Especial eleccions al Parlament

Crec modestament, que hi haurà un abans i un després després d'aquestes eleccions en el tema de les enquestes. Han quedat anacròniques ja que es fan a telèfons fixes, quan tots sabem que cada vegada hi ha més famílies que disposen únicament de telèfons mòbils i anul·len les línies fixes. Se'ls ha preguntat a aquestes famílies? La resposta és no. Per tant, recomano no fer cap mena de cas a les "interessades" enquestes dels mitjans.

Encara queda feina per fer, prou d'esbatussar-nos entre nosaltres, les enquestes les farem canviar nosaltres mateixos.

Votem Solidaritat o reagrupament (preferentment Solidaritat a Barcelona i Reagrupament a Girona, pel meu gust), i convencem a deu i se mare perquè cap vot independentista vagi a les grapes unionistes de PSOE, CIU, etc.


Vaaaa !!!!!

SOLIDARITAT CATALANA ÉS PUR MÀRQUETING????????????

Ahir el vespre a Reus i així la majoria dels actes de la Campanya Electoral :

Més de 900 persones han rebut Solidaritat Catalana per la Independència al Teatre Fortuny de Reus.

Segons l'enquesta de el periodico Solidaritat catalana té una intenció de vot directe del 3 per cent. Això vol dir que sobre 5 milions d'electors el tres per cent, o sigui 150.000 persones ja han dit que votaran Laporta. 150.000 vots equival a 6 escons.

Les enquestes i sondejos d' El Periódico són pura manipulació. Cal ser molt ruc per no adonar-se'n. I encara "canta" més des del moment que posen publicitat de la versió andorrana dient que són "les enquestes que no es permet publicar a Espanya". Són uns manipuladors i falsejadors.

Per altra banda, he llegit un comentari que deia l'autora que coneixia molta gent de Barcelona que votaria Solidaritat, i que encara no en coneixia cap que votés Reagrupament.

Doncs bé, sóc de Barcelona (Gràcia) i jo votaré Reagrupament. I en conec uns quants, de Barcelona, que també votaran Reagrupament.

Solidaritat és pur màrqueting.

Cal votar Reagrupament, és la única opció seriosa per dur aquest país a l'excel·lència, a la regeneració democràtica i la independència

Jo soc de barcelona, i la veritat preguntant a la gent votaran CONVERGENCIA la majoria pero hi han molts vots per SOLIDARITAT PERO MOLTS, encara no conec a cap que m' hagi dit que votara reagrupament i menys ERC.

Esta clar els resultats CONVERGENCIA mes de 60 i SOLIDARITAT uns 6-8

El reste es fer volar coloms, heu de convencer als vostres que VOTAR SOLIDARITAT CATALANA serà la gran sorpresa i sense mitjans de comunicacio al 2014 arrasen

Segons la llei, no es poden publicar enquestes durant la darrera setmana de la campanya electoral. Ara bé, la gent d'El Periódico, com que no els hi agrada, s'ho salten. Per a fer-ho, utilitzen El Periòdic d'Andorra (del mateix grup) per, cada dia, publicar els resultats de la seva enquesta. D'aquesta manera, no incorren en cap il·legalitat. Però no és jugar brut? Tots sabem que totes les enquestes estan cuinades fins a la sacietat. Les de veritat, que són les que fan els partits internament, no es donen a conèixer. El seu objectiu, més que informar, és provar de decantar el vot d'una determinada manera. Com s'entén, sinó, la disparitat en els resultats? Seria interessant que, un cop sabuts els resultats electorals, ens tornéssim a mirar les enquestes publicades les setmanes abans. Més d'un quedaria en total evidència.
Per posar un exemple, cap enquesta, fa quatre anys, va ser capaç de predir l'entrada de Ciudadanos al Parlament. Ni tan sols sortien anomenats. Justament és aquest punt el que em porta a pensar que Solidaritat Catalana pot aconseguir uns grans resultats. Per començar, el seu nom surt a totes les enquestes. En algunes, fins i tot, donen fins a 4 diputats. Predir els resultats d'una nova formació sempre és més difícil perquè no hi ha record de vot. Per tant, finalment, els seus resultats sempre acaben sent més alts que els predits. Seguint aquest argument, per tant, és més que factible arribar a obtenir el grup parlamentari propi. I, fins i tot, superar els cinc diputats que cal com a mínim per a arribar-hi.
Aquesta creença es reforça amb l'extraordinària assistència a tots els actes. Per a posar alguns exemples dels darrers, 800 persones a Tarragona, 700 a Granollers, 500 a Terrassa, 450 a Lleida, 200 a L'Hospitalet, 300 a l'Universitat de Vic... que es sumen a tots els èxits anteriors. Gràcies a l'esforç de tots, Solidaritat Catalana pot ser la gran sorpresa de la nit electoral. Ho aconseguirem!

