És aquesta la raó de les dimissions (cosumades o apuntades) de Madí i de Puig?

Si ho sé, no m’hi poso

Aquesta hauria de ser la reacció natural de l’home que avui serà elegit President de la Generalitat d’un país que ahir va rebre una bufetada més, i en van....
La reacció d’un patriota de veritat, en seria una altra. Aprofitar l’avinentesa per a proclamar unilateralment la independència del país, com pregona Joan Carretrero i ha imitat la banda de vividors de Joan Laporta. Li ho han posat a ou.
El problema és que no sé fins a quin punt Artrur Mas va servit, d’aquesta víscera.
Ja va sent hora que siguem una mica més generosos amb nosaltres mateixos, i perquè o dir-ho també, amb ells. Ja va sent hora que els donem la independència. Sense Catalunya també poden volar sols. No tindrien a qui putejar, però possiblement se sentirien alliberats.
Fins al dia d’avui, he estat dels que sempre m’he esforçat en fer-me entendre, i no he dubtat de passar-me a la traducció simultània per a que m’entengués tothom. Des d’avui, no tinc clar seguir-ho fent. La sensació de ràbia, en moments com aquest, em fa creure que és una postura del tot legítima. I penso, que una organització com Terra Lliure, tindria sentit d’existir. Falta mala llet. Algú ho havia de dir.

La Pau de Nadal,...seculorum...algu s'aposta un pesol que d'aqui 2 anyets,montilla president de caixa unnim?.algu s¡aposta un pesol en madi,i altres cyuencs a carrecs privats superbencobrats?.Catalunya no es lliure per aquets porcs.

aleshores... si ERC ni SI s'abtenen, amb qui ha de pactar CiU?

Ja tenim la la sociovergència aquí!!

Que poc que han trigat, escagarrinats per les possibles conseqüències de la resolució del TS, a corre-cuita reunions, intercanvi de cromos varis (tal i fot si ja els tenen repetits), i el més lamentable és la renúncia de programes d'uns i altres. I ara sento que els venuts d'ERC també si afegiran a l'abstenció. Tot sigui per continuar igual.

Hipocresia, engany, irresponsabilitat política, falta d'honestedat i dignitat. Covardia i submissió!

Perquè tenim aquests representants?!?!?

Aquello que ocurre en Catalunya en lo referente a la “magnificación” de una corriente ideológica (independentismo) no se trata de una inocentada, tampoco de una pueril diversión, sino de la necesidad de supervivencia de un selecto poder político-social endogámico. Las más de las veces, ni siquiera circunscrito en torno a formaciones políticas declaradas inequívocamente independentistas. Por consiguiente, desde el orbe transversal nacionalista (CiU-PSC) se han activando todos los resortes a su alcance, el mediático y el nutrido entramado de sociedades civiles que subsisten al socaire de la subvención pública, con la intención de amplificar el mensaje, porque hasta la fecha les ha proporcionado pingües beneficios. Distraídas las masas en el territorio catalán en debates estériles, el dinero público, vía Generalitat, ha continuado fluyendo, incluso en tiempo de precariedad económica y financiera, hacía las élites de forma innegable. Asimismo, cierran este perverso círculo vicioso quienes ostentan la dirección en instancias superiores del conjunto del estado al continuar afanados en contrarrestar la supuesta avalancha independentista, tan contraria a sus intereses, con una burrada de traspasos competenciales. De momento, el conjunto del todo (España) no se ha transferido a la parte (Catalunya); no obstante, de seguir los acontecimientos por estos disparatados andurriales, haría bien en no descartarlo… no es mal amigo quien bien previene. Bromas aparte, cuantitativamente, el movimiento independentista en Catalunya, pasados unos nuevos comicios autonómicos, ha vuelto a menguar significativamente. En suma, si nos atenemos a lo sucedido en las muchas ocasiones en que esto ha ocurrido, a nadie extrañe que suban insoportablemente los decibelios de su cansina y machacona melodía soberanista; entiéndalos… burros serían si obrando del mismo modo esperasen resultados distintos a los que siempre han obtenido.