Penso que es bò que l\\\'enemic es manifesti. Que ens digui una i mil vegades de què estan fetes les seves tempestes mentals, les seves maníes, els seus complexes, les seves pors,... S\\\'ha estudiat molt, per exemple, tot el que fa al autoodi. Son casos com el d\\\'en Boadella, en Joan Ferràn, o com el d\\\'en Francesc de Carreras. O en altres contextos son paradigmàtics els guardes jueus dels camps nazis o els \\\"afrancesados\\\" durant la guerra del francès. Gent que no suporta que \\\"els seus\\\" constitueixin una minoría susceptible de ser menystinguda i discriminada per \\\"els altres\\\" als que creuen superiors. Antigament s\\\'els etiquetava tot simplement de \\\"traidors\\\", i en cas de guerra fins i tot s\\\'els executava. Pero hi han altres síndromes: Si ens ocupem del cas del Demóstenes de Manlleu observarem l\\\'exquisit us de la seva llengua, tot i que sobreactuada, redundant i amb un excès d\\\'inútils focs d\\\'artifici. Es sabut que hi ha una mena de gent, certament molt minoritaris, absolutament incapaços d\\\'aprendre una altra llengua que la seva pròpia. En aquets casos, la seva reacció envers qualsevol altra cultura molt sovint serà d\\\'hostilitat, muntant tot un argumentari que faran arribar on calgui per tal de demostrar que no els hi cal parlar rès més del que ja parlen. I es absolutament majoritari entre aquest col.lectiu l\\\'afany obssessiu per perfeccionar i adornar aquesta única llengua que parlen fins a extrems grotescos. Es a dir, apreciat Eduardo González Palomar, que et continuaré llegint per tal d\\\'aprendre, evidentment no de les teves absurdes deposicions mentals, sino de la teva manera de ser. Et considero antropològicament interessant. A tu i a la gent com tu, que son paràsits que viuen entre nosaltres en temps d\\\'emancipació de la nostra Nació. Et continuaré llegint...

Pues nada, como no tuve la oportunidad de presenciar el mensaje institucional de fin de año del president de la Generalitat, fatigado por una jornada especialmente física, me desplomé sobre el jergón con la intención de leerlo. Entre bostezos, sobre aquel fragmento que remataba con un “mi principal prioridad (la crisis)”, mis labios ya habían articulado varios “¡cuánto bueno por aquí!”. Ante lo previsible y reconfortante del discurso, debí caer en la transposición de la duermevela. Recobré la conciencia sobresaltado por el onírico tumulto de una muchedumbre de acreedores que pasaban desempedrando la calle en dirección al Palau de la Generalitat. ¡Lo que faltaba “pa’l” duro! Ya me hallaba en ese párrafo del parlamento en que el President vagaba por “incertezas”, “amenazas”, incomprensiones” y “hostilidades”. El repertorio al completo que peor abona el territorio para la calma; vaya, aquella que mejor seduce a todo potencial inversor. Fatigado de tanto victimismo, del amodorramiento me deslicé, sin poderlo remediar, a la pesadilla. De tal forma que sólo desperté, bañado en frío sudor, merced al tintineo que ocasionaban monedas de centelleante oro al golpear contra el suelo. Éstas eran arrojadas desde el balcón que asoma a la plaza Sant Jaume, en magníficas cantidades, a fanatizados incondicionales por tres hombrecillos que, turnándose sin orden preestablecido, remachaban una y otra vez: “¡qué austeridad ni qué ocho cuarto!”, “¡ele!”, “¡y el que venga detrás que arree!”.

Quant aquest mort va marxar de CiU es deurian quedar ben descansats.

Vaja quin trepa està fet aquest pàjaru.

Aqust xaqueter vividor és un dels politics més repugnants de tot l'arc parlamewntàri català.

Com es pot criticar amb tanta ràbia el que fa quatre dies es defensaba?.

Aquesta mena de politics caldria esborrar-los de la politica catalana.

Ara es va entenent perqué va marxar de CiU, segur que el tenian ben clitxat.

Mira Millo,
Fins que no tinguem el nostre Estat, no penso crear cap lloc de treball. Mentrestant, em dedico a observar com se'n va tot en orris en aquesta Espanya de funcionaris, jutges, militars, aristocràtes, latifundistes, etc. No vull col.laborar en ajudar a mantenir amb els meus impostos tota aquesta colla de colonitzadors espanyols que viuen de nosaltres i de les provincies espanyoles. Tots els impostos (IS, IVA, IRPF, etc) per mantenir-los. I tu creus que jo m'he d'arriscar, treballar de valent, perquè després vinguin ells i s'ho emportin?. Estas ben equivocat. Ara el que faig és ajudar els que m'envolten, intentar consumir productes catalans, estalviar en electricitat, autopistes, etc i tot el que vagi cap a Espanya i pagar quants menys impostos millor. A veure si d'una punyetera vegada s'ensorra tot i els catalans veiem clar que ens cal un Estat que ens defensi i que ens estimi. Això és el primer i després ja vindrà el segon de forma automàtica. Justament al revés del que penses tu!

aquest pajaruuu és el de girona,es va oferir a cyu i li van dir que no,desprès a esquerda i també li van dir que no i finalment va anar a parar a can ràbia

Millo t\\\'has adonat que els han votat bastant més que a vosaltres? pk creus que pots dir alguna cosa? alomillor els que hauríeu de fer un pensament de retòrica nacional espanyola que no existeix per dir quina retòrica nacional no cal.

A ùltima hora té tota la raó del món. Aquest ximplet, ex convergent, ja sap lo que diu. Ell va de cara a barraca i sap molt bé que tant faran ells per Catalunya com l'actual govern de la Generalitat: RES. Aixó és lo que els uneix.

Mentres, amb els jocs de paraules ens entretindran durant quatre anys més i nosaltres a callar. La independència, ni de lluny és cosa seva per lluitar-hi.

I què ens uneix?

Aquest Millo és aquell que li van retirar el carnet de conduir, no? Quin exemple, típic vividor de la política.

feixiste, bé té a madrid escanyol i que fas encara a catalunya !!! Que vosté s'en vagi fotre la merda en espanya pero no pas en catalunya senyor !