Cleries, un treballador per Benestar Social

 Josep Lluís Cleries (Barcelona, 1956) enginyer industrial, diplomat en funció general a l'administració pública per ESADE i diplomat en desenvolupament directiu a l'administració per l'IESE. També és director d'activitats infantils i juvenils en el lleure per l'Institut Pere Tarrés. Cleries no és un nouvingut en el món associatiu i del tercer sector. El nou conseller de Benestar i Família és un vell conegut en l'àmbit que ara dirigirà. En les dues últimes legislatures, Cleries ha estat diputat i ha fiscalitzat amb bel·ligerància les polítiques del tripartit en aquesta matèria. En els últims quatre anys, ha fet una dura oposició a la republicana Carme Capdevila. Durant l'època de Jordi Pujol, Cleries va ser director general d'Acció Cívica de la Generalitat entre 1996 i el 2003. Ara ocuparà un lloc al Consell de Govern que presideix Artur Mas, un premi a la seva constància en el treball parlamentari durant les dues legislatures d'oposició.
 

Irene Rigau, la mestra de Banyoles per Educació

 Irene Rigau (Banyoles,1951) Llicenciada en Psicologia ha exercit de mestre d'educació infantil i Primària a diverses poblacions de les Comarques Gironines, d'inspectora d'ensenyament i de professora a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya. Rigau ha estat la veu que ha defensat el plantejament de CiU en matèria educativa en la 'llarga travessia' de la federació nacionalista a l'oposició. Va brindar el seu suport a Ernest Maragall per aprovar amb una àmplia majoria al Parlament la primera llei d'educació del país. Però ha perseguit la gestió del Tripartit criticant els barracons, la manca de places de llars d'infants i les zones educatives creades per assignar places escolars. Rigau ha d'aclarir ara si renova o no el concert econòmic a les escoles que separen nens i nenes i refer els ponts de diàleg amb una comunitat educativa en peu de guerra. Li toca digerir, a més, la sentència que amenaça el català com a única llengua vehicular.

Felip Puig, un sobiranista a Interior

 Felip Puig (1958) Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya i milita a Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976. Va ser regidor de Parets del Vallès i conseller comarcal de 1987 al 1991. Al llarg de la seva carrera, Puig ha estat una persona molt pròxima al que va ser president de la Generalitat Jordi Pujol. De fet, en el seu govern va ocupar diferents càrrecs.S'ha especulat fins al darrer moment amb el futur del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig (1958), fins i tot ell havia reconegut que s'havia plantejat la possibilitat de deixar la política. Finalment, el supervivent del govern de Jordi Pujol formarà part també del d'Artur Mas com a conseller d'Interior, una cartera difícil. Això demostra la confiança del nou president en Puig, el seu número dos, l'encarregat de la feina bruta en moltes ocasions i una persona que mai deixa indiferent a ningú, tampoc als membres del seu partit. El nou conseller d'Interior ja va encarregar-se de la carteres de Medi Ambient i de Política Territorial durant l'últim govern de CiU, exercint de portaveu.

Andreu Mas-Colell, prestigi internacional per Economia

 Andreu Mas-Colell, de 66 anys, és Catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra i president de la Barcelona Graduate School of Economics. Va ser catedràtic d'Economia a la Universitat de Harvard (1981-96) i professor d'Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) (1972-80). Reconegut internacionalment amb diversos càrrecs de prestigi en l'àmbit econòmic, Andreu Mas-Colell tindrà la difícil tasca de reflotar l'economia catalana d'una de les crisis més cruentes de la història recent al capdavant del Departament d'Economia i Finances. Alhora gestionarà la cartera d'Universitat i Recerques, un fet que situa el món acadèmic al costat del que el nou Govern considera més prioritari. Aquest economista  és reconegut per la seva tasca en el món de la microeconomia i ha estat guardonat, entre d'altres, amb el premi Rei Juan Carlos d'Economia. L'experiència política no serà nova per a Andreu Mas-Colell. Entre el 2000 i el 2003 va ser Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de l'últim govern de Jordi Pujol.
 

