I en PEP MASÓ com a conseller d'Obres Públiques i Urbanisme. Aquest noi si que faria bé la seva feina, i com en Mascarell, també és exPSC.

Deu, CATALUNYA deu fer....deu vegades deu....deu vegades mes d'impostos, deu vegades mes de contsitucio espanyola...deu vegades sereu jutjats pels tribunals espanyols....rei per la gracia de deu... deu anys mes de patiment...deu segles(Ara nomes portem tres...)...
Deu, cadasqu el seu, ens ampari per lo que be, el pacte no escrit de ciu amb el pp es diu "murrio" i el que vulgui i pugui que entengui....

Austeritat sí, jejeje, sobretot si fitxen al Moltó com a càrrec intermedi

Hem trobat a faltar en Ferran Armengol com a conseller d'Indústria.

Mai tant ben escollida una conceiera : pija, fatxeta i amb cognom escaient i amb català de "la part alta", o sea, ppero. Entre aquesta , l' especulador immobiliari sr recoder ( llegiu el triangle per saber quines famílies i on fan negocis amb el totxo ) i el metge de qui tots els metges abominen perquè és el patró explota facultatius ja tenim una declaració d' intencions.

I en pelgrí-pelegrí, advocat ..perdut per agricultura. De donde soy o de donde vengo ?

El guvern dels miiiiiors....hahaha!

Us demano eficiència i austeritat i submissió política a Espanya

Les coses realment importants a la nostra vida quotidiana les decideixen els polítics: la tarifa de la llum i del gas, les seleccions nacionals, l’augment del preu dels serveis públics, l’edat de jubilació, la congelació de les pensions, les condicions de contractacions i acomiadaments, la retallada del dret de la negociació col•lectiva,la retallada dels sous dels funcionaris, els impostos... I només des de la mobilització POLÍTICA podem fer que totes aquestes decisions es prenguin cap a un cantó o cap a l’altre.

Per molt que les catalanes i catalans ens mobilitzem en defensa de les causes més nobles i justes, RES, absolutament RES no té cap mena de resultat si no es fa per canals polítics. Amb sort, es pot aconseguir un cert ressò, però que acabarà oblidat a algun racó del passat i això la gent que està al poder ho sap i molt bé.

Si les formacions polítiques que hem votat sempre no serveixen o han demostrat reiteradament que no escolten al poble, cal canviar-les per altres de NOVES. No hem d'acceptar l'alternança del bipartidisme on aquests personatges ens estan intentant instal·lar.

Cada dia més gent està entenent aquest missatge. Hem d'aprofitar això per de dir ben alt i clar a les formacions polítiques de sempre: O canvieu, o us canviarem per unes altres.


http://estemfotuts.blogspot.com

Ens Duran Mas CyU que mai

En son de qué, nuestros representantes políticos en Catalunya, interpretaron que esto de gobernar las instituciones públicas iba de colocar cargos públicos de confianza (designación digital) en grado sumo. Por obra y gracia del Tripartito, en torno a medio millar de afines han comido la tira de tiempo de olla grande y ahora toca apearles el tratamiento porque quien presidirá la Generalitat en modo alguno aceptará esa bola. En una de esas, el más que posible sucesor a la Presidencia ya ha manifestado su intención de reducir en un burlesco porcentaje aquellos que los sustituirán. No es necesario masturbarse la mente para llegar a la conclusión de que resulta enormemente tentador para sus incondicionales políticos cubrirse el riñón, durante unos años, por medio de una mera y arbitraria designación oficial. En contraposición, solo pasa por gran estadista quien demuestra la talla de su liderazgo al moderar principalmente a sus propios partidarios. Con semejante declaración de intenciones, sólo nos resta, a los contribuyentes, hacer de tripas corazón o encomendarnos a san pies para evitar quedarnos en la espina de Santa Lucia. Es obvio que en todas partes cuecen habas, pero en la Comunidad Autónoma donde nací a calderadas y peor aún si, en dos paletadas, cualquier lugareño nos señala un ayuntamiento de minúsculo villorrio de nuestro territorio en el que hallaríamos una o varias de estas figuras de las que tanto goza rodearse quien ostenta el Poder. Es más viejo que mear en pared que mezclando lo malo con lo peor, en esta cuestión no iba a ser una excepción, dejamos el castaño oscuro para caer de bruces en la oscura boca de lobo. En sustancia, como la falta de liquidez de la tesorería pública es concluyente y ni a la de tres vamos a vedar el irreductible apego que demuestran nuestros gobernantes a obsequiarse con cargos de confianza, parece sensato exhortarlos a que se den el gusto cuando el número sea razonable; cuando no, que el mal hábito lo sufraguen de su bolsillo y todos henchidos de satisfacción… pasando de cuatro, cada uno fuma de su tabaco.

El tripartit P$OEmontillista és 800.000 aturats més.

El tripartit P$OEmontillista és tancament d'empreses.

El Tripartit P$OEmontillista és un dèficit descomunal que ni els nostres nets acabaran de pagar (40.000 milions d'€...per ara).

El tripartit P$OEmontillista és saquejar els presupostos a base de repartir-se'l entre amics, coneguts i saludats.

El tripartit P$OEmontillista és el 20% de la població instal.lada en la pobresa i amb risc d'exclusió social.

