Especial eleccions al Parlament

per Sandra Arenas
Sandra Arenas | Actualitzat el 24/11/2010 a les 12:58h

Artur Mas insta Montilla a respectar el guanyador

El candidat de CiU assegura que si és president d'aquí a quatre anys hi haurà cara a cara

Artur Mas, a bord de l'autobús dels periodistes. Foto: Adrià Costa

Després d'oferir-li a José Montilla que li faciliti la investidura durant el debat de TV3, Artur Mas ha insistit avui a demanar fair play de cara als resultats de diumenge. "Els partits petits i minoritaris no poden condicionar el govern des del primer moment", acaba de declarar des d'una fàbrica de residus a l'Hospitalet de Llobregat. Per tot plegat, Mas ha reclamat a Montilla que "accepti el veredicte de les urnes " i que respecti el guanyador de les eleccions. La idea no és solament que no es reediti el tripartit, sinó que en cas de ser investit no ho sigui amb els vots del PP. I fins i tot es tracta d'una proposta a mig termini en qüestions com ara el Quart Cinturó.    

Amb l'objectiu que l'esperpent que es va viure ahir a l'entorn de la celebració del cara a cara entre Mas i Montilla no es torni a repetir, el candidat de CiU s'acaba de comprometre a garantir un cara a cara d'aquí a quatre anys si és president. De fet, des del primer moment el líder de la federació nacionalista ha demanat un debat a dos amb Montilla.   

Segons Mas, que ha revelat que no tenia intenció d'assistir a un cara a cara tens i agressiu, sinó que hi hauria anat a confrontar propostes, Montilla podria haver-lo plantejat sabent que no n'hi hauria perquè el vetaria la Junta Electoral Central. Mas ha explicat que no sabia que hi havia un termini de cinc dies per programar el debat i ha anunciat que si és president farà el que calgui perquè els aspirants a president i cap de l'oposició protagonitzin un debat en català. Ho ha dit en una conversa informal amb els periodistes dalt de l'autobús de campanya, on avui ha fet el trajecte fins a l'Hospitalet. Ha evitat entrar al cos a cos amb el president de la Generalitat, que ahir el va qualificar de prepotent i arrogant, i ha optat per girar full a la polèmica.

Referències a Internet

Artur Mas

COMENTARIS

+3
-0
al anònim de les 16:20
Anònim, 24/11/2010 a les 19:11
t'ha faltat aquesta:

Si ets ruc i et creus un il.luminat vota Rcat
+1
-1
Electoràlia
Moisès, 24/11/2010 a les 17:03
Rebuda resposta d'Electoràlia,
agraïnt-me la informació
dels 3000 vots miraculosos cap a CiU,
i em diuen que s'ho miren.

Els crec.

La meva hipòtesi: un atac "convergent"
Factoria Madí?

Escandalós.
+7
-6
L'engany de Solidaritat Catalana
Anònim, 24/11/2010 a les 16:20
Em sembla molt estúpid que a aquestes alçades segueixi aixecant passions el tema de Solidaritat Catalana.

Les opcions de vot clares són les següents:

