Especial eleccions al Parlament

Esquerra TRAÏDORS; vuit anys d'Espanyolísme del PSOE a la Generalitat gràcies a Puigcercós. Voteu CIU, Comença el Camvi, Catalunya lo primer. Catalunya respectuosa i respectada amb CIU, amb la resta tindreu fam i terrorísme.

Estic fart dels atacs que rep sempre Esquerra. I aquesta pessa és impresnetable, això no és periodisme ni és res de res. Aneu a fer punyetes!
A mi em sembla collonut que el líder d'Esquerra vulgui lluitar per allò que creu.
Vinga, diumenge, Quico, podràs estar content i celebrar la destrucció de l'independentisme i la victòria del "seny autonomista",però la gent d'esquerra i independentista continuarem la lluitant, malgrat tot.
Salut i independència
Visca Esquerra!

Avui he descobert un altre dels grans ximples del nostre país.Signa com a Quico Sallés.A casa meva un Quico ha estat sempre de definir a un imbècil amb tota la seva plenitud.El titular que ha fet aquest engendre de la natura (mireu la foto!) és digne de l'escola d' e-noticies,és a dir, de l'escola dels analfabets posats a fer de periodistes.No són ni frikis,sinó estúpids.

Hoy en el Paseo San Juan, al lado del metro Verdaguer, un grupo de exaltados y violentos independentístas \\\"democráticos\\\", han asaltado y destrozado una carpa de \\\"Ciudadanos\\\" y han agredido físicamente a parte de sus militantes tirándoles huevos, a sillazos y lanzandoles pintura; luego han salido corriendo como unos covardes por la boca del metro, llebavan según se a informado la POLICÍA, tijeras y una navaja; y eran de edad de entre 18 a 22 años.
Los están buscando.

Hoy en el Paseo San Juan, al lado del metro Verdaguer, un grupo de exaltados y violentos independentístas "democráticos", han asaltado y destrozado una carpa de "Ciudadanos" y han agredido físicamente a sus dos representantes, llebavan según a informado la POLICÍA, tijeras y una navaja; y eran de edad de entre 18 a 22 años.

Cuatro energúmenos de corta edad atacaron al grito de "iros a España" una carpa informativa de Ciudadanos en el Paseo de San Juan de Barcelona. Armados con una navaja y unas tijeras destrozaron el puesto y lanzaron pintura y huevos a los militantes y simpatizantes.

En pleno centro de Barcelona, junto a la salida del metro Verdaguer, cuatro energúmenos han agredido a los militantes y simpatizantes de Ciudadanos que se encontraban en una carpa informativa de la formación que lidera a Albert Rivera, la única no nacionalista que concurre a estas elecciones.

Muy agresivos los independentistas, que tenían entre 18 y 22 años, fueron directos al puesto. Uno llevaba una navaja y otro unas tijeras para rajar la carpa, bandera y los carteles, mientras los otros dos se dedicaban a tirar pintura y huevos a los presentes y arramplar con las mesas, sillas y todo lo que se encontraron por delante. Después, se escaparon por la boca de metro cercana.

El grito de guerra era el típico nacionalista contra todo aquel que les lleva la contraria: "¡Iros a España!". Ciudadanos ha denunciado los hechos a la policía autonómica que está buscando a los agresores.

Nacio digital, sou tant tendenciosos i manipuladors com l'e-noticies. Quina colla d'ineptes

Puigcercos, si creus que has fet una bona feina i la gent no t' enten anuncia ja la dimisio i nomena un pes pesant per seguir com el Benach o el Ridao. Serà una putada, a pesar que alguna cosa s'ha fet malament, que el PP ens passi i que C'S ems quedi a 4 o 5 diputats.
No quedeu a casa i voteu despres ja passarem comptes.

http://www.youtube.com/watch?v=lV2HG2OrEwU



YO SÒC CATALÀ I ESPANYOL, I FILL DE CATALANS.


