Que la colosal estructura del edificio del poder político del PSC en Catalunya ha quedado en estado enormemente ruinoso, tras el varapalo electoral del pasado domingo, no parece que vaya a ponerlo en duda alguien con dos dedos de frente. Hace algunos años (algo más de siete), cuando su candidato empezó a maniobrar, al encaramarse a la presidencia de la Generalitat, muchos progresistas creyeron encontrarse en situación de orfandad y no tardaron en mostrar gran estupor ante la deriva nacionalista de la federación catalana. Lejos de rectificar, con el cambio de líder al dar por finalizada la primera aventura tripartita, aun exhibieron mayor firmeza en la misma contradicción ideológica. La consecuencia del segundo examen, ante el electorado catalán, ha malogrado el arduo trabajo de décadas, además de dejar en la estacada quién sabe si en dilatado período a la formación política. Pero el engranaje que parece que ha sufrido mayor deterioro, en apresurado e imbécil alejamiento de los valores propios del Socialismo en un partido que hace gala del mismo en su propia sigla, es el de sus militantes y simpatizantes. Estos se han visto forzados, por los inagotables hechos de sus dirigentes en el gobierno de las instituciones públicas en Catalunya, a defender los mismísimos argumentos contra los que debían combatir escasos años atrás. Abrazar postulados propios del Nacionalismo, bajo el subterfugio del eufemismo “Catalanismo”, no deja de ser una de las muchas contradicciones en las que han incurrido desde el PSC. En el mismo sentido, el hacinamiento de ultracatalanistas entre la cúpula dirigente contrasta y chirría brutalmente con la ausencia de ellos entre las bases del partido y sobre todo entre su electorado natural. No obstante, pocas cosas han menoscabado más la paciencia de sus ya mosqueados seguidores, en el tramo final de la legislatura, que el ademán de aparente rectificación subyacente en sus promesas y actitudes electorales (el díptico bilingüe, el repentino descuerdo con las multas lingüísticas, la extemporánea e hipotética cumbre anticrisis…, por mencionar algunas) solapándose en el tiempo con los últimos estertores de la acción de gobierno en la disparatada línea ininterrumpidamente seguida durante las dos últimas legislaturas. No hay quien hable más libremente que la pluma, pero las teclas de mi portátil carecen de pelos y como tampoco hay dos sin tres, mucho me temo que el sucesor de Maragall y Montilla pueda ser presentado en sociedad como el increíble adalid dotado de la persuasión necesaria para hacer pasar el Nacionalismo por la rama más pura y ortodoxa del Socialismo.

PSC ... majoria de la gent que viu a Catalunya són anti-catalans però majoria la gent encara no saben diferenciar catalans que viu a Catalunya amb els catalans que parlen en català ( perquè catalans són mal educats a parlar sempre en castellà per no molestar ) i com això discurs ultra nacionalista anti-catalana de PSC no funciona encara perquè PP i C ho fan millor i això un partit que creu que tots altres són una ema tampoc funciona quan situació és tant dolenta. Heu de esperar un altre cop que altres fan feina per vosaltres i després podeu tornar a cridar contra dreta quan la gent sense educació tenen problemes a guanyar llocs de treball i euros dignes quan la gent de fora estan preparat a fer la mateixa feina per meitat de preu i amb més hores.

Sr. Obiols, i quan vostè i els amiguets de la "gauche divine" es van vendre Catalunya als quillos del baix a les ordres d'Espanya, no s'enrecorda?. Que han mogut un sol dit per exigir grup parlamentari propi a Madric?. Que han votat una sola vegada en contra del PSOE?. Quantes vegades els seus vots favorables a Catalunya al nostre Parlament eren contraris a Madrid?. Sr. Obiols, si us plau, calli ni els sues s'el deuen creure.

Pensava que ja era mort, aquest.

Algun d'aquests insignes socialistes alçarà la veu per protestar per la privatitzaciço del monopoli sobre l'Aeroport d'El Prat, o bé seguiran estafant-nos?

La momia de Tutankamon esta mes viva que l'Oviols aquest.

Obiols no ressucita, obiols es una carcassa plena de palla amb un cassete que fa sonar discursos paleolitics i soporifers. Mireu-lo be te ulls de vidre i pel camal dels pantalons se va perdent palla.

Que ressucita l'Obiols? hosti tu quina por.

Que encara et fotran un webassuuuuuuu!!!

Feu-lo president del Parc d'Atraccions Tibidabo i per les tardes que vagi a una acadèmia a aprendre a llegir i escriure.

Magda, no passa res, que el PSC també es renova amb sang jove, com la de la ministríssima i catalanissima Carmencita Chacón ;)
Mare de Déu Senyor!!

Jo també fitxaria l'Angelines Barceló, el Carlitos Francino, l'Andresito Buenafuente i altres insignes membres de la superprogre botiflerada mediàtica. la Barceló, això sí, que vagi als mítings amb la samarreta de La Roja que tant li agrada.

En Montilla ha sigut de llarg el pitjor "president" de la història recent de Catalunya, un dels politics més desastrosos de la Europa occidental, i d'aquí a poc, ningú se'n recordarà d'ell, el reu infaust record s'escolarà pel forat de l'aigüera de la història.

Ha sigut el "president" d'una suma de perdedors afamats de ganes de sucar del presupost, i una suma de perdedors, no només no fa uns guanyadors sino que te en contra a la majoria de ciutadans, i és impossible en democràcia el governar en contra de la majoria.

L’exemple democràtic del President Montilla és del tot digne de ser reconegut per tothom. En Mas, ja ha guanyat, com a mínim el que podria fer en comptes de parlar de tanta humilitat, és portar-la a la pràctica i reconèixer la trajectòria i la bona manera de fer de Montilla. Espero que n’aprengui.
http://ow.ly/3ifye

Que el tenien en formol?

Que el tenien en formol?

L'Obiols, com en Llach, ens vol matar d'avorriment.