El tripartit P$OEmontillista és carregar-se la sanitat catalana, que amb un finançament molt inferior era l'exemple de la sanitat a tota Europa.

El tripartit P$OEmontillista son més barracóns que els que tant criticaban quant eran a la oposició.

El tripartit P$OEmontillista, quant era a la oposició volia alliberar els peatges, ara, gràcies a les condonacions de deutes que els va fer La Caixa, paguem més que mai (d'algun lloc han de sortir els diners, que la Caixa no regala mai res).

Per sort, avui s'escomença a escriure l'epitafi final del tripartit.

CIU és crisi econòmica, perquè amb l'economia catalana a bon vent va deixar la caixa més buida que mai.

CIU també és crisi d'idees, perquè demanar al partit més endeutat de Catalunya que solucioni el dèficit de la Generalitat és com posar gasolia al foc.

CIU és crisi moral, perquè és un partit amb més casos de prevaricació que el mateix PP, que ja és dir.

CIU és crisi nacional. Si CIU és "el partit amb més independentistes" i prefereix la sociovergència a avançar en la sobirania, i a més, per a més en IBRI en l'ambit legal, nomena l'advocada més espanyola de Catalunya... aquí passa alguna cosa: o bé els diputats de CIU no són tan independentistes o bé són els millors" dels tontos.

En definitiva, CIU és crisi, malgrat el Sr. Sallés i el Sr. Cot s'esforcin en intentar demostrar tot el contrari.

Carme, el deute que va deixar CiU en 23 anys i un finançament de merda fou de 4.000 milions d'€, ara, el tripartit, i només en 7 anys i el "millor finançament de la història" deixa un deute de 40.000 milions d'€ (en principi, que ja veurem les auditories).

Sembla ben clar que sobra afegir-hi res més.

Una rectificació, la consellera de Justícia ha promès el càrrec 'amb l'aiuda de Déu'. Per tant, el departament es passarà a dir de Iustícia...

canvis de nom de conselleries que no fa cap falta : agricultura, educació o salut. Per què ? Cada canvi costa uns 50.000 E, pel caprici d' aquesta grans austers...
1 càrrec nou : el de portaveu permanent que amb en montilla era rotatori i no remunerat ( el feien els diferents consellers cada setmana ). Quin serà el sou + dietes del flamant portaveu ? Tornem a la política pujoliana : vendre fum i imatge però el brou sense carn d' olla!

El deute en nombres absoluts de la generalitat del 2003 era el TERCER MÉS ELEVAT DE LES 17 COMUNITATS AUTÒNOMES. Llavors no hi havia crisi.

El deute a tancament del 2010 és el VUITÈ MÉS ELEVAT..comptant que hi ha crisi, ha baixat la recaptació i han augmentat les despeses socials. I que tenim un 20% més de mestres, mossos, presons i sanitaris.

Els vostres amics del pp valencià tenen un deute A 2009 ( EL 2010 és pitjor ! ) de 32.000M € SENSE COMPTAR ELS EMPRESES ( EN ELS NOSTRES 40.000MIL HI SÓN INCLOSES ).
En Castells ha estat un bon conseller d' economia, ara veurem en Mas Colell---

Article complet al web : salvadorsostres.com

Frau és la paraula que millor explica el que penso que han estat els primers passos de Mas com a president de Catalunya. Ha pactat la investiudra amb els socialistes i ha fet Mascarell conseller de Cultura. Poca gent s’ha adonat que la nova consellera de Justícia, cap de l’Advocacia de l’Estat a Catalunya, és qui va ordenar recórrer contra l’ajuntament d’Arenys de Munt per impedir la consulta.

Mas m’ha defraudat com a mínim de moment. Potser Madí sabia el que passaria i per això va marxar a temps: np m’estranya. Mascarell és un sectari de cap a peus, que va articular un sistema cultural des de Barcelona per combatre el suposat catalanisme de la política cultural dels governs de Jordi Pujol. Mascarell és un home d’aparell, un mediocre y un fals, un home sense cap consistència que enganya amb la seva cabellera blanca perquè el fa semblar més culte i més intel·ligent, però es només una senyora que ha sortit de la perruqueria. Mascarell es el responsable d’haver convertit Barcelona en la capital de multiculturalisme, de la frivolitat i de la manifestació. Tot quan teatre falsament profund, de molt poca qualitat i pagat per tots. Si Mascarell és la idea que té Mas de la cultura, no hi ha gaire diferència amb José Montilla: Montilla per ignorant i Mas per pedant, el resultat és igualment desolador. És ben lamentable.

Lluís Recoder deu ser la persona menys sobiranista de tpt Convergència, i aquest protagonisme que se li dóna és un missatge com el de la tria de la consellera de Justícia: la que volia prohibir la consulta d’Arenys. Mas ha defraudat amb la seva tria, no només perquè amb aquests bous no avançarem cap enlloc, sinó perquè la mediocritat és la nota dominant d’aquest govern amb algunes excepcions (Mas-Colell, Cleries, Puig i Rigau).

Eficiència i austeritat, justament el que li ha mancat al tripartit, que deixa un deute de més de 40.000 milions d'€ que condicionaran la politica de Catalunya durant tota una generació.

Justament aixó és el que ara mateix Catalunya necessita, per la qual cosa, si és així, estarem d'enhorabona.