Ha ha ha ha ha ha ha ha

Aquesta campanya electoral demostra en quin pais estem ara mateix, mireu el resum que han fet de moments frikis:
http://salvadorpla.wordpress.com/

Hi ha alguns líders que es fan el partit a mida i potser és per això que al Nació Digital no tenen a bé publicar que aquests mateixos líders hagin de plegar si no arrasen amb tsunamis de vots, i tot sigui dit, com aquests mateixos han pronosticat...

Per cert, qui pamfleteja cada dia és Quico Sallés o Quico Madí?

Vaig deixar de llegir e-notícies fa més de 2 anys.No els donaré el plaer de que el meu click a la seva web sigui comptabilitzat i visquin del periodisme groc. Des d'avui,deixo de llegir nació digital.Per periodisme de barretina,manipulador i de nivell sota zero,ja tindreu a altres babaus que us segueixin. Cert que teniu el xec de CiU assegurat,però algun dia s'us acabarà. Bloquejo aquesta merda de pàgina del meu ordinador. A pastar fang,Sr Cot i patuleia de P-3

QUINA GRÀCIA : EN MAS HA PORTAT CIU PER 2 ELECCIONS SEGUIDES ALS PITJORS RESULTATS EN LA SEVA HISTÒRIA I NINGÚ DE NACIODIGITAL VA INSINUAR QUE PLEGUÉS...COLLONS COT QUINA MALA LLET QUE GASTEM NEN !. EL QUE PASSA ÉS QUE ERC VA MADURANT I PASSI EL QUE PASSI EL 28N ÉS UN PARTIT MÉS FORT I CONSOLIDAT..I COM LA VIDA ENS ENSENYA,QUI LIDERA L'INDEPENDENTISME CONTRA L' ESTABLISHMENT ESPANYOL ÉS ESQUERRA. LA RESTA PROMETEN L' ESTELADA EXPRESS I DESPRÉS VAN A CIU A FREGAR PLATS I COBRAR EL XEC MENSUAL PER DIRIGIR CASALS AL MARROC O ESCRIURE ARTICLES SECTARIS A CAL GODÓ..

Si puja: si vosaltres o SI entreu al Parlament,si C's supera els 5 escons,és per la gent que s'abstindrà.No pas per mèrits vostres.

Avui a molts digitals es parlava d'una subvenció denegada a Madrid per no estar en espanyol la documentació.Aquí no es diu res.Sabeu perquè? Perquè demostra que ERC fa feina.Una cosa impensable amb els cridaners.Perquè el tema no era si està o no està en català,sinó que diputats d'ERC havien estirat diners cap a Catalunya.Alguns volen posposar aquesta feina al dia de la independència que -segurament- no veurem.No veurem perquè com més ens hi acostem,sortiran savis i nous estrategues creant divisions i divisions.Recordeu La Vida de Brian? Es bo tornar-la a veure perquè som idèntics.

todo parece indicar que el barco se hunde ¿se desintegrará erc tras el monumental batacazo que todos pronostican?

el que segueix al dia 28 ja ho sabem tots. Surtirà en Puchi dient allò de 'no hem sapigut explicar-nos' . En tot cas el que sí s'explica bé és en Carretero . Espero que surti i foti la canya al parlament que no han sapigut fotre esquerra apoltronada de Catalunya.

Si puja el PP serà gràcies als que, com tu, no anireu a votar. No crec que hores d'ara calgui demostrar que no votar és votar l'enemic. Si vols que Catalunya vagi endavant i que els nostres enemics no s'ens fotin amb patates deixa de fer de barrufet rondinaire i, ja que no fas campanya, com a mínim el dia 28 ves a votar. Vota el que et vingui de gust (jo votaré Reagrupament), però vota. Fes-ho pels teus fills, i si no en tens pels nebots o els fills dels amics però fes-ho. Si has tingut l'energia per escriure aquest comentari vol dir que alguna cosa es belluga dins teu.

