Un rescat de la Unió Europea a Espanya 'seria complicat', però és possible, segons el doctor en Economia de la London School of Economics, Vicente Cuñat. 'Ni és totalment inviable ni és totalment impensable, tot depèn de la voluntat política i de la situació en què ens trobem en els propers mesos', assegura Cuñat en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies. El doctor de la LSE confirma que 'hi ha dubtes als mercats sobre l'estat de salut' del sistema bancari espanyol i sobre la capacitat d'endeutament de les comunitats autònomes, i explica que propostes com la del concert econòmic per Catalunya generen 'incerteses no necessàries' en un moment de 'baixa tolerància al risc' dels mercats financers.

 El doctor d'Economia Vicente Cuñat (foto) confia que Espanya 'no necessitarà' un rescat de la UE similar als de Grècia o Irlanda, però admet que l'Estat ha de fer un 'esforç de pedagogia' per intentar explicar als mercats financers quina és la situació exacta del sistema bancari, i quan podria costar reestructurar-lo. 'El principal factor d'incertesa és l'exposició de les entitats a riscos del mercat de l'habitatge, tan pel que fa a les hipoteques que es van concedir durant el boom immobiliari i que amb els nivells d'atur actual entren en problemes, com pels préstecs directes a les empreses constructores', explica Cuñat.

El sistema bancari i de caixes

Segons aquest doctor de la LSE, la incertesa sobre l'estat dels bancs i caixes, i la idea que, si és necessari, 'el govern espanyol ajudarà les institucions financeres' afecta 'la percepció sobre el risc del deute espanyol', una situació que podria precipitar un rescat. 'La solució és donar la major certesa als inversors sobre quines són les polítiques econòmiques, quin és el futur de les nostres empreses i quins problemes tenim', argumenta Cuñat. I afegeix: 'En aquests moments és molt millor mostrar la realitat tal i com és, amb tots els problemes i tensions de l'economia espanyola, que no pas tractar de solucionar les coses a través de vies que puguin generar desconfiança'.

Per Cuñat, 'els números del sistema bancari espanyol, en el seu conjunt, no són tan dolents' i les entitats 'segurament podrien digerir' la situació actual. Amb tot, l'economista admet que 'els mercats tenen por que institucions puntuals tinguin problemes seriosos', un escenari que suposaria 'un problema important' per tota l'economia. 'Cal deixar clar on hi ha pèrdues, quant costaran i que podem afrontar-les' recomana aquest expert de la LSE. 'La incertesa provoca que es multipliquin els problemes', assegura.

De moment, i en comparació amb d'altres països europeus com Irlanda o el Regne Unit, l'Estat espanyol ha destinat una suma relativament baixa de diners per sanejar el sistema bancari. Segons Cuñat, només s'hi ha destinat poc més de l'1% del PIB, un percentatge 'assumible' per l'Estat. L'economista creu que 'encara hi ha marge' per assumir 'majors pèrdues' sense entrar en una situació crítica, però 'només' si es fa amb la confiança dels mercats. A més, Cuñat recomana que en el procés de fusions de caixes, es pacti una estructura legal clara que unifiqui el sector i eviti confusions entre els inversors estrangers.

Un deute descentralitzat

Entre la premsa britànica i els inversors, un altre dels factors que se cita sovint per criticar la situació econòmica de l'Estat és el sistema d'autogovern i la descentralització del poder en llocs com Catalunya. Cuñat assegura que la descentralització política 'forma part del problema' amb els mercats internacionals. 'En la mesura que el govern central no té el control sobre bona part de la despesa, es limita la credibilitat de que pugui controlar-la', defensa el professor de la LSE.

'Sempre que hi ha unitats administratives que depenen de la mateixa caixa hi ha incentius per gastar més perquè el risc del deute el compartim entre tots i perquè també, quan estàs més endeutat, tens més poder de negociació per rebre més diners en el futur perquè realment el necessites', argumenta Cuñat. Segons ell, calen 'normes' per regular la capacitat d'endeutament de les diverses autonomies i limitar els incentius per 'gastar més'.

Cuñat evita valorar 'fins a quin punt' la descentralització és un 'factor d'incertesa' en la projecció de la imatge econòmica exterior de l'Estat. Amb tot, explica que els inversors es pregunten 'en quina mesura existeix un poder polític a Espanya per limitar la despesa de les autonomies i dels municipis'.

En aquest sentit, i segons l'opinió de Cuñat, el concert econòmic per Catalunya podria generar 'incerteses no necessàries' en uns mercats que més aviat advoquen per una recentralització de la despesa a l'Estat espanyol perquè tenen una 'baixa tolerància al risc'.

Les conseqüències d'un hipotètic rescat

Tot i que considera que un rescat per Espanya no és necessari i que cal intentar 'evitar-lo', Cuñat no en descarta la possibilitat. Amb tot, aquest economista considera que el pitjor d'un rescat no la situació de l'Estat immediatament després. 'El rescat és fonamentalment que, en comptes de demanar un préstec als mercats, el demanes a la UE. Al principi no tindria un gran impacte sobre l'economia espanyola. Pagaria un tipus d'interès més elevat, però segurament assumible. El problema és que perdria la confiança dels mercats', assegura Cuñat.

'Quan es perd la confiança, quan es perd la imatge del país, costa molt de temps recuperar-la', defensa l'economista. A més, cal tenir en compte que un rescat no són uns diners que Europa donaria 'gratis', sinó amb uns tipus d'interès lleugerament més elevats que al mercat, i amb condicions polítiques. 'Un dels temes que ve amb el rescat és certa pèrdua de llibertat política', admet Cuñat. Amb tot, l'economista espera que en cas d'un rescat, la UE 'seria raonable amb el què Espanya necessita', i l'Estat, per la seva banda, no faria reformes innecessàries simplement perquè es trobi 'entre l'espasa i la paret'.

Plans d'austeritat

Una de les exigències de la Unió Europea en els països que han rebut rescats, com Irlanda o Grècia, és l'aplicació d'un sever pla d'austeritat. Molts d'altres estats a la Unió estan aprovant projectes semblants, que sovint redueixen de forma dràstica la despesa pública per baixar el dèficit i disminuir la crisis del deute. 'Cal anar una mica en compte', alerta Cuñat. 'No és necessari retallar més enllà del que és el dèficit estructural simplement perquè en aquests moments tinguem un dèficit alt, perquè part (del dèficit) és degut a les circumstàncies actuals i no interessa exposar-nos a la possibilitat de reduir el camí de creixement en el futur', defensa l'economista.

Cuñat considera que en la gestió de la crisis 's'estan barrejant moltes coses' i alguns estats impulsen una agenda política i no només retallen per reduir els temors dels mercats a la crisi del deute. 'És necessari fer certes reduccions en matèria de despesa, però al mateix temps, el govern britànic, per exemple, ha fet una retallada espectacular i sense precedents a la història, i hi està mesclant una agenda política pel concepte que té sobre l'estat', explica Cuñat.