Especial eleccions al Parlament

Bla, bla, bla, pero más perdido que un ratón en la Luna.

El electorado catalán ha abandonado el PSC y el electorado español a CiU.

S'ha de revisar això del sou vitalici per a segons quins ex-presidents de la Generalitat, no ?

Take the money and run!

.

.

Sr. Montilla: Catalunya no es una casa on el cap de la família pot fer i des-fer a discreció. De fet no esta bé fer-ho ni en la família. Aquí es tenen de donar explicacions de tot, i si no en les eleccions es passa factura. Que de que li parlo?, senyor meu, desprès de la sentencia del constitucional vostè ens tenia que preguntar a nosaltres i no a Madrid. Si ens volia donar un altre humiliació més, no ho podia fer millor que amb la resposta que ens va donar.
Aquest darrer any ha sigut per mi, com a català, molt humiliant, i jo esperava molt més del meu president.

Gracies a deu que "E" ha pagat car l'insult que va fer al pais endinyant-nos aquesta llufa de president.

Gracies a deu que "E" ha pagat car l'insult que va fer al pais endinyant-nos aquesta llufa de president.

Be, es el que es podia esperar d'un president col.locat a dit que no ha entes mai ni el pais ni el carrec.

per un moment pensava que en Monti havia renunciat al seu sou vitalici de ex-president però ja veig que no . No m'estranya que no hi hagi un duro a la caixa de la Generalitat. En aquests 4 anys el clan Montilla s'ha fet d'or sense fotre ni xapa i el que els queda encara per cobrar ... I s'anomenen 'socialistes ' ???

Si la renovacio es Nadal i els que segueixen, de renovacio res de res, tornarem a fer llenya

MAS = MENS MERIT QUE AQUEST DEL PPSOE. DURAN PRONONCIA LAS "S" PEJOR ENCARA. VEIRAM COM COMANDA L'ARTURITO. LO "CONCERTO" DESAFINARÀ AVIAT. GARANTIT.

MAS = MENS MERIT QUE AQUEST DEL PPSOE.

A part de perdre, que això ja ho tenia fet, no té ni la vergonya de resistir. Artur Mas ha guanyat dues vegades i no ha pogut governar, però no ha dimitit.
Vergonya!

déu meu quin personatge.. espero que tenir un titella, inútil, sense aptituds, de perfil baix com aquest no es torni a repetir mai més a la història del nostre país.

Ahora, tras un elevadísimo escrutinio de los sufragios depositados en las urnas repartidas por toda Catalunya, estamos en disposición de prescindir de conjeturas, más o menos acertadas, sobre cuál es la realidad política actual. Ante la explícita correlación de partidos políticos surgida de la cita electoral, procede felicitar a la fuerza política más reforzada y que, pese a no haber obtenido la mayoría absoluta, se me antoja inimaginable que en los próximos días no halle la posibilidad de acceder al Palau de la Generalitat. Por consiguiente, no sería ocioso analizar el elevado grado de relación entre el rédito electoral cosechado por CiU y el despiadado castigo infligido al Tripartit por su manifiesta incapacidad para defender al conjunto de la sociedad de los feroces zarpazos que asesta la crisis económica. En mi opinión, la patética imagen de falta de liderazgo que ha trasmitido a la opinión pública, quien ha presidido el Govern en los postreros cuatro larguísimos años, empeorada permanentemente por la tragicómica relación interna de los diversos actores políticos que lo han formado, ha sido determinante para que hayamos asistido a un abrupto cambio de las fuerzas dominantes en la escena política de Catalunya sin precedentes en la etapa democrática. Vaya, a los salientes… que Dios les dé tanta paz, como descanso dejan. Refuerza el sentido de que el ganador lo ha sido más por demérito de su principal adversario que por mérito propio, los contrapuestos argumentos que la federación moralmente victoriosa ha ido diseminando en el tramo final de la última legislatura con el claro propósito de encaramarse al Poder: una contundente respuesta al Tribunal Constitucional, un espectacular aumento del independentismo y una concluyente derrota del PP en Catalunya. Pues bien, los partidos políticos que, indirecta o directamente, recurrieron el actual Estatut de Autonomía (Ciutadans y PP) han aumentado fehacientemente el número de catalanes que les apoyan; el cómputo total de diputados que alcanzan los partidos políticos que se declaran inequívocamente independentistas cae en número estrepitosamente y qué decir del espectacular aumento de escaños logrados por el PP. En adelante, quienes nos gobiernen en la novena legislatura están en su legítimo derecho de continuar doblegando la realidad catalana a voluntad o seguir hablando de la mar si lo creen oportuno; sin embargo, a muchos de nuestros conciudadanos, la dramática y precaria situación que hace mella en el seno de sus familias no les van a permitir expresarse con serenidad y diplomacia antes sus principales representantes políticos. Vaya, a los entrantes… que Dios los coja confesados de errar en fijar el orden de prioridades por más que busquen cabezas de turco.

Donant pena . Sembla un funeral a cal PSC. Tal ferás , tal trovarás.Tanta ambició i manipulació porta aquests resultats. Montilla no té valentia ni dignitat per estar a la oposició. Llastimós homanet.

Montilla: + digne que mas?

S'ha esforçat a parlar la lengua.
En Duran o en Mas ni saben prononcias las S.

Renoncia al seti parlamentari. En Mas & co. cobran "del cuento" des de l'antiquitat.

ES CLAR QUE L'ENEMIC ES LO PPSOE... A CASA I HA MOLTS DESPOTAS

Em sembla bé que no es presenti a la reelecció, ni de la Generalitat ni de 1er secretari del PSC. Però ell hauria d´estar els 4 anys al seu escó. Això és un frau als seus votants. No esperava menys d´un espanyol. Visca Catalunya lliure!

Avui li he vist les ungles d'una mà i se les menja. És fastigós l'espectacle.

cartera, què encara la tens la cartera?

Aquest senyor si tingués allò que dius tornaria i tornaria i tornaria allò que no se sap com ho ha arreplegat.

i q us creieu q faria un funcionari siniste espanyol com aquests ???? si els babaus volesin no veuriem mai el sol!

Les eleccions municiplas són la clau de l'omnipotència i l'omnipresència socialista. Cal que descavalquin de les ciutats grans i mitjanes, i també de la diputació de Barcelona. Consegüentment no podran ja influir en les caixes d'estalvis. I, tot plegat, sense posar el nas a la Generalitat perduda, tindran pocs resorts per donar influències financeres a ONG's diverses, mitjans de comunicació de tota mena, associacions i fundacions diverses amb subvencions increïbles, i empreses vinculades a interessos poc transparents.

La clau de tot són les municipals. Son la seva força més gran, el seu búnker. Cal aixecar catifes, sobretot a la capital de Catalunya, el nostre cap i casal.

I si, a més a més, no tenen el poder espanyol no tindran on recol·locar tanta gent. S'haurà de veure allà on van.

Al menys al SR.Montilla té la dignitat de retirar-se i aíxi asumi les conseqüencies dels mals resultats electorals, en canvi al sr.Puigcercós no deixar el seient ni volguent.