Carretero rebia titulars a La Vanguardia i a l'Avui,sortia a 8TV,Rac1...ho recordeu? Era el moment en què el Grup Godó intentava dividir a l'independentisme, dividir a ERC. Pasqual Maragall deia l'any 2003 que Carod havia recollit una unitat independentista que era passatgera.I tenia raó. Ara a can Godó ja han fet la seva feina: la catifa vermella per a la majoria de CiU,i ja no se'n recorden de Carretero.Ni de Laporta,és clar. L'independentisme seriós que des del Govern ha fet passes de gegant en les conselleries d'ERC, passa el relleu als que faran un pas enrera.Cinema en català? Per descomptat que no el tindrem.Gràcies Rcat i gràcies SI per fer la feina bruta dels botiflers de sempre. Una cosa queda clara: en aquestes eleccions qui puja de veritat és PP i C's. GRÀCIES patriotes!

Diumenge en Putxi i companyia pagaran tot això:
http://xrl.us/valentiesdesquerra

Antes muerta que sin silla...

aquest diari ja demana caps,. Para el carro nen!!!! encara no sd'ha votat!!!! quina presa!! a can CiU corren molt!!!! pero ells vivin del Millet durant els 7 anys d'oposició i sense que ningu s'esquinci els vestits!!!

Señalar una aciaga fecha contemporánea desde la que dirigentes políticos de la cuerda independentista en Catalunya hipotecan el futuro de la colectividad para la que debieran gobernar como integrantes del Tripartito se me antoja un descabellado atrevimiento. No obstante, me atrevería a opinar que, de un tiempo a esta parte, evidencian una supina incapacidad para atajar la pérdida de votos que de modo acusado padecen, espoleados por un incontenible ímpetu por demostrar que a nacionalistas no les gana ni el más pintado... aunque para ello en ocasiones se salgan del mapa y los limitados recursos públicos acaben por dar un brinco para salvar el escollo pirenaico -Francia- donde erigir aulas en las que poder aleccionar en la “llengua patria”. En su huida hacia adelante, redoblan su característico empecinamiento por anteponer un modelo reducido de una particular y peculiar “nación” que colisiona frontalmente con los intereses perentorios de una creciente mayoría de ciudadanos que en tiempos de convulsión económica se sienten ávidos de pragmatismo político. Resulta harto significativo repasar las onerosas repercusiones que para nuestros empresarios suponen las pulsiones lingüísticas llevadas hasta el extremo de la sanción económica o la imposición de cuotas en las salas cinematográficas “privadas”. Del mismo modo, las pretendidas reorganizaciones territoriales destinadas a finiquitar las demarcaciones administrativas del Estado que, como el “Estatut”, no parecen destinadas a satisfacer una demanda social del conjunto de los ciudadanos. Sería osado afirmar que gran parte de la labor legislativa planteada desde el condicionado Ejecutivo del Palau de la Generalitat, por las huestes independentistas, va dirigida a la consecución de un conflicto de marras con el Gobierno Central con el anhelado propósito de reverdecer viejos repuntes -2004- en escrutinios electorales porque los adversarios políticos sí que parecen haber aprendido la lección y hoy por hoy sortean el envite con gran soltura. Más que osado, insensato sería pensar que todos sus cargos con responsabilidad política anteponen intereses crematísticos a la consecución de unos ideales. Sin embargo, ¿sería absurdo llegar a la conclusión de que tras una compleja organización política subyace una monomanía… la independencia, sin más?

Sembla que al Nació Digital trobeu més gust a atacar ERC que a la resta de partits, ja siguin independentistes, autonomistes o regionalistes. I en aquestes eleccions això s'ha fet més que evident, diria que resulta gairebé penós. I tot això sembla a benefici del tapat de sempre (CIU), és clar, i no pas de Reagrupament com podria semblar a primera vista a algun càndid.

Em sembla que em buscaré un diari (que no sigui de partit) més imparcial i més objectiu, o al menys, que no m'insulti cada dia.

