Especial eleccions al Parlament

Reprodueixo una post a l'Avui que m'ha agradat

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Sóc un independentista que dubtava entre Solidaritat i Reagrupament. Em vaig decidir d'anar a veure un acte de cada formació.

Reagrupament em va semblar més d'estar per casa i el Sr. Carretero el trobava un home que semblava estar enfadat perpètuament, tenia d'ell una imatge de dictador, però he de reconèixer que sentir-lo parlar em va agradar i em va donar una bona impressió. Em va semblar una persona amb idees clares, l'explicació que va donar va ser molt transparent i senzilla, un punt irònica i d'un realisme brutal. El vaig trobar una persona seriosa i després de parlar va contestar les preguntes que li vam fer els assistents, i vaig sortir d'allí amb una opinió molt favorable, molt diferent del típic polític que vol fer feliç tothom i promet molt i diu a tot que sí, només per acontentar orelles.

També vaig anar a un acte de Laporta. Tot es veia més brillant, amb més màrqeting; el Sr. Laporta, que era en teoria el líder, em va decebre ja que el seu discurs era dolentíssim i forçat. Es veia que interpretava un guió i el pitjor és que una persona va intentar fer preguntes i no va ser autoritzat. Com és possible que no accepti preguntes!? Allò semblava més una classe d'adoctrinament que un debat. Ara tinc claríssim qui votar i qui es mereix estar en el Parlament, perquè estic convençut que el Sr. Carretero és l'original i el Sr. Laporta és la còpia. Jo, amb humilitat, demanaria a tots els independentistes que tinguin dubtes a l'hora de votar, que vagin a escoltar-los i comparin: la intel·ligència farà la resta.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Aquest post anava signat amb nom, cognoms i localitat que no em considero amb el dret de reproduïr

Gràcies al fart de l'espoli, per la seva explicació. Com bé dieu, la nostra història ens és amagada i jo no coneixia aquests fets, per lo que no entenia ben bé les raons del litigi, ni sabia el perque de donar la raó als nostres. La informació ens és imprescindible, per a poder-nos crear una opinió encertada i poder-la defensar amb les trinxeres si cal ,com diu en Carretero. Repeteixo, moltes gràcies.

He estat llegint el comentari del 'pocapena' :-) i hi ha un detall que m'ha fet gràcia. Ha escrit "covardes", no amb "b" com en castellà, ho ha escrit amb "v" com ho fem en català!

Si fos veritat el que imagino el podríem coronar rei dels botiflers! De tota manera suposo que només és una casualitat i el que passa és que simplement no sap escriure.

Algú ha sentit o llegit alguna referència a la 'notícia' que ha publicat el pocapena de les 20:48, dient que uns independentistes han atacat uns fatxes? No defenso la violència en cap cas i en aquest tampoc, pel que m'agradaria que fos falsa. Com que no n'he sentit res dedueixo que ho és.

Aquestes obres són nostres i per tant a Catalunya es quedaran

Serà gaire compatible ab l'opus del vatican... ;)

Ara resulta que un candidat a la presidència de la Generalitat que fa declaracions correctes i adients durant la campanya és un pesat! I quan el teu parla no el deus trobar de pesat, oi? No et dic sectari perquè m'esborrarien el comentari però ja saps el que penso.

Quina meravella l'informe torpede! De moment ha aturat la guerra bruta, la lectura és ben evident.

Les obres d'art de la franja són catalanes i no permetrem que en Rouco al capdavant de l'Opus ens les robi. Amb un parell de pebrots, Joan! Hem d'aconseguir la llibertat i aturar l'expol·liació tan aviat com sigui possible.

Independència! Reagrupament!

Abans del 1707 la majoria d’aquestes obres es trobaven a la Seu vella de Lleida, la catedral de la Terra Ferma més important d’aleshores.
Quan el Felip 5è dessacralitza la catedral per a convertir-la en caserna per les seves tropes i de pas, el 12 d’octubre del 1707 "pasa per degüello" més de 1000 persones (dones, nens i vells) que allà s’havien refugiat (com també més de les altres 700 refugiades en el Convent del Roser), les obres d'art que les tropes borbònico-castellanes no s’enduren a Paris o a Madrid, el que quedà es reparteix per les esglésies i capelles del territori diocesà, ja que no totes cabien en l’església de Sant Llorenç de Lleida.
El bisbe Messeguer ho sabia tot això i des del 1890 fins el 1905 (quan el traslladen a Córdoba) es dedicà a recollir-les pagant les corresponents contraprestacions encara que no tenia ni els mitjans per a restaurar-les com tampoc l’espai adient per a guardar-les.
El Consorci al qual pertany el Museu de Lleida es creà el 1988. L’ideà i realitzà en Manel Oronich, el primer delegat de la Generalitat en les terres de Lleida i posteriorment el Paer en cap de la Paeria de Lleida (pel CDC)...

Qui no coneix la seva història, està condemnat a repetir-la. No és doncs estrany que la nostra pròpia història ens és amagada i tergiversada pels vencedors.

La setmana pasada a la tele vaig veura un programa a on un grup va per els barris i a canvi de gravar el programa els hi milloran la casa(la part de fora) i el jardi.

Be, aquest dissenyador els hi va dissenyar la casa(la facana)a l'estil spanish/marroqui.

El dissenyador els hi va posa una porta que va trovar a l'internet que va dir era d'un monastir d'Spain del S.XVII.

I va afegir, que hi ha una companyia a l'internet que es dedica a recorre Spain i aconsegueix coses antigues.

Jo em vaig queda de pedra.
Si els espanyols no miran per el seu patrimoni, nosaltres em de mirar per el nostra.

Ens cal Independencia

La Conferència Espiscopal amb la influència de l'Opus Dei van muntar un bisbat per l'Opus a Barbastre-Montsó, prop de Torreciudad on tenen el seu santuari els seguidors de Escribà de Balaguer (el que el van fer beat i després sant en un temps record) i van segregar les parròquies de la Franja, del bisbat de Lleida. Resultat: unes parroquies que eren de parla catalana passen a dependre d'un bisbat castellà amb tots el que això ha suposat i suposarà. Si els espanyols es molesten que parlem català a Catalunya, us podeu imaginar com els prova que a una part d'Aragó es parli català i al bisbe Rouco en especial. El què no sé, és si els capellans fan la missa en català o no, i si el full dominical és en català com tenim aqui a Catalunya. En tot cas, us recordo que a València no pots escoltar missa en valencià ja que no els han deixat mai fer una liturgia valenciana o adaptar la catalana. Després ve el monarca i diu que mai hi ha hagut imposició de la llengua castellana. Es trist, tot plegat. Per això m'agrada la posició rotunda de Carretero en aquest sentit. No ens hem de deixar trepitjar de cap de les maneres, la qual contrasta amb la posició dèbil dels partits actuals catalans de no voler fer enfadar als espanyols. A sobre que les parroquies se les venien a antiquaris i el bisbat de Lleida les va comprar, restaurar, guardar i exposar, ara volen que els les donem. Doncs, no senyor, no. Són obres que no van ser robades com ho van ser els papers de Salamanca que encara esperem. Com que ja estic fins els nassos de tanta espoliació i injustícies, votaré Reagrupament. Aquest és el que tindrà el meu vot; per coherència i per dignitat.

Doncs molt covards devien ser però els siutadanus ho deuen ser més, si han acceptat de bon gran que els llencessin pintura, ous, agredissin, destrossessin la vela...

Si no aquesta genteta ens trepitjarà: les obres les volem a Lleida!

Votem Reagrupament! Visca Carretero, el Mourinho català!

El patrimoni català, a Catalunya. I els germans de la Franja d'aragonesos no en tenen res. A l'Aragó mai. Com a últim recurs a Fraga o a algun altre poble de la Franja, però no a un territori foraster i hostil que maltracta els nostres compatriotes de ponent.