Jo he fet una enquesta a la colla i aquests són els resultats:

Solidaritat 34
Reagrupament 34
Altres 0

Prepareuvos que el 28N declarem la indepèndencia, ja podeu llencar a la brossa el DNI espanyol que aviat només servirà per a portar al Museu d'Història de Catalunya.

Em sap greu que l'Uriel no surti, a Solidaritat no entri al parlament, sobretot perquè al Laporta i a l'Uriel els agrada tant sortir a la tele... En fi, ja sabíem que d'arrassar no arrassarien però em sap greu que no entrin.

Molt gent pensa que les enquestes d'aquestes eleccions estan manipulades, fins i tot aquells que ja els va bé la manipulació. L'independentisme a Catalunya ha crescut, i molt. Potser això no es traduirà amb 30 escons, perquè la divisió és un handicap molt gran. Ara, dir que SI no entrarà al Parlament fa riure. Han voltat a tot el territori fent ple absolut a tot arreu, al carrer sents allò de" Jo votaré en Laporta". Es respira. Al juliol més d'un milió de persones van cridar independència, durant l'any més de 600.000 mil persones han votat a les consultes, hi ha irritació envers al TC i a tots els atacs persistents que venen d\\\'Espanya. No em crec que l´única representació d\\\'aquests molts centenars de milers de persones es tradueixi només amb 10-13 escons al Parlament d\\\'ERC. Els números no surten. Hi ha haurà sorpreses!

PER CAMVIAR L ÍNTENCIÓ DE VOT, CADA DIA LA MATEIXA COMÈDIA, SOU UNS INPRESENTABLES, LA PORRA DE PUNT-AVUI TAMBÉ, ÉS INVARIABLE I ESTÙPIDA, ÉS LA PORRA DE CIU I PSC, EL VESTIT A MIDA PAGAT PER NOSALTRES PER ENGANYAR L ÍNTENCIÓ DE VOT, PERQUÈ CONY NO FEU UN LLISTAT DE PERSONES VOTANS DE ELECTRICISTES, PALETES, DEPENDENTS, CAMBRERS TAXISTES, DE 5000 PERSONES I VEUREU LA REALITAT. EL VOT DEL POBLE ÉS EL QUE VAL ,ESTEM FARS DE PARLAMENT PARALÌTIC I CORRUPTE, ESTEM FARS DE MAS I CAP PELAT ABRAÇATS, DE LA FARSA DÉN MONTILLA ABRAÇAT A LA SALGADO, COLLA D´HIPÒCRITES , FOTEM´LOS FORA D ÚNA VEGADA .no òs creieu cap enquesta.
EL DIA 28 NOVEMBRE TOTHOM A TREURE´NS AQUESTS MÒMIUS DE SOBRA VOTEU PER REAG I SOLI CATALANA QUE FARAN CAMÍ CAP L ÍNDEPENDÈNCIA. CAL DONAR UNA LLIÇÒ EXEMPLAR VOTAN MASSIVAMENT I DEIXAN-LOS A L ÓPOSICIO. ADÉU PARlament actual de catalunya i adéu espanya.

Totalment cert el què ara us explicaré nens i nenes: mireu en les pròximes eleccions al parlament de Catalunya la represetació parlamentària quedarà de la següent manera:

- Partit Antitauri: 4/5/6/30 escons
- CORI : 0/12 escons
- CiU : 2/4 escons
- Reagrupament : 0/0'0002
- Solidaritat Catalana: 0/0'1
- PSC-PSOE : 134'5 /134'99
- Axl Rose: 7/9 escons
- Jo : no m'importa, muntaré un diari.

Apa...!!!

COM LA VELLA QUE NO VOLIA MORIR ENCARA, ESPERO VEURE MOLTES SORPRESES

LA ENCUESTA ESTA MANIPULADA ESTA CLARO, YA QUE NO SALE PXC QUE DESDE EL PRINCIPIO LA DABAN 3 COMO MINIMO Y PUEDE QUE LLEGEN A 13-15 YA QUE RECOGERÁ MUCHOS VOTOS DE VARIOS SECTORES

RIU MILLOR!