Hoy por hoy, desde el mundo independentista en Catalunya se sostiene una reñida competición por colgarse la acreditativa medalla del esperpento. Su cohorte de voceros políticos y mediáticos no pierden oportunidad de repetirnos mensajes de esta estofa: "crece el número de independentistas en Catalunya"; sin embargo, el único partido político con representación parlamentaria que se define inequívocamente independentista cosecha reveses electorales de modo acusado desde hace una pila de años. A mayor abundamiento, hasta las encuestas sobre intención de voto son con ERC, a escasas semanas de las próximas elecciones autonómicas, enormemente contundentes al interpretar la enésima caída en número de sufragios. El singular atenuante lo establece una incógnita sobre cuántos de ellos pasarán a engrosar los resultados de otras formaciones políticas de nuevo cuño y reciente fundación dentro del orbe "soberanista". Otro de los característicos mensajes, a modo de advertencia, utilizado como pretendido instrumento disuasorio, deja un rastro de pueril trasparencia que se revela ineficaz a leguas: "si hacéis aquello que perjudica al movimiento independentista, este aumentará"... vaya, si lo beneficia para qué lo advierten, ¿para que lo perjudique?
Pasada la "Diada", incluso esa costumbre de colgar "senyeres" y "estelades", se ha vuelto a constatar que decrece de manera significativa por parte del conjunto de la ciudadanía año tras año, pese al vano intento de aguerridos partidarios de la causa de apiñar gran número de banderas en lugares visibles de una misma vivienda (ya por supuestas premisas desde partidos políticos, ya por iniciativa propia). La manifestación del 10 de julio de 2010 también nos la han tratado de magnificar, desde las huestes independentistas, como una muestra más del incremento de incondicionales y un "hecho sin precedentes en la Historia de Catalunya"; obviando la mayor distancia del recorrido y cifras ofrecidas por la organización convocante de la celebrada el 18 de febrero de 2006 por motivos semejantes y con mismo afán de desprestigiar el cómputo desinteresado de asistentes.
En resolución, los datos objetivos hacen prescindir de ociosas matizaciones para sostener que en Catalunya hay "menos" independentistas, hoy por hoy.

Conocedores de que las innumerables encuestas realizadas hasta la fecha se empecinan en representar tan expresiva talegada electoral, a sólo unos días de la celebración de otros comicios autonómicos, desde ERC se ha echado mano, con el propósito de mantener prietas las raquíticas filas, de unas de las estratagemas más incandescentes de todo el manual nacionalista por antonomasia: el enemigo externo (Andalucía). Después de siete años en el poder ejecutivo en Catalunya, finis coronat opus, idóneos para revertir todo género de supuestas injusticias recaudatorias; tras permanecer desaparecidos en medio de refriegas en las espesuras de la identidad y la imposición lingüística; sacudidos de carnes en todos los frentes donde aún conservan algún representante público sentado en mullido escaño y emboscados por belicosas facciones salidas de su propia soldadesca, sólo alcanzan a sorprendernos con la ocurrencia de tocar a rebato, en salida de rocín tuerto, con torcido rostro de este jaez: “en Andalucía no paga ni dios”. Para más inri de los agresores, quizá para descargar tan debilitada acometida, a los agraviados e ingeniosos andaluces, les baste con rehuir el combate cuerpo a cuerpo y desde su amplificadora posición moral desarmar al provocador independentista contrapunteando a pipiricojo aquel popular latiguillo a ritmo de alegrías… “con las bombas que tiran los fanfarrones…”.

Entenc la parrafada de sota i a més hi estic d'acord. Potser la trobo una mica massa llarga per un medi com aquest, però ara no entrarem a filar tan prim. El que veig és que aquesta parrafada justifica el vot per Reagrupament de la mateixa manera que el justifica per Solidaritat. Per tant no entenc com poden dir que és un raonament justificant que ells i només ells són el vot útil. El vot útil per a la independència és el de Solidaritat i el de Reagrupament. Triar-ne uns o els altres depén de amb qui ens sentim més propers a nivell de personalitats. És la única crítica que li faig, la resta em semba molt correcte.

Endavant independència!

Albert: ets un pesat i perdona. De RES serveix estar a l'oposició. Es des del GOVERN que es pot fer una llei del cinema i fer-la aplicar. Ens diràs que és més important cridar independència des de l'oposició que tenir Cinema en català ara mateix?????? Es des del GOVERN que es poden donar diners a les plataformes esportives nacionals. Jo no sé si estareu al Parlament,si votareu a favor de tancar les ambaixades catalanes o si us posareu en contra de la nova normativa de categories hoteleres del conseller Huguet. On ha governat ERC,s'ha practicat independentisme.Les conselleries d'ERC han estat practicant l'independentisme.I ara veniu quatre salvapàtries per enfonsar l'independentisme,deixar-lo a la més mínima expressió política i dir que sóu els "únics",els "autèntics",els "veritables".Aneu a pastar fang.Només entrareu si diumenge plou i la participació és baixa.

