El vuitè passatger instal·lat a l'economia espanyola, i de retruc a la catalana, el risc d'intervenció no ha baixat de la nau. Aquest és l'avís emès per l'escola de negocis Esade a l'informe de perspectives econòmiques pel 2011 que s'ha presentat aquest matí a Barcelona.

L'estudi firmat pels professors Fernando Ballabriga i Josep Mª Comajucosa, augura una gràfica preocupant per l'economia espanyola que dibuixaria una llarga "L", això és, després de la caiguda una perllongat estancament. De fet, les xifres previstes per Esade preveuen un creixement pel 2011 entre 0,5% i 1%. Una xifra clarament insuficient per crear llocs de treball i que conclou que la taxa d'atur rondarà el 20%. Els preus no s'enfilaran més enllà del 1,5%, un percentatge lleugerament inferior a la mitjana de l'IPC de la zona euro.

Amb aquestes xifres, l'Estat espanyol s'endú la palma entre les economies que "generen més dubtes": Grècia, Portugal, Irlanda i, en menor mesura, Itàlia. El poc consum intern, l'escassa inversió empresarial, la dependència excessiva de les exportacions -amb un euro enfortit- i del finançament extern augmenten, segons Esade, la vulnerabilitat de la conjuntura econòmica espanyola.

En aquesta tessitura l'informe alerta del risc d'intervenció, però no de manera imminent. El salvavides de l'economia espanyola és precisament el seu tamany. És en aquest criteri que l'editorial de l'informe, titulada "Espanya, clau de volta", assegura que si l'economia espanyola és intervinguda - amb un volum que dobla el de Grècia, Irlanda i Portugal junts-, "augmentaria la tensió fins a nivells insostenibles". Per aquest motiu, l'informe conclou que "Europa evitarà a tota costa l'escenari d'una intervenció". "La zona euro es pot permetre rescatar Grècia i Irlanda però no és assumible un rescat d'aquest tipus a Espanya" conclou l'estudi. Ara bé, no descarten la possibilitat sinó s'entomen les reformes estructurals de caràcter "proactiu" tot recordant que "Espanya està estretament observada i vigilada des d'Europa".

Per Esade aquestes reformes passen per ampliar la reforma laboral, el sistema financer, el sistema de pensions, un ajustament fiscal més contundent i mirar de controlar "el monstre" de disset comunitats per a què controlin la despesa corrent i els passius que signifiquen la despesa sanitària i l'educació.