Els unionistes ja estan venent la pell de l'ós que encara no han caçat. Diumenge riurem els sobiranistes i riurem millor!

No feu cas de les enquestes, són armes de campanya que afavoreixen qui les paga.

!!Waca waca minó waca waca eh eh waca waca minó porqué esto es África!! Toma paloma y patada de goma en los cojones de SI y RCat. Cero patatero. Un raskayú. Toma tomate para toda la pandilla de foreros que nos vienen dando la matraka con su jodida independencia. Yeah...

Això,i els seus pamflets i "la seva" Tv3 els fan servir per calumniar i mentir. Aquests analfabets funcionals i indocumentats no mereixen la menor credibilitat. Ells i lesseves maneres sectàries són nocius; hem de procurar que no s'estenguin.

No quadra, si segons el CIS (gens sospitós de sobiranisme) hi ha un 25% de població que és independentista, o en les consultes populars per la independència votaren unes 600.000 persones, on són aquesta gent?.

No s'ha d'oblidar que les enquestes són fetes per tot el ventall de forces politico-mediàtiques que formen part de l’stablishment, les mateixes que dominen els minutatges de propaganda electoral, les juntes electorals, els debats (en una veritable democràcia hom debatria quan i on li vingués en gana), i que cobren per avançat una bestreta del Parlament per a "gastos diversos" del període electoral.

Ço crisi?, es clar que si, flagrant crisi democràtica, que es suma a la crisi econòmica per a la qual cap partit del Parlament hi dona una recepta vàlida, sinó les mateixes que ens han dut fins aquí.

Caram, si la Generalitat és una administració de fireta, amb poders limitats a administrar, segons la sentència del TC, i sense diners, com hem de afrontar la crisi sense eines. Aquesta és la gran mentida dels partits parlamentaris.

Les úniques eines noves provenen de la independència i la regeneració democràtica.

Alterar el estado virginal de la realidad, practicando un estilo singular, forma parte del devenir del editorial de infinidad de medios de comunicación del entorno nacionalista en Catalunya y, en su defecto, de todo aquel que evite significarse ante quien maneja la espita de la subvención pública con afectado maniqueísmo. Hace escasos meses, pudimos ojear como una porretada de periódicos publicó un editorial conjunto para escarnio de la pluralidad ideológica de quienes somos dados a leerlos. En el conglomerado mediático, desde la distancia apenas se perciben voces altisonantes que hasta no hace mucho tiempo se trató de solapar bajo una excusa pintiparada: vivíamos en una suerte de vergel alejado de la mundanal tendencia a practicar los vicios que la política miserablemente suele traer aparejada y a la que se dio en llamar “el oasis catalán”. Allende nuestras fronteras, donde los amortiguadores óbolos de la subvención pública son incapaces de regar en toda su extensión, publicaciones desinteresadas o empresas que a la sazón operaban aquí proyectaban una realidad alejada de la oficial que a la postre, con el trascurso de los años, se ha mostrado axiomática. En lo referente al terruño, desde lo vasto de cualquier sociedad a la que se ha tratado denodadamente de colocar el sambenito de la única identidad, extraño ha sido que no surgiesen ciudadanos “atravesados”. Al principio se creyó que tirando de manual nacionalista (“catalanista” como gustan definirse para huir de términos denostados por la implacable Historia) bastaría para una desautorización ejemplarizante. No obstante, aquellos a los que les asisten razonamientos democráticos profundos y se les atiza desde sus propias instituciones públicas con la tranca de la injusticia son difícilmente sofocados. Lo que en el origen fue un puñado de ciudadanos, hoy por hoy, ya cuenta con una exigua representación parlamentaria (Ciutadans) con contrastadas opciones de aumentar su apoyo popular considerablemente en el próximo paso por las urnas el 28 de noviembre. Sin embargo, lo más significativo, en mi modesta opinión, es el mimetismo que ha empezado a suscitar en otras formaciones políticas atrapadas desde hace décadas en las redes del acomplejamiento político echadas con gran destreza desde las filas del nacionalismo excluyente.