Els militants com conscients que:
- Puigcercós va agafar les regnes del partit en un moment difícil.
- La campanya actual està molt influenciada per les decisions que en el seu moment va prendre Carod-Rovira.
- Els projectes necessiten temps per consolidar-se (mireu el madrid canviant d'entrenador cada temporada)

Els de fora que diguin/cridin el que vulguin. Si en Joan té l'energia i la convicció per continuar tindrà tot el nostre suport.

i això vol dir assumir els propis errors i saber marxar quan ho exigeixen les circumstàncies. No es pot confondre la dedicació a la política, que ha de ser una dedicació de servei, amn un "modus vivendi" vitalici...

Catalunya es troba en una cruïlla històrica i té plantejats dos greus problemes: la crisi econòmica i la nacional i cultural, amb el qüestionament de la llengua catalana arran de la sentència del TC i l'ofensiva de C's, PP i la Justícia espanyola.

Davant aquesta situació límit, tot l'autonomisme polític (de CiU a PSC passant per ICV) està condemnat al fracàs.

1) CiU i Mas no tenen marge de maniobra per "aixecar el país" com prometen. Actualment, la Generalitat té un deute de més de 40.000 milions d'euros i està hipotecada. Ha calgut rebaixar el sou als funcionaris. No es poden fer polítiques que afavoreixin l'empresa sense recaptar els nostres impostos i invertir-los al país. Econòmicament, Catalunya està condemnada dins l'autonomisme. En segon lloc, Mas i CiU assistiran impassibles al desmantellament de l'obra de normalització lingüística i cultural de Pujol: la llengua catalana no té cabuda a la Constitució sinó és com una llengua subordinada i de segona categoria. A la llarga, si Catalunya no pot aplicar polítiques de protecció i promoció del català, el procés de substitució lingüística pot ser irrevocable. L'autonomisme ens condemna com a nació. La gestió de Mas, hipotecat econòmicament i esclau de la legislació espanyola serà, doncs, estèril.

2) El PSC és la garantia del retrocés. Montilla ha dut el país a la major crisi econòmica i política. Sense un Estat propi que gestioni els seus recursos econòmics no hi ha justícia social possible.

3) ERC ha estat sotmesa al dictat del PSC en les darreres legislatures. Els errors són nombrosos. Han estat corresponsables d'una mala gestió, no hi ha pedagogia a favor de la independència i falla l'estratègia. Com és possible que en la millor conjuntura històrica dels darrers 70 anys, quan l'independentisme creix exponencialment, quan hi ha una manifestació com la del 10-J, ERC no sigui no ja capaç de sumar vot nou, sinó que es desploma? Com es pretén liderar l'independentisme havent malbaratat tanta confiança? El referèndum d'independència que proposa ERC és inviable dins de la jurisdicció espanyola. ERC no té full de ruta.

4) SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA sorgeix com un partit absolutament necessari en aquesta conjuntura. Recull l'esperit TRANSVERSAL de la multitudinària manifestació del 10-J i parteix de plantejaments realistes. Aposta per una Declaració unilateral d'independència al Parlament, atès que és l'única via legal d'assolir l'objectiu. Només gestionant els nostres recursos econòmics és possible sortir de la crisi actual, generar riquesa i ajudar a empreses i treballadors. Un Estat propi és l'única manera d'aconseguir preservar la llengua i la cultura catalanes.

No ho dubtis: SOM MOLTS, DESENES DE MILERS DE PERSONES els qui farem el pas i sumarem el 28-N amb Solidaritat Catalana. Que ningú no ho dubti: SEREM AL PARLAMENT. SOLIDARITAT CATALANA farà pedagogia de la independència, buscarà formar una majoria social, i combatrà de forma intel·ligent al Parlament tot l'autonomisme.
ENDAVANT SOLIDARITAT CATALANA!!*!!