1. Això de posar el càrrec a disposició del consell (controlat per l'aparell de manera estricta) no és més que teatre (i del bo, que diria el portuguès).

2. La davallada és fruit d'una estratègia destinada a (a) controlar el partit i (b) mantenir-se en el poder passi el que passi.

3. L'amor al País i al partit es demostra amb fets. I els fets demostren que el putxi i companyia no han estimat ni el País ni el partit.

4. La responsabilitat és conjunta amb l'executiva, concretament amb els dos elements més perillosos de tots: Vendrell i Valls. Que algun dia expliquin què han fet aquesta gent a dins del partit i com se n'han aprofitat.

5. No només han de demanar perdó i dimitir. Primer han de donar explicacions a l'assemblea de la gent que van fer fora per coacció, de manera il.legítima. Han de passar pel defensor del militants i que se'ls imposi el càstig corresponent per fer fora gent qeu no volia que el partit el controlessin ells, sinó l'assemblea. I després, si volen, que demanin perdó i que dimiteixin.

ES L'HORA de la veritat de tota l'Executiva. I farieu bé de fer cas a Junqueres. És un bon consell que damana humil·litat i diàleg (allò que us va demanar el darrer Congrés i no vàreu fer)

En Puigcercós no plegarà, perqué a diferencia de'n Montilla, en Carod o en Benach, no li quedaria pensió d'ex res i ja em direu ara si el veieu buscat-se feina de cambrer.

El millor que li pot passar al sobiranisme és que esquerra faci foc nou. Si ho aconseguim podrem començar a treballar per tenir una candidatura unitària per les eleccions del 2014.

Puigcercos-Montilla, la mateixa mondeda, els mateixos principis, la mateixa incompetencia!!! al menys en Montilla assumeix la responsabilitat, i en Puigcercos continua fent-se el miserable!

Cony de metropagès!!
Q es pensa que ens mamem el dit? Tota la secta del CN dirà que es quedi! Q no som rucs! Qui es jugaria a rebre una pallissa dels seus sicaris (Vendrell, Valls, Huguet...)
Aquest tio és imbècil, definitivament no té cura.

Doncs jo, li clavria un "rapapolvu" de collons. Mereix un escarment, s'ha dilapidat la credivilitat d'un partit, i resulta que qui més l'ha aixonat es va dilapidar la pasta de can Barça.

a Esquerra nomes queden aixo esquerrosos que pensen mes en el costat de la taula que EN LA INDEPENDENCIA. Senyors si no us deixeu de tonteries ara perdreu moltissims regidors a les municipals.

UNitat per la independencia. SOLIDARITAT CATALANA

Als afiliats d' esquerre, de reagrupament, de les CUP, de CIU tots els independentistes a SOLIDARITAT CATALANA

vosaltres tan i tan temps us vantave-ho de ser independentistes.....vosaltres podreu veure ara com actua un partit independentista de veritat(SI),com us vareu ficar dins dels organs del estat apañol a fer-hi que????.vosaltres no teniu cap credit nomes teniau els carrecs...per fer que?????que feiau a madrid... alla no si va per fer res...un partit independentista no administra l\\\'autonomia i molt menys l\\\'estat...nomes voliau els carrecs..ara podreu veure com actua un partit independentista de veritat(SI)

Dimissió de l'actual executiva, renovació a fons de càrrecs i obertura d'un procés congressual on DE DEBÒ participin les bases, i no els amics a sou que només piulen allò que la direcció vol sentir. Això li cal a Esquerra.

CARRETERO TORNA A ERC, i portans cap a la independencia

hahahahahahahaha...talleu-li el coll a aquest personatge lamentable. Ara, em penso ue es solament una rentada d'imatge. Com ha fet sempre aquest vividor de la politica.

Això de que Puigcercós posa el càrrec a disposició del consell nacional, es més del mateix, ja es va encarregar en la seva hora de fer-lo proper a ell en la majoria dels seus membres, però bé es decisió de les bases del partit si continua o no manipulant el partit per el seu profit, com porta fent, ja fa anys.
Un congres extraordinari i que es posi a disposició de tothom del partit, no dels quatre arreplegats del consell, entre els que també hi ha gent lloable, però que li tenen por o com son minoria no poden fer res, només s’ha de sentir el que diuen alguns destacats del partit, entre els que hi ha Bernat Joan o Oriol Jorqueres, en que encomanant a prendré les decisions difícils i assumir responsabilitats.
Al President Benach, l’honora la seva decisió, crec que es l’únic que ha reconegut el que ha passat i el perquè, i estic d’acord amb algun comentari que he llegit, es un valor que no es pot perdre, però ha de passar a un segon terme, sang nova, gent nova, amb il•lusió, i recuperar si us plau, les autentiques sigles ERC, res d’esquerra, els experiment amb gasosa, no amb el poble
SALUT I REPUBLICA

És molt fàcil demanar caps. ERC ha perdut una bona part dels vots que li varen confiar el 2006, però n'ha conservat la majoria (no ho oblidem). Quan li varen presentar la moció de censura a Laporta, no van ser pocs els que consideraven que la seva obligació era dimitir i després d'això va aconseguir els millors resultats de la història del club. Artur Mas el 2003 no va aconseguir l'objectiu de formar govern i no van ser pocs els que van demanar el seu cap, set anys després no només ha resistit sinó que ha donat un nou impuls al projecte convergent. Si Puigcercós creu que pot tirar endavant el projecte, està en el seu dret, però hauria de sol·licitar a la militància si li renova la confiança.

jo crec que Puigcercos te que seguir, en Benach em sobrava, pero Puigcercos no, encara es jove i crec que esta aprenent be, es va veure al debat de tv3, i le demanaria mes mala llet amb els mitjans, i denunciar, els matins de tv3 i el Cuni i la seva aposta descarada per la sociovergencia (per cert encara no han invitat a ningu de Ara, ni tan sols han donat la noticia de la seva surtida com la quasi nula presencia de periodistes del Avui) han sigut vergonyos per ell i per Esquerra, com es posible que invitin a les tertulies ex-politics de tols els partits i no de Esquerra, vergonya, lo unic bo que espero de Ciu es que es carguin al Cuni, ah i amb el Laporta ni parlar

Però d'això no en seràs capaç. De que viuràs aleshores si has de tornar a la vida civil i guanyar-te la vida com qualsevol altre mortal? Aniràs a fer de paleta, ara que la construcció va de baixa? Que faràs? Ah que no tens collons?
El que heu de fer, es tots fora i tornar a refundar una ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA ( no Esquerra) que honori de veritat aquestes sigles. Ja heu viscut massa temps del pessebre i això, al final, us ha pesat factura.

En Joan Puigcercós tindrà molts defectes però és un home honest i que estima el seu país. A la vida et pots equivocar i la gràcia està en admetre-ho i aprendre dels errors. A Catalunya - país d' analistes polítics de mirada curta - una certa gent te per referent en Winston Churchill sense saber que darrere els seus grans encerts hi ha també grans fracassos i dimissions. O en Francesc Macià de qui després dels fets de Prats de Molló tothom el va donar per políticament mort.
El país viu uns anys d' agitació, de xoc amb ejpanya i de cercar el seu camí cap a la llibertat. No dubteu els de nació digital que el moment d' ERC no només no ha passat sinó que està per arribar.
L' independentisme consolida un 12% de vots que no han tornat a ciu i l' eix sociovergent que ens ha adormit durant 33 anys ha passat del 70% de vots als 80, al 65% als 90 i al 57% al 2010. Mentre el vot clarament independentista ha passat del 3% als 80, al 5% els 90 i el 12% ara.
I per patacada : el psc baixa del 27,6% el 2006 al 18,7% ( 9 punts, 2 més que ERC !!) i de 1999 a 2010 , ERC passa del 8 al 7% i el psc del 33 al 18,7%. I ciu es queda com estava en aquest 10 anys : del 37,6 al 38,6.
L' únic espai que ha crescut clarament és l' independentisme i agradi o no als amics d' en lopes tena és gràcies a gent com el Puigcercós.
Salut i independència !

Eduardo, tu debes ser la voz en off del no-do, no? Joder, menudo rollo carca, casposo y empalagoso que nos has dejado su ilustre eminencia. Si te lo curras un poco más, igual hasta te dan el Nobel como al Vargas Llosa...

Por cierto, me parece bien que te mastubes verbalmente con todo el tema este de que el independentismo ha desaparecido. De verdad que sí. Si eso te hace más llevadera tu enfermedad, adelante.

Ánimos

Puigcercós em cau bé, però no crec que sigui la persona per encetar una etapa nova a cal ERc.

Ha estat massa sotmès al Psoe, la seva aposta estratègica d'avançar cap a la independencia per l'eix dreta-esquerra ha fracassat i fet president de la Generaitat a un titella del Psoe.

No hauria de quedar ningú de l'actual executiva perque tots ells son responsables del desgavell.

Hoy por hoy, desde el mundo independentista en Catalunya se sostiene una reñida competición por colgarse la acreditativa medalla del esperpento. Su cohorte de voceros políticos y mediáticos no pierden oportunidad de repetirnos mensajes de esta estofa: "crece el número de independentistas en Catalunya"; sin embargo, el único partido político con representación parlamentaria que se define inequívocamente independentista cosecha reveses electorales de modo acusado desde hace una pila de años. A mayor abundamiento, hasta las encuestas sobre intención de voto son con ERC, a escasas semanas de las próximas elecciones autonómicas, enormemente contundentes al interpretar la enésima caída en número de sufragios. El singular atenuante lo establece una incógnita sobre cuántos de ellos pasarán a engrosar los resultados de otras formaciones políticas de nuevo cuño y reciente fundación dentro del orbe "soberanista". Otro de los característicos mensajes, a modo de advertencia, utilizado como pretendido instrumento disuasorio, deja un rastro de pueril trasparencia que se revela ineficaz a leguas: "si hacéis aquello que perjudica al movimiento independentista, este aumentará"... vaya, si lo beneficia para qué lo advierten, ¿para que lo perjudique?
Pasada la "Diada", incluso esa costumbre de colgar "senyeres" y "estelades", se ha vuelto a constatar que decrece de manera significativa por parte del conjunto de la ciudadanía año tras año, pese al vano intento de aguerridos partidarios de la causa de apiñar gran número de banderas en lugares visibles de una misma vivienda (ya por supuestas premisas desde partidos políticos, ya por iniciativa propia). La manifestación del 10 de julio de 2010 también nos la han tratado de magnificar, desde las huestes independentistas, como una muestra más del incremento de incondicionales y un "hecho sin precedentes en la Historia de Catalunya"; obviando la mayor distancia del recorrido y cifras ofrecidas por la organización convocante de la celebrada el 18 de febrero de 2006 por motivos semejantes y con mismo afán de desprestigiar el cómputo desinteresado de asistentes.
En resolución, los datos objetivos hacen prescindir de ociosas matizaciones para sostener que en Catalunya hay "menos" independentistas, hoy por hoy.

Conocedores de que las innumerables encuestas realizadas hasta la fecha se empecinan en representar tan expresiva talegada electoral, a sólo unos días de la celebración de otros comicios autonómicos, desde ERC se ha echado mano, con el propósito de mantener prietas las raquíticas filas, de unas de las estratagemas más incandescentes de todo el manual nacionalista por antonomasia: el enemigo externo (Andalucía). Después de siete años en el poder ejecutivo en Catalunya, finis coronat opus, idóneos para revertir todo género de supuestas injusticias recaudatorias; tras permanecer desaparecidos en medio de refriegas en las espesuras de la identidad y la imposición lingüística; sacudidos de carnes en todos los frentes donde aún conservan algún representante público sentado en mullido escaño y emboscados por belicosas facciones salidas de su propia soldadesca, sólo alcanzan a sorprendernos con la ocurrencia de tocar a rebato, en salida de rocín tuerto, con torcido rostro de este jaez: “en Andalucía no paga ni dios”. Para más inri de los agresores, quizá para descargar tan debilitada acometida, a los agraviados e ingeniosos andaluces, les baste con rehuir el combate cuerpo a cuerpo y desde su amplificadora posición moral desarmar al provocador independentista contrapunteando a pipiricojo aquel popular latiguillo a ritmo de alegrías… “con las bombas que tiran los fanfarrones…”.