Hoy por hoy, desde el mundo independentista en Catalunya se sostiene una reñida competición por colgarse la acreditativa medalla del esperpento. Su cohorte de voceros políticos y mediáticos no pierden oportunidad de repetirnos mensajes de esta estofa: "crece el número de independentistas en Catalunya"; sin embargo, el único partido político con representación parlamentaria que se define inequívocamente independentista cosecha reveses electorales de modo acusado desde hace una pila de años. A mayor abundamiento, hasta las encuestas sobre intención de voto son con ERC, a escasas semanas de las próximas elecciones autonómicas, enormemente contundentes al interpretar la enésima caída en número de sufragios. El singular atenuante lo establece una incógnita sobre cuántos de ellos pasarán a engrosar los resultados de otras formaciones políticas de nuevo cuño y reciente fundación dentro del orbe "soberanista". Otro de los característicos mensajes, a modo de advertencia, utilizado como pretendido instrumento disuasorio, deja un rastro de pueril trasparencia que se revela ineficaz a leguas: "si hacéis aquello que perjudica al movimiento independentista, este aumentará"... vaya, si lo beneficia para qué lo advierten, ¿para que lo perjudique?
Pasada la "Diada", incluso esa costumbre de colgar "senyeres" y "estelades", se ha vuelto a constatar que decrece de manera significativa por parte del conjunto de la ciudadanía año tras año, pese al vano intento de aguerridos partidarios de la causa de apiñar gran número de banderas en lugares visibles de una misma vivienda (ya por supuestas premisas desde partidos políticos, ya por iniciativa propia). La manifestación del 10 de julio de 2010 también nos la han tratado de magnificar, desde las huestes independentistas, como una muestra más del incremento de incondicionales y un "hecho sin precedentes en la Historia de Catalunya"; obviando la mayor distancia del recorrido y cifras ofrecidas por la organización convocante de la celebrada el 18 de febrero de 2006 por motivos semejantes y con mismo afán de desprestigiar el cómputo desinteresado de asistentes.
En resolución, los datos objetivos hacen prescindir de ociosas matizaciones para sostener que en Catalunya hay "menos" independentistas, hoy por hoy.

Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.cat), que es presenten per Girona, no treu cap escó??? Ostia, jo que els anava a votar!!!! cagundena, està manipulada l'enquesta, segur....molts de casa meva els votarem, collons, segur que entren, ho amaguen, segur, segur...

I l'Ariel Santamaria i la Carmen no surten?,...si omplen sales allà on va.

Sóc un independentista que dubtava entre Solidaritat i Reagrupament. Em vaig decidir d'anar a veure un acte de cada formació.

Reagrupament em va semblar més d'estar per casa i el Sr. Carretero el trobava un home que semblava estar enfadat perpètuament, tenia d'ell una imatge de dictador, però he de reconèixer que sentir-lo parlar em va agradar i em va donar una bona impressió. Em va semblar una persona amb idees clares, l'explicació que va donar va ser molt transparent i senzilla, un punt irònica i d'un realisme brutal.

El vaig trobar una persona seriosa i després de parlar va contestar les preguntes que li vam fer els assistents, i vaig sortir d'allí amb una opinió molt favorable, molt diferent del típic polític que vol fer feliç tothom i promet molt i diu a tot que sí, només per acontentar orelles.

També vaig anar a un acte de Laporta. Tot es veia més brillant, amb més màrqueting; el Sr. Laporta, que era en teoria el líder, em va decebre ja que el seu discurs era dolentíssim i forçat. Es veia que interpretava un guió i el pitjor és que una persona va intentar fer preguntes i no va ser autoritzat. Com és possible que no accepti preguntes!? Allò semblava més una classe d'adoctrinament que un debat.

Ara tinc claríssim qui votar i qui es mereix estar en el Parlament, perquè estic convençut que el Sr. Carretero és l'original i el Sr. Laporta és la còpia.

Jo, amb humilitat, demanaria a tots els independentistes que tinguin dubtes a l'hora de votar, que vagin a escoltar-los i comparin: la intel·ligència farà la resta.

José Perez
Sant Climent Sescebes (Alt Empordà)

Reagrupament, n'estic convençut, entra.

jjj : Jo no sóc sociòleg però vaig clavar amb exactitud la porra del 2006,C's inclosos. I el meu pronòstic és el següent:
CiU : 57
PSC : 31
ERC : 15
PP : 14
ICV : 11
C's : 5
SI : 2
A veure el diumenge qui l'encerta...però per ser sociòleg em penso que ha anat massa lluny. A mi m'agrada més l'antropologia,que al capdevall és més intuïtiva.

Doncs jo tinc la percepció , al meu voltant, que molta gent votarà a en Laporta.

despres de cagar i abans de tirar de la cadena he fet una previsio anomenada 'tifamancia'. resultats:

SC 55%
Rcat 15%
CyU, pp$oe, R, i d'altres excrements: % que resta.
i es q hi ha massa endollat q viu del momio nens!