Lluís Recoder, l'alcalde insigne per Política Territorial

 Lluís Recoder (Barcelona, 1958). Llicenciat en dret i especialitzat en dret urbanístic. Era un dels noms que tothom donava per segur en les travesses sobre el futur govern d'Artur Mas. I és que ja abans de les eleccions, l'alcalde de Sant Cugat del Vallès va anunciar que no es tornaria a presentar a la reelecció i que estava a disposició de Mas. Recoder ha passat pel Congrés, pel Parlament i pel món municipal, i sempre amb èxit. De fet, des de 1999, ocupa l'alcaldia més important de CiU, primer pactant amb el PP, després amb ERC i finalment en solitari. Combinava llavors aquest càrrec amb la seva feina al Parlament. L'any 2006 va decidir dedicar-se exclusivament a Sant Cugat però dos anys més tard no es va poder estar de tornar a la primera línia política i mediàtica i va entrar en l'executiva de CDC. Recoder és militant de CDC des de l'any 1976 i un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya.

Francesc Xavier Mena, un liberal per generar Ocupació

 Francesc Xavier Mena, doctor en Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona; llicenciat en dret per la UNED i en Ciències Econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és l'altre independent que engrossirà els representants del Govern d'Artur Mas que no estan adscrits en cap partit polític. 

El pròxim conseller en els àmbits de l'empresa i l'ocupació, té una extensa experiència en la universitat i en la seva vessant més empresarial i econòmica. Mena és catedràtic d'Economia de la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d'ESADE. Mena sempre ha fet una aposta clara i contundent per l'austeritat i així s'ha vist en les seves crides a fer front al dèficit públic i en justificar les retallades que porten a terme les administracions. Aquest mateix dilluns i en un acte d'ESADE, Mena ha considerat "necessària" la reforma de les pensions que el govern espanyol té previst aprovar al gener per evitar que "el sistema entri en col·lisió".

Josep Maria Pelegrí, un fidel d'Unió per Agricultura

 El secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí (Lleida 1965), llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. És militant d'UDC des del 1982 i deu anys més tard va ingressar en el Departament de Medi Ambient com a lletrat-assessor jurídic. Va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida entre el 1991 i el 1999. Pelegrí torna al Govern després de set anys com a portaveu del partit al Parlament. Repeteix com a conseller, però aquesta vegada s'encarregarà d'Agricultura, departament associat tradicionalment a Lleida com a demarcació on la indústria agroalimentària té el pes més important. Va ser responsable de Governació i Relacions Institucionals entre el 2002 i el 2003, després que el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, dimitís en saber que havia perdut la pugna amb Artur Mas per succeir Jordi Pujol. Abans d'exercir aquest càrrec, va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià i director general de la Generalitat.

Joana Ortega, una dona de Duran per a Governació
 

  La portaveu d'UDC, Joana Ortega, és una dirigent fidel al seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida. Ara assumeix la cartera de Governació i Relacions Institucional, que, entre d'altres funcions, s'ocupa de les relacions amb el govern espanyol. Això suposa que faci tàndem amb el propi Duran, portaveu de CiU al Congrés i encarregat, segons va anunciar Artur Mas, de certes negociacions amb Madrid, especialment en l'àmbit dels traspassos. Ortega és psicòloga de professió, ha estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 2007 i va exercir el càrrec de presidenta de l'Institut Català de la Dona i del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

Pilar Fernández Bozal, una advocada de l'Estat per la justícia catalana

 La nova consellera de Justícia, María Pilar Fernández Bozal, de 47 anys, era fins l'actualitat avocada de l'Estat en cap a Catalunya. Ara, com a màxima responsable de la gestió de l'Administració de Justícia a Catalunya, de les presons i dels centres d'internament juvenil, haurà d'afrontar la tant reclamada modernització de la justícia, l'increment de presos i la creació del Consell de Justícia de Catalunya que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia va escapçar d'arrel. Bozal exerceix des de l'any 1986, té una dilatada experiència com a advocada i no milita en cap partit. Sota la seva direcció el cos dels advocats de l'Estat han defensat els interessos del govern espanyol davant la consulta sobiranista d'Arenys o el recurs contra la llei de consultes.