Si ets un bon catalanet, conservador, no notes la crisi i no vols que res canvïi: vota CiU.
Si creus que Catalunya encara té solució dintre d'Espanya i que hi ha dues menes d'espanyols: els bons (PSOE) i els dolents (PP) aleshores vota PSC-PSOE.
Si creus que amb Espanya no hi ha res a fer i que ens he de buscar la vida fora: vota ERC.
Si creus que tots els altres són de dretes però tu no: vota ICV.
Si creus que ja n'hi ha prou, que Espanya és una (grande y libre) i que cal fotre canya als independentistes i tots els altres que els hi fan el joc, aleshores pots triar: llença una moneda a l'aire i si et surt cara, vota PP i si et surt creus vota Ciudadanos.
Finalment si ets d'aquells independentistes que volen que guanyi CiU però que s'avergonyeixen de votar-hi aleshores: Al loro, vota SI.
+2
-1
De día no veo y de noche me espulgo
Eduardo González Palomar (Manlleu), 24/11/2010 a les 16:18
La Política en Catalunya requiere tal higienización que pongo en duda que un concienzudo barrido, un enjabonado persistente y un abundante baldeo sean suficientes para disipar el tedio, la resignación y la desconfianza que provoca en el grueso de la ciudadanía. No obstante, a la mayoría de representantes políticos no los hallará por ello llorando a moco tendido sino en disputas pueriles e insustanciales cuando no en magníficas y orquestadas maniobras de distracción para mejor entretener a la opinión pública mientras medran al amparo que les ofrece el Poder. Con la pertinaz crisis económica planeando sobre la mayoría de las familias que residen en esta comunidad, desde cierta formación política (por remarcar el último pretexto para traer a colación un tema que, de todos es sabido, es recurrente desde cualquier postulado ideológico) se han permitido deslizar, a los que somos naturales del lugar, que la actual legislación sobre la financiación de partidos obliga a bordear no sé qué líneas legales para mejor sufragar los gastos que la desacreditada actividad trae aparejada (explicado de este modo incluso despiertan cierta conmiseración, ¿verdad?). Sin embargo, obvian irrespetuosamente que el deseo generalizado del contribuyente es restringir significativamente las ingentes partidas presupuestarias destinadas para tal menester (a quien guste presentar alguna duda sobre lo extendido de la pretensión se le aplaca el prurito invitándole a hacer un referéndum –consulta popular tan anhelada para otros menesteres menos demandados-). Por consiguiente, desde el poder gubernativo, o en su defecto desde el que lo ostentó sucumbiendo a semejantes debilidades, no vacilarán un solo instante en desautorizar sistemáticamente, sin sonrojo alguno, al osado que se manifieste en contra de este perverso orden de cosas establecido desde arriba, con dislates semejantes al “estamos hablando de cantidades insignificantes” (¡más insignificante es la revalorización anual de la pensión de mi querida mamá y…!). Tras el primer golpe defensivo, pasa a ser ineludible contraatacar taimadamente, justo en ese preciso instante en el que reina cierta mezcla de desconcierto e indignación en quien se ha convertido ya en declarado adversario, y lo hacen tratando de seducir al “pesado”. Tienen por costumbre esbozar una almibarada sonrisa al tiempo que espetan un “convénzase, buen hombre, esto que para usted es un gran handicap para el óptimo gobierno de nuestro maltrecho erario público, en realidad, no pasa de ser el chocolate del loro”. Pero si llegado a tan indeseado extremo, el “inoportuno” ciudadano de turno es, además de tozudo, tan corto de entendederas que no capta que nada tiene que hacer ante quienes atienden las apremiantes necesidades del pueblo llano como los que oyen llover, pues, ¡ay madre!, además de retirarles el vocativo de “buen hombre” en menos que canta un gallo, son muy capaces de jurar y perjurar, por lo más sagrado, que susodicho individuo es, ni más ni menos, que el hijo de la mismísima Demagogia.
+3
-2
SOLIDARITAT CATALANA, AL PARLAMENT!
Albert71, 24/11/2010 a les 16:17
Catalunya es troba en una cruïlla històrica i té plantejats dos greus problemes: la crisi econòmica i la nacional i cultural, amb el qüestionament de la llengua catalana arran de la sentència del TC i l'ofensiva de C's, PP i la Justícia espanyola.

Davant aquesta situació límit, tot l'autonomisme polític (de CiU a PSC passant per ICV) està condemnat al fracàs.

1) CiU i Mas no tenen marge de maniobra per "aixecar el país" com prometen. Actualment, la Generalitat té un deute de més de 40.000 milions d'euros i està hipotecada. Ha calgut rebaixar el sou als funcionaris. No es poden fer polítiques que afavoreixin l'empresa sense recaptar els nostres impostos i invertir-los al país. Econòmicament, Catalunya està condemnada dins l'autonomisme. En segon lloc, Mas i CiU assistiran impassibles al desmantellament de l'obra de normalització lingüística i cultural de Pujol: la llengua catalana no té cabuda a la Constitució sinó és com una llengua subordinada i de segona categoria. A la llarga, si Catalunya no pot aplicar polítiques de protecció i promoció del català, el procés de substitució lingüística pot ser irrevocable. L'autonomisme ens condemna com a nació. La gestió de Mas, hipotecat econòmicament i esclau de la legislació espanyola serà, doncs, estèril.