Ep, fiabilitat contrastada, que és el Periódico, diari imparcial i gens subvencionat, sense comissaris polítics del PSC.

I fins aquí l'acudit d'avui.

I a partir d'aquí, intentar entendre la intencionalitat de l'enquesta. La primera desanimar al sobiranisme, el primer enemic del nacionalisme espanyol del PSC. La segona ver veure a IC i C's que van sobrats, de manera que els seus votants no siguin tant germànicament fidels i es quedin a casa.

això no s'ho creuen ni ells !!! On han fet les suposades enquestes ??? A l'Eixample o què ? Quan en Carretero tregui 6 o 7 escons s'hauran d'empassar amb patates aquestes manipulacions . ENDAVANT RCAT!

L'enquesta del Periodico d'Andorra no és significativa, ja que agafen els resultats d'ahir i afegeixen 100 trucades més que es van fer al llarg del dia d'ahir.

Ja sabem que les enquestes són armes de campanya al servei de qui les paga. Com a mínim ara els Reagrupats i els Solidaris podrem votar el que ens vingui de gust sense haver de pensar en 'vots útils' ni altres mandangues *inútils*. Penseu que C no tenia escons a les enquestes a la campanya del 2006 i no els feu gens de cas.

Sóc sociòleg i tinc una certa edat (sobretot edat política). Des de fa anys he anat esbrinant el perquè les enquestes normalment s’equivoquen, tot i que encerten les tendències. Sempre he fet els meus pronòstics personals (no els he dit a ningú) a partir de les enquestes publicades i, la veritat, m’he equivocat molt poc.

Les enquestes tenen 2 grans problemes:
1r.- La via que s’utilitza d’enquesta telefònica està esbiaixada; es truca només als telèfons fixes; en els darrers s’han produït canvis en l’ús de la comunicació personal; la comunicació bàsica, en determinats grups d’edats i en zones més urbanes, és el mòbil i l’e-mail. Una part de l’electorat queda fora de les enquestes. Si analitzem la tipologia social d’aquest electorat veurem que és més susceptible a les noves formacions polítiques.
2n.- A l’hora d’assignar els escons les enquestes utilitzen fórmules matemàtiques que suavitzen les intencions directes de vot amb els resultats realment obtinguts en anteriors eleccions; es tracta de fer un exercici “conservador” de vot, per no arriscar-se a donar resultats molts diferents als que s’ha anat produint. Això ha funcionat més o menys en els darrers anys de “democràcia”. Però la situació actual té dos components que han canviat totalment el panorama: una crisi econòmica no coneguda abans per la majoria de la població i la campanya d’agressió contra Catalunya per part de l’Estat Espanyol, tampoc coneguda des de la fi del franquisme.

És molt curiós veure que en enquestes via internet de diaris digitals com l’Avui o e-notícies, els nous partits són els que tenen més partidaris (independentistes com SC i RI i espanyolistes i xenòfobs com PxC i Ciutadans). Des d’aquest punt de vista, les enquestes “oficials” i les “digitals” donen resultats totalment oposats.

A hores d’ara, analitzant totes les enquestes publicades, i tenint en compte que avui mateix s’inicia la campanya electoral i que per tant, hi pot haver variacions, sobretot en els nous partits, m’atreveixo a fer el següent pronòstic:

Pronòstic:
CiU: 61 (35 b, 8 g, 8 ll, 10 t)
PSC: 24 (15b, 3g, 2 ll, 4 t)
PP: 13 ( 8 b, 2g, 2 ll, 1 t)
SC: 9 ( 6 b, 1 g, 1 ll, 1 t)
ERC: 8 (4 b, 2 g, 1 ll, 1 t)
IC: 6 (6 b)
RI: 5 (3 b, 1 g, 1 ll)
Ciutadans: 5 (4 b, 1 t)
PxC: 4 (4 b)

Conclusions:
1r.- Gran davallada dels partits del tripartit, que perden gairebé la meitat dels diputats
2n.- Augment important de CiU però lluny d’assolir la majoria absoluta
3r.- Forta incidència dels nous partits independentistes, que assoleixen 14 diputats, amb bon equilibri territorial
4t.- Augment i consolidació dels partits espanyolistes i xenòfobs, sobretot a les grans zones urbanes de la província de Barcelona.