Nadal, pagar les borratxeres als andalusos es solidaritat o rorba en nom del PSC-LLADRES DELS CATALANS! Nadal, el PSOE NO ES RES MES QUE UNA COLLA DE DELINQUENTS RESIDENTS A CATALUNYA; Nadal, es divertit atracar els catalans i regalar el boti als miserables andalusos socialistes borratxos? PSC, partit de lladres espanyols del PSOE

Ets força ganxós i pesat. El teu lloc ja vaig dir que era anar a la Reial Acadèmia Benedictina situada al Valle de los Caidos.

Pues nada, como no tuve la oportunidad de presenciar el mensaje institucional de fin de año del president de la Generalitat, fatigado por una jornada especialmente física, me desplomé sobre el jergón con la intención de leerlo. Entre bostezos, sobre aquel fragmento que remataba con un “mi principal prioridad (la crisis)”, mis labios ya habían articulado varios “¡cuánto bueno por aquí!”. Ante lo previsible y reconfortante del discurso, debí caer en la transposición de la duermevela. Recobré la conciencia sobresaltado por el onírico tumulto de una muchedumbre de acreedores que pasaban desempedrando la calle en dirección al Palau de la Generalitat. ¡Lo que faltaba “pa’l” duro! Ya me hallaba en ese párrafo del parlamento en que el President vagaba por “incertezas”, “amenazas”, incomprensiones” y “hostilidades”. El repertorio al completo que peor abona el territorio para la calma; vaya, aquella que mejor seduce a todo potencial inversor. Fatigado de tanto victimismo, del amodorramiento me deslicé, sin poderlo remediar, a la pesadilla. De tal forma que sólo desperté, bañado en frío sudor, merced al tintineo que ocasionaban monedas de centelleante oro al golpear contra el suelo. Éstas eran arrojadas desde el balcón que asoma a la plaza Sant Jaume, en magníficas cantidades, a fanatizados incondicionales por tres hombrecillos que, turnándose sin orden preestablecido, remachaban una y otra vez: “¡qué austeridad ni qué ocho cuarto!”, “¡ele!”, “¡y el que venga detrás que arree!”.

Qui es pensi que el tripartit ja és història va ben errat. El tripartit és més viu que mai, i ho continuarà sent mentres per separat siguin irrellevants.

dissabte 13 de novembre de 2010 Dades sobre el dèficit fiscal i els pressupostos a Catalunya

Catalunya està patint una triple crisi financera:
La crisi mundial, la crisi espanyola i la de manca de finançament prevista a l’Estatut.

Anem a parlar de la manca de finançament.

Dèficit Fiscal

Segons el Cercle Català de Negocis el dèficit fiscal català és de 22 mil milions d’euros a l’any. Això són més de 3000 euros per català.

Altres estats posen límits al dèficit fiscal:

Alemanya: 4% del PIB
EUA: 2,5% del PIB
Canadà: 2% del PIB
Austràlia: 2% del PIB

Espanya un cas apart, no. El nostre dèficit arriba al 10,2%. Això jo no és solidaritat, és espoli!!

Amb 22 mil milions d'euros, es podrien pagar sous de 1000 euros a 1,8 milions de persones. Si tenim en compte que a Catalunya hi ha 2,5 milions de treballadors, 630 mil aturats i uns 1,5 milions de jubilats… Aquest càlcul és el que em va fer adonar de l'ordre de magnitud de l'espoli.

22.000 milions d'euros a l'any són 60 milions d’euros al dia
Quines altres coses en podríem fer?

Línia Orbital Ferroviària
Vilanova, Terrassa, Mollet, Granollers i Mataró
120 km de traçat i 39 estacions.
Cost: 4.000 milions d’euros. Es pot pagar en 67 dies.

Hospitals
El nou Hospital de Mollet del Vallès amb 160 llits te un cost de 61 milions d’euros.

Es pot fer un hospital cada dia.

Centres educatius
La construcció d’un centre educatiu té un cost mitjà d’entre 3,5 i 4 milions d’euros.

Cada dia es poden fer 15 escoles.

El curs escolar 2010-11 comença amb rècord de barracots: 1.057 per a 20.000 alumnes. Van anunciar no fa gaire que la Comunitat de Madrid quan acabi aquest curs ja no en tindrà cap.

Residències per a gent gran
Construir i equipar un centre residencial per a gent gran amb unes 100 places costa uns 7 milions d’euros.

Cada dia mínim 8 residències.

Les pensions de viduïtat
No creieu que és podrien millorar?
Aquest dèficit immens ho permet.

Carreteres
Cost Eix Transversal Lleida-Girona: 420 MEUR
Desdoblar-lo (2011), o fer-lo bé: 708 MEUR

Costaria 12 dies d’espoli fiscal.

Algunes comparacions
Autovies fetes per l’estat espanyol entre 1985–2005: Madrid: 600 km – Barcelona: 20 km.

A Espanya representem el 18,6 del PIB i només tenim el 5% de les autovies.
Els estudiants catalans, el 17% de l’estat espanyol, només reben el 8% de les beques.
Son dades que no requereixen comentaris, s'intenti comparar utilitzant PIB o població acaba sortint quasi el mateix.

Parlem de Pressupostos
Amb els pressupostos també ens enganyen.
En el període 2002-2007, a Catalunya es va executar només el 73,8% de les partides pressupostàries de Foment.

Això vol dir que de cada cinc anys Catalunya en perd un.

El “Ministerio de Fomento”l’any 2009 només va gastar un 32% en les infraestructures de transport terrestre previstes per Catalunya: 255 milions en ves de 782. On estan les millores del finançament que ens havia de portar l'estatut?

En els darrers 8 anys, el nivell de vida dels catalans s’ha reduït un 7,5% en relació a la mitjana espanyola.
L’índex de poder de compra per habitant a Catalunya respecte a Espanya (100), ha passat del 118 a l’any 2000 a ser de només 109 l’any 2009.

Tots són iguals. Els mateixos gossos amb diferent collar.
El camí de la independència tant els fot. Ells, a marejar la perdiu, prostituir-se econòmicament i enganyar al poble. Madrid somriu com sempre. Pallassos i traidors !!!

Que te callés Botifler del PSC i el teus amics de CIU i tots aixo han de ser fotout a fora de Catalunya i es une colla de Mentider i Botifler profesional i no es pot creure rés de aquests politics podrits i escanyolistas !.