Que la colosal estructura del edificio del poder político del PSC en Catalunya ha quedado en estado enormemente ruinoso, tras el varapalo electoral del pasado domingo, no parece que vaya a ponerlo en duda alguien con dos dedos de frente. Hace algunos años (algo más de siete), cuando su candidato empezó a maniobrar, al encaramarse a la presidencia de la Generalitat, muchos progresistas creyeron encontrarse en situación de orfandad y no tardaron en mostrar gran estupor ante la deriva nacionalista de la federación catalana. Lejos de rectificar, con el cambio de líder al dar por finalizada la primera aventura tripartita, aun exhibieron mayor firmeza en la misma contradicción ideológica. La consecuencia del segundo examen, ante el electorado catalán, ha malogrado el arduo trabajo de décadas, además de dejar en la estacada quién sabe si en dilatado período a la formación política. Pero el engranaje que parece que ha sufrido mayor deterioro, en apresurado e imbécil alejamiento de los valores propios del Socialismo en un partido que hace gala del mismo en su propia sigla, es el de sus militantes y simpatizantes. Estos se han visto forzados, por los inagotables hechos de sus dirigentes en el gobierno de las instituciones públicas en Catalunya, a defender los mismísimos argumentos contra los que debían combatir escasos años atrás. Abrazar postulados propios del Nacionalismo, bajo el subterfugio del eufemismo “Catalanismo”, no deja de ser una de las muchas contradicciones en las que han incurrido desde el PSC. En el mismo sentido, el hacinamiento de ultracatalanistas entre la cúpula dirigente contrasta y chirría brutalmente con la ausencia de ellos entre las bases del partido y sobre todo entre su electorado natural. No obstante, pocas cosas han menoscabado más la paciencia de sus ya mosqueados seguidores, en el tramo final de la legislatura, que el ademán de aparente rectificación subyacente en sus promesas y actitudes electorales (el díptico bilingüe, el repentino descuerdo con las multas lingüísticas, la extemporánea e hipotética cumbre anticrisis…, por mencionar algunas) solapándose en el tiempo con los últimos estertores de la acción de gobierno en la disparatada línea ininterrumpidamente seguida durante las dos últimas legislaturas. No hay quien hable más libremente que la pluma, pero las teclas de mi portátil carecen de pelos y como tampoco hay dos sin tres, mucho me temo que el sucesor de Maragall y Montilla pueda ser presentado en sociedad como el increíble adalid dotado de la persuasión necesaria para hacer pasar el Nacionalismo por la rama más pura y ortodoxa del Socialismo.

Des de l'absorció del PSC de Raventós en el ja famós pacte d'abril, de 1979, només existeix el PSOE. Molts ja ho vàrem advertir, però tocar poder, és a dir, poltrones i calés, va enterbolir els ulls de la majoria. Ara, davant la puta realitat, se'n volen escabullir i tornar a enganyar als innocents.....Sisplau, un cop més, NO, NOOOOOOOOOOOOOOO!

Per fi els socialistes catalans reaccionen!

El que han de fer aquesta trepa es desapareixer d'una vegada per sempre de l'escena politica...es que no tenen vergonya !!!

Castells nomes fa pena; un que diu que es catedratic en paro i que ha esfonsat als catalans a l'economia coreana; Castells, tu rai que ets molt ric, oi burges o señorito? quina vergonya aquest PSC de nens i nenes riquissimes!!! Obrers o señoritos castells i més pijo-maragallas!

Marquen territori? Què estan fent, pixar-se per les cantonades o plorar-hi? Veuràs quan vingui la Chacón a quadrar-los a tots com se'ls acaba fer el ploramiques.

El tema de Castells fa pena. Ens volen vendre com si això fos un corrent renovador del PSC. Aquest senyor va marxar fa pocs mesos del partit perquè sabien q Montilla s'enfonsaria, era una decisió estrategica de partit no pas personal. Calia deixar a la recamara un nou lider que agafes el partit després de la desfeta amb un impuls proper al de Pascual Maragall. Què deixin de fer comedia, ell és tant culpable com la resta de tots els mals actual. Ha estat conseller d'economia durant 7 anys, ha defensat l'indefensable de l'estatut també en finançament, ha callat davant de la submissió del PSC a Madrid, i ara diu el que diu... vinga!!!

Ei, González Palomares,

Tot és massa complicat. No entenc la notícia. Me l'expliques?

Van perduts tots ells i no ho volen reconeixer. El PSC ,avui per avui, es centrelista del PSOE i pocas bromas per fer perdre el temps al públic socialista. No tenen valentia i ni recolzament per independitzar-se.

Barça 1 - Espanyol 2, ho dic per si algu d'aquest diari no se'n ha asabentat.

Per al comentarista "escisión":
L'actual PSC es va formar l'any 1978 després de la fusió del PSC (Congrés), del PSC (Reagrupament) i de la Federació Catalana del PSOE. Aquesta darrera federació es debia formar durant el franquisme ja que l'antiga Federació Catalana del PSOE es va fusionar l'any 1936 amb altres partits socialistes i comunistes per a fundar el PSUC.

Quan el nostre país esdevingui independent ja no caldran més federacions de partits espanyols, és així.

L'argent. Et qui comanda l'argent? La "Caixa" de l'argent. Et ont es l'argent de la banca, ara. A Madrid.
Conclusion? Comanda Madrid. Mira... en Duran y Leida ja i es, a Madrid... quina coïncidència.

De una vez se escinda el PSC y el PSOE, se vayan los nacionalistas, independentistas, soberanistas y catalanistas desleales y se organicen en su PSC como quieran y puedan y nos dejen en paz. !Basta ya de deslealtades!.

Quan el nostre país esdevingui independent, el socialisme i la resta d'ideologies podran tenir els seus partits normals, com en els països normals de la resta del món.

Mentrestant partits com el Psc passaran el temps, i el perdran, en dicusions inútils com des de fa 30 anys. Per una altra banda ja seria hora, també, que la coalició CiU es definís d'una vegada que vol ésser de gran o farà tard.

Fins i tot per a tenir partits normals ens cal la independéncia.

ARRIBARAN A ESSER CATALANS et se separar del PSOE?

L'esperança blanca de la dita esquerra és un exconseller que no és que sigui keynesià, sinó directament malbaratador? I allò de l' "acord de finançament històric"? I ara que els socialistes van de patriotes, que faran davant l'investidura de Mas? s'abstindran o faran com el PP a Madrid?