2) El PSC és la garantia del retrocés. Montilla ha dut el país a la major crisi econòmica i política. Sense un Estat propi que gestioni els seus recursos econòmics no hi ha justícia social possible.

3) ERC ha estat sotmesa al dictat del PSC en les darreres legislatures. Els errors són nombrosos. Han estat corresponsables d'una mala gestió, no hi ha pedagogia a favor de la independència i falla l'estratègia. Com és possible que en la millor conjuntura històrica dels darrers 70 anys, quan l'independentisme creix exponencialment, quan hi ha una manifestació com la del 10-J, ERC no sigui no ja capaç de sumar vot nou, sinó que es desploma? Com es pretén liderar l'independentisme havent malbaratat tanta confiança? El referèndum d'independència que proposa ERC és inviable dins de la jurisdicció espanyola. ERC no té full de ruta.

4) SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA sorgeix com un partit absolutament necessari en aquesta conjuntura. Recull l'esperit TRANSVERSAL de la multitudinària manifestació del 10-J i parteix de plantejaments realistes. Aposta per una Declaració unilateral d'independència al Parlament, atès que és l'única via legal d'assolir l'objectiu. Només gestionant els nostres recursos econòmics és possible sortir de la crisi actual, generar riquesa i ajudar a empreses i treballadors. Un Estat propi és l'única manera d'aconseguir preservar la llengua i la cultura catalanes.