Boi Ruiz, patronal per Sanitat 

Boi Ruiz va néixer a Barcelona ara fa 56 anys. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària per la Escuela de Alta Dirección y Administración de Barcelona (EADA), Ruiz ha estat president de la Unió Catalana d'Hospitals - la patronal del sector sanitari concertat- des de l'any 2008, en substitució de l'empresari Feliu Sucarrats. Des del 1994 n'havia estat el director general. Especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, Ruiz ha dirigit projectes de consultoria nacional i internacional i ha estat l'autor de diversos articles i estudis sobre la sanitat i atenció a la dependència.

Boi Ruiz creu que el sistema sanitari gaudeix d'una certa 'sensació de gratuïtat'. Com a president de la Unió Catalana d'Hospitals, ha reclamat en diverses ocasions que el pacient assumeixi 'taxes d'utilització de la sanitat'. Bàsicament, Ruiz ha plantejat que el malalt pagui pels àpats dels hospitals, pel transport sanitari o que faci front a taxes pels medicaments que es pren quan s'està ingressat. 'No té sentit que els medicaments que es prenen als hospitals no es paguin, i quan se surt de l'hospital es pagui un 40% del medicament', va dir Ruiz en una roda de premsa. Ruiz no hi veu un afany recaptador en les taxes, sinó la promoció de l'ús racional dels recursos en moments de crisi econòmica.


 

Mascarell, el socialista a cort del rei Artur

 Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, la carrera de Mascarell sempre ha estat vinculada a la gestió cultural. Va ser editor i director de la revista d'història 'L'Avenç' entre 1977 i 1984, a més de ser promotor l'any 1982 de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana. El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona. També va desenvolupar el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i entre el 1987 i 1991 va ser coordinador de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Masacarell és sens dubte un dels noms que més criden l'atenció del nou equip de Govern que ha concebut Artur Mas. Conseller de Cultura en el darrer tram del mandat de Pasqual Maragall, Mascarell ocupa novament aquest càrrec. Bona part de la seva trajectòria política, però, ha estat a l'Ajuntament de Barcelona. Precisament, el seu nom havia sonat en els darrers temps com a possible candidat socialista a les pròximes eleccions municipals, en substitució de Jordi Hereu. Artur Mas i la seva intenció de crear un equip amb 'els millors', encara que fossin d'altres partits, ha fet canviar els plans.  

Francesc Homs, incansable "pinyol"

Francesc Homs (Vic, 1969) Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el nou secretari general de la Presidència, mà dreta de Mas, ha treballat en una empresa de distribució d'aliments, en una entitat financera, en un despatx d'advocats i en una consultoria. És un dels homes més fidels a Artur Mas i forma part del que s'anomena el 'pinyol', és a dir, el nucli dur més proper al líder de CiU. Aquesta confiança mútua s'ha fet evident des del moment en què Mas va assumir l'herència de Jordi Pujol al capdavant de la federació nacionalista i culmina ara amb la secretaria general de Presidència. Una confiança que ha quedat demostrada en les responsabilitats que ha ocupat Homs en els darrers temps: màxim negociador de CiU amb la reforma de l'Estatut i el finançament, va dissenyar la campanya de les eleccions europees i ha elaborat el programa de CiU a les eleccions al Parlament d'aquest 28 de novembre

Germà Gordó, el discret

 Germà Gordó (La Pobla de Segur, 1963) és un polític discret. Gerent de CDC des del 2004, ha format part de les interioritats del partit des de l'ombra, sense projecció pública, però sent home de la màxima confiança del nou president de la Generalitat, Artur Mas. De fet, és el menys conegut dels membres del 'pinyol', el reduït nucli de confiança a l'entorn de Mas. Gordó va tenir responsabilitats de segona fila en el Govern de Jordi Pujol i amb la tornada de CiU a la Generalitat s'asseurà a la taula de l'executiu com a secretari. És llicenciat en dret i s'emmarca en el sector més sobiranista del partit. També té, però, un perfil democristià, formant part de Fundació Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy.