Els ramaders es queixen dels problemes que ocasionen els cèrvols Foto: ACN

Ramaders de l'Alt Berguedà i del Ripollès han interposat un contenciós administratiu al Departament de Medi Ambient per l'excés de cérvols que hi ha als seus camps de pastures. La reivindicació ve de lluny perquè ja fa gairebé deu anys que es queixen. Aquesta però, és la primera vegada que porten al jutjat a l'administració després d'haver esgotat la via del diàleg. Els problemes que causen els cérvols als ramaders es concreten en la destrossa de collites, prats i filats elèctrics. És per això, que l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) demana a Medi Ambient una compensació econòmica per als afectats que pot assolir la xifra del milió d'euros.

Segons explica un dels ramaders afectats de la Pobla de Lillet (Berguedà) i membre de la junta directiva d'ASAJA, Sebastià Cunill, la zona de l'Alt Berguedà i municipis del Ripollès com Gombrèn i Campdevànol -i d'altres al límit amb el Berguedà- pateixen una "sobrepoblació" de cérvols. Segons el ramader, des d'ASAJA han mantingut una conversa permanent amb Medi Ambient que fa deu anys que dura.



La presidenta d'ASAJA, Rosa Pruna, afirma que "arribats a aquest punt, ja cansats de reunions i no sortir mai d'aquest cercle que no s'acaba d'arreglar, hem decidit presentar aquesta denúncia'" Amb tot, Pruna reitera l'aposta de l'associació pel diàleg, però explica que no ha donat els fruits que voldrien.



Segons Medi Ambient, després d'acabar la temporada de caça de l'any passat, el Departament tenia comptabilitzats al cens gairebé 1.000 cérvols. Un dels ramaders afectats, Pere Espelt, "de cérvols n'hi ha molts i arriba un moment que fan mal". Afegeix que ja estan d'acord que hi hagi cérvols per tal de mantenir un ecosistema equilibrat, però que l'excés és "realment" un problema.



Problemes d'abastiment i filats



Un dels problemes més comuns que tenen els ramaders amb els cérvols és el de l'abastiment d'aliment. Espelt explica que els pagesos tenen arrendades diferents parcel·les perquè els seus ramats hi pasturin. "Els cérvols van a davant dels nostres ramats i se'ns mengen tota la pastura", explica Espelt indignat. 


"
A un camp on penses que hi podràs passar un mes, potser només hi pots estar quinze dies i, a sobre, has de comprar herba per abastir el bestiar que, a vegades, també es mengen els cérvols" afegeix. 2Això representa unes pèrdues econòmiques que algú se n'ha de fer càrrec", conclou.



A banda, els cérvols també roseguen els filats que tanquen les explotacions o camps de conreu "amb el conseqüent perill que això comporta". Tot i que aquestes explotacions practiquen la ramaderia extensiva, "els filats són bàsics per delimitar la zona i tenir controlat el bestiar", explica Espelt.



Problema de sanejament



Segons els ramaders, Agricultura aplica uns "estrictes" controls sanitaris al seu bestiar. "El problema és que aquesta mateixa administració no aplica cap control als cérvols, i nosaltres no sabem si estan bé o no", destaca Espelt. "Aquests cérvols es barregen amb les nostres vaques i corren per dins les nostres explotacions amb l'evident situació de contagi que això comporta", conclou. 



Per la seva banda, Medi Ambient afirma que el sanejament només s'aplica al bestiar domèstic però no a la fauna salvatge. De totes maneres, "periòdicament fem analítiques als cérvols que demostren que no tenen cap malaltia". "Normalment, els contagis es produeixen de ramats domèstics a fauna salvatge i si els ramats estan sanejats, no hi ha problema de contraure malalties", conclouen les fonts.


La caça no és la solució



Segons informa el Departament de Medi Ambient, enguany s'han concedit 300 permisos de caça a les comarques barcelonines i 150 al Ripollès. La caça extraordinària d'exemplars es fa a través de caçadors locals o fins i tot per algun ramader afectat. 



Espelt però, assenyala que "no podem obligar els caçadors a matar centenars i centenars de cérvols perquè sí". Segons el ramader, "per ells també representa un problema el fet d'haver d'anar al darrera dels cérvols per matar-los". Els ramaders coincideixen a afirmar que és l'administració qui els va introduir a la zona i, per tant, "són ells qui s'han de fer càrrec de la problemàtica que comporta".