No ho dubtis: SOM MOLTS, DESENES DE MILERS DE PERSONES els qui farem el pas i sumarem el 28-N amb Solidaritat Catalana. Que ningú no ho dubti: SEREM AL PARLAMENT. SOLIDARITAT CATALANA farà pedagogia de la independència, buscarà formar una majoria social, i combatrà de forma intel·ligent al Parlament tot l'autonomisme.
ENDAVANT SOLIDARITAT CATALANA!!*!!
+2
-0
Al mejor cazador se le va una liebre
Eduardo González Palomar (Manlleu), 24/11/2010 a les 16:12
Estimado amigo:
Que no ha despertado notoria satisfacción, entre la inmensa mayoría del respetable en Catalunya, este espectáculo a modo de alianza gubernamental a la que se ha dado en llamar Tripartito, hace ya la friolera de más de siete años, es de dominio público. Sin embargo, en la primera singladura legislativa, pese a que muchos catalanes no tardamos en padecer los primeros efectos de tan singular congregación política, la acción de gobierno fue fiel al epígrafe del que, sin sentirse totalmente cómodos todos los integrantes, aún no renegaban; es decir, que aun accidentadamente se comportaban como una sola gerencia administrada por tres partidos con distinto grado de jefatura en función de número de sufragios recibidos. Una prueba inequívoca de ello es que cuando las estridencias provenientes del Govern irrumpieron en la escena mediática con gran estruendo (“Dragón Khan”) hasta convertirse en innegable protagonista del primer y arriesgado periplo de esta índole en la más alta institución autonómica, hubo quien (President) tomó la determinación de echar mano de las destituciones en Conselleries (bien por asunción de la gobernación del timón en unos casos, bien por sucumbir a cantos de sirena federativos –en exabruptos al mismísimo Presidente-). En tan particular odisea, los principales protagonistas depurados pasaron a la palestra de nuestra insigne Historia no precisamente por surcar inexploradas aguas mediterráneas sino por otra serie interminable de sinuosos y arriesgados periplos. Entre los más señeros procede colocar ribete de oro a un “silencioso” y relámpago viaje a una archiconocida ciudad del sur de Francia, a escasos kilómetros de la frontera; sin pasar por alto otro cuyo coronamiento nos ha de transportar a la mismísima Tierra Santa con el objeto presenciar un “jocoso” y enmarcado momento sin parangón en las instantáneas lindes del despropósito. Prosiguiendo en la enumeración de tan “sosegados” paseos el siguiente ha merecido prescindir del punto y coma para teclear un punto y seguido porque no hallaremos otro que mejor encarne la candorosa inocencia eco-socialista sino aquel movido por el eje de la hélice de un público helicóptero que gira en torno a la conciliación familiar y el molesto servicio a la sociedad durante el fin de semana.
Antes de las posteriores elecciones al Parlament, conocedor del rechazo que despertaba esta fórmula del Tripartito entre la población, quien terminó al mando de la nave en la segunda saga al frente de la Generalitat ya renegó públicamente del artefacto político; no obstante, eso no fue óbice para que lo reeditara con idéntico y penoso resultado, hoy por hoy, es decir, a una semana de que concluya tan traumática y chirriante experiencia. En el transcurso de la actual legislatura y pese a repetir los mismos partidos políticos con la misma coherencia ideológica (en la teoría, progresista), en esta ocasión (en la práctica) han sistematizado un peculiar modo de gobierno caracterizado por la cohabitación de tres gobiernos con sus competencias milimétricamente delimitadas con el propósito de evitar colisiones al menos en ese aspecto. Pero llegados a este extremo con tales alforjas empíricas, inmersos en plena campaña electoral convendría llamar al pan, pan y al Tripartito, Trigeneralitat o cualquier término de nuevo cuño que mejor estime el lector. Aunque sólo fuere para evitar incurrir en clamorosa contradicción semántica como la que tuve oportunidad de presenciar en un debate preelectoral, en el improvisado plató televisivo de la sala magna de cierta universidad de la parte alta de Barcelona, donde el licenciado, alto cargo institucional y representante independentista, al tiempo que parecía sentar cátedra al sentenciar que esta “maravillosa” inmersión lingüística en catalá impuesta en la escuela pública logra que los niños en Catalunya sean unos de los que mejor puntuación sacan en Lengua Castellana de toda España, sostenía que nuestra Comunidad Autónoma era relegada al puesto… “onceavo” (creo recordar), después de cierto “injusto” reparto estatal. Retirando la anécdota anterior al rincón de la margen de este escrito al modo de una mera acotación, el hilo argumental del tema que nos ocupa prosigue exponiendo un ejemplo gráfico que la misma tripleta de actores han puesto en relieve en el fragor de intestinas luchas por retener algún puñado de los votos que la mayoría de las encuestas pronostican que perderán posicionados como contrincantes a ultranza entre los que se distingue paradójicamente a dos partidos desde los que se promete a los electores como descosidos reformar significativamente, incluso abolir, aquellas leyes o preceptos que se aprobaron a instancias del tercero en liza como se aprecia nítidamente en la norma que limita la velocidad a 80 km/h en los accesos a la capital, hasta cuando se transita por despejadas y amplias autopistas.
Este punto y aparte anterior (¡lo saben, eh?) labra predecible y aterradora imagen sobre un hipotético tercer Tripartito que, al igual que en precedentes oportunidades, los mismos interesados se apresuran a desmentir, pero que de posibilitarlo la razón de la aritmética casi nadie descarta. Conque cada quisque atine con el voto como le dé la realísima gana, que si malo ha sido, al menos para el infrascrito, el Tripartito, se imagina usted un pacto postelectoral… a la griega: vaya, quien no se consuela es porque no quiere.

Sin otro “Tripartito” (¡ay, perdón! pretendía decir particular), un cordial saludo

Eduardo González Palomar
+2
-1
A promesas de San Pedro, cumplimientos de Santiago
Eduardo González Palomar (Manlleu), 24/11/2010 a les 16:11
No hace muchas horas, en el debate electoral celebrado en una cadena televisiva en Catalunya uno de los principales candidatos a President de la Generalitat formuló, amparándose en la tolerancia, en mi opinión, una de las frases más intolerantes que jamás oí en medio de comunicación público: “Miren si este país es tolerante que ustedes vienen aquí, señora Camacho y señor Rivera, y hablan en castellano en la televisión nacional de Cataluña y no pasa nada”. No les parece que este, como otro cualquiera, sería un inmejorable momento en la Historia de Catalunya para detener el péndulo de la discriminación lingüística.
+6
-3
SOLIDARITAT CATALANA, EL VOT MÉS ÚTIL
SOM-HI, 24/11/2010 a les 15:19
1) El Concert econòmic no és sinó una altra pastanaga que es treu el Sr. Mas del barret. Pur il·lusionisme per seguir en l'autonomisme i ERC hi cau de quatre grapes. Com redimonis volen CiU i ERC que Espanya accepti el Concert econòmic quan a) L'Estatut votat pel poble de Catalunya va ser laminat b) A causa de la sentència del TC, no hi ha relació possible de bilateralitat
Llegiu l'article d'Elisenda Paluzie (degana de la Facultat d'Econòmiques a la UB):

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/317230-concerts-i-autoenganys.html?cks_mnu_id=75&cks_darrers_mnu_id=75



2) El referèndum que proposa ERC és inviable a l'Estat espanyol: nova pastanaga a l'elector. Espanya MAI no tolerarà un referèndum: es necessita la seva aprovació. Si es fa il·legal, hi hauria un mandat judicial impedint-lo.
ERC no té full de ruta.

Alfons López Tena explica brillantment tot això i els arguments que fan de SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA l'opció més seriosa:

http://www.youtube.com/watch?v=ECQzs-oyXpk
+1
-2
Electoràlia
Moisès, 24/11/2010 a les 15:14
Immediatament d'haver-se produit el supusat "atac" els he enviat un correu explicant-los-hi; ni cas...

Jo crec que han estat ells mateixos,
que no són neutrals,
de fet ningú ho és de neutral,
però penso que ells han estat tramposos.

Crec que electoralia acaba de pedre la poca credibilitat que hagués tingut.
+1
-0
Electoraila
Anònim, 24/11/2010 a les 14:37
Llegiu el comentari de les 13:07!

Han fet una "correcció"! Si electoralia no en té cap culpa i ha estat obra de pirates informàtics cal que facin un reset de les enquestes i posin els medis informàtics perquè no es torni a produïr, a part d'intentar perseguir els pirates. En cas de que no ho facin la lectura és evident.
+7
-1
Més sobre defraudadors
Anònim, 24/11/2010 a les 14:11
+6
-3
Llei electoral, blocs electorals i mentides del senyor Mas
Anònim, 24/11/2010 a les 13:52
En primer lloc, els mitjans de comunicació no són plural i no per la feina que fan els periodistes sinó per les decisions que han pres els partits polítics actuals. Són aquests mateixos blocs electorals que impossibilitarien un debat a 2 en una cadena pública.
En segon lloc, Catalunya no té llei electoral tot i que només depèn del Parlament... i que han tingut més de 30 anys per a fer-la. A mi, m'haurien fotut fora de la feina! Fem-los fora!
En tercer lloc, tant en Mas com el Montilla han jugat amb els ciutadans en relació al tema del debat. Qualsevol persona amb 2 dies de front s'hauria de sentir ofesa amb el tractament que hem rebut. Ens deuen pensar que som tontos.

En relació, a l'espina clavada que té en Mas, el nostre sistema electoral no és presidencialista. Es voten candidatures i en el parlament, els diputats escullen el president. Si algú aconsegueix més suport que el candidat més votat, té tot el dret a ser investit president.

Per un altre costat, no entenc "Els partits petits i minoritaris no poden condicionar el govern des del primer moment"... què ha fet CiU a Madrid?

PER DIGNITAT, VOTARÉ REAGRUPAMENT!
+18
-1
Defraudadors
Anònim, 24/11/2010 a les 13:41
+2
-2
CARRETERO : PASSA A COBRAR PEL MAJESTIC EL 28N, RAÓ : COLOM, RAHOLA , HORTALÀ I ASSOCIATS!
JOAN- Reus , 24/11/2010 a les 13:25
TOTHOM VOLDRIA UN DEBAT AMB EN MONTI ... COLLONS ÉS QUE MÉS FÀCIL IMPOSSIBLE! MAS ETS UN CRACK !
+1
-2
CyU DURARÀ 4 ANS
Anònim, 24/11/2010 a les 13:23
Quand totas las remoras d'Esguerda sian absorbits per lo magma autonomista hispaniol de Cyu, quand tota la gent decante de la demagogia d'un concert economic et d'un referendum impossibles...

La via serà liura. Es question de 4 ans...

Et tu què votaràs? Auto determinisme? Autonomisme? Colonialisme?
+6
-2
Boicot
Anònim, 24/11/2010 a les 13:07
La web www.electoralia.cat ha estat boicotejada des de fa una hora; s'ha passat de 2.500 vots a 9.000 en prop d'una hora; els destinataris de vots han estat ERC, PP i CiU

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: