Enguany has perdut 3000 €.
Aquests són els diners que cada ciutadà de Catalunya, independentment del seu origen o llengua, dóna a Espanya a canvi de no res; 12.000 euros l’any, cada família de 4 persones. Amb la independència es podrien augmentar un 70% les despeses socials. A tall d’exemple, es podrien construir 15 escoles cada dia; 15 línies de TGV cada any; augmentar en un 300% les beques que rebem els estudiants o en 2.500 euros l’any la pensió de cada pensionista. Podríem resoldre les cues als hospitals, eliminar els barracons a les escoles, posar-hi un ordinador per nen… I no cal dir que la Generalitat sortiria automàticament dels números vermells en què es troba ara mateix.
D’altra banda, el món globalitzat ens ha dut l'obligació d'ésser més competitius i amb l'actual espoliació (22.000 milions anuals) ens és del tot impossible. Actualment les empreses estan lligades de mans i peus per la gran quantitat d’impostos que paguen. Moltes, també, decideixen marxar a Madrid o altres indrets ja que l’estat impedeix que el nostre principal aeroport disposi de vols internacionals i que es construeixi un corredor de mercaderies que connecti les principals ciutats del Mediterrani. I sense empreses no hi ha llocs de treball. Fent un cop d’ull ràpid al mapa d’infraestructures s’aprecia perfectament que la gran part de les inversions de l’estat són destinades a connectar Madrid amb la resta de l’estat, en una tendència clarament centralitzadora. Pertànyer a Espanya significa continuar perdent pes específic econòmic i empresarial a favor de Madrid. És en aquest sentit un carreró sense sortida.
El 10-J d’enguany (
http://www.youtube.com/watch?v=Nc6jI-mFV3I) més d'un milió de catalans va sortir al carrer per expressar el desig de la independència després d’haver-nos tombat un Estatut, la nostra principal llei com a poble, votat per tots nosaltres. El Tribunal Constitucional ens ha dit ben clar que l’Espanya plural, una Espanya mínimament federal, no és possible. No només no hem avançat després de molt de temps i moltes negociacions feixugues, sinó que en alguns sentits hem anat enrere. El resultat de tot plegat és que fins i tot hem perdut competencies que havíem aconseguit amb l’Estatut de l’any 78.
La situació actual, per tant, és que no podem decidir res. Estàs pensant a votar un partit que reguli la immigració i els seus drets? Potser un a favor de la integració de tothom? Penses a votar un partit animalista, un a favor de la pirateria, un d’anarquista o un de comunista? Cal que sàpigues que sigui quina sigui la teva preferència llences el teu vot. A Catalunya actualment no podem decidir pràcticament res. Amb l’extensa retallada de l’Estatut les competències són mínimes. I les que encara tenim, que ens permeten fer lleis com ara prohibir les curses de braus, són inútils ja que si a Espanya no li agrada la llei de torn, es porta al Tribunal Constitucional, com és el cas.
Per tot plegat ens trobem a un bucle. Com a poble, només ens resten dues solucions per sortir-ne: d’una banda la regionalització de Catalunya, la centralització d’Espanya i la pèrdua del benestar econòmic, del dret a decidir res i de la nostra identitat; i de l’altra, la independència. La independència és el gran repte que ens farà sortir d’aquest carreró. Amb la independència acabarem amb les llargues i esgotadores negociacions polítiques que no porten enlloc; amb els greuges socials, econòmics, polítics i empresarials; amb la duplicitat d’administracions. Evitarem que les actuals empreses marxin i tindrem les eines per atreure’n moltes més, amb la qual cosa incrementarem notablement la quantitat de llocs de treball, el principal problema de l’actual crisi econòmica. L’alternativa és que tu o els teus fills us hàgiu de conformar a treballar de cambrers o fregant el terra per molt que tingueu una carrera universitària. No és doncs un repte pel qual paga la pena apostar?
Tingues quelcom clar: la independència és per a tothom, (
http://vimeo.com/13240856) tant els catalans antics com els nous; tant la gent que viu a Catalunya i se sent catalana com la gent que se sent també espanyola o només espanyola. És per a TOTHOM. És el passaport per disposar de més possibilitats, per tindre una vida millor. No cal renunciar pas a cap vincle sentimental amb Espanya. No cal pas deixar d’animar La Roja. La Catalunya independent serà una Catalunya integrada a Europa i per tant sense fronteres. Així mateix, els ciutadans que ho desitgin podran obtenir també la nacionalitat espanyola i viatjar amb tota la comoditat actual a les diferents parts d’Espanya per tal de mantindre el contacte amb els seus familiars o amics.
D’altra banda, no s’hi val a dir que és impossible assolir-la. Per molt tocats que estem actualment tenim un enorme potencial, com comentava abans. Els països més avançats i rics d'Europa són tan petits com el nostre. Luxemburg, Noruega o Holanda tenen la renda per càpita molt més alta que molts dels anomenats poderosos i, per tant, tenen un Estat del Benestar molt millor. Ens agradaria ser un Luxemburg, Holanda o Noruega? Ens agradaria poder parlar de tu a tu amb la resta d’estats europeus i tindre dret a dir la nostra? La mida és un factor irrelevant; l’endemà de la independència Catalunya serà automàticament el 4t país europeu en renda per càpita i amb la independència tindrem l’instrument necessari i tot el futur per endevant per millorar encara més.
Al mateix temps les empreses catalanes s’estan obrint mercat a l’estranger. Europa és una unió econòmica i de lliures mercaderies. El mercat espanyol cada cop representa un percentatge més petit dels beneficis de les empreses catalanes i això fa que es redueixi progressivament l’oposició empresarial a la independència. Si bé actualment no resten gaire empreses catalanes fortes tenim una situació geogràfica privilegiada (a tocar del centre d’Europa i al bell mig del Mediterrani) a més de la nostra tradicional cultura del treball, com a poble. Disposem, en aquest sentit, d’un potencial enorme. La independència és l’eina per posar-lo en pràctica. Que potser no la vols?
Quina opció cal votar, doncs? Molts arribem a aquestes eleccions havent perdut confiança en gran part dels partits i dels polítics tradicionals. Ens fa l’efecte que molts faran allò que han fet sempre: rondinar, criticar-se els uns als altres i fer veure que tot avença. Tot i això, l’abstenció no és pas la solució. L’endemà de les eleccions els partits semblen molt amoinats per l’abstenció però al cap d’una setmana ja ni se’n recorden. L’abstenció no és pas cap càstic sinó que, just al contrari, afavoreix que els mateixos de sempre segueixin governant. És per tant una rendició. Algú va dir una vegada “la política o la fas tu o te la fan”.
En aquestes eleccions, a més d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb en Joan Puigcercós, dos nous partits independentistes transversals (aglutinadors de diferents ideologies) es presenten a les eleccions: Solidaritat Catalana per la Independència (SI), amb en Joan Laporta al capdevant; i Reagrupament Independentista (RCat), liderat per en Joan Carretero. El vot a qualsevol d’aquestes noves formacions que entraran al Parlament es ven com un vot d’aire fresc, un vot que permet l’entrada de nova gent a la política i un vot per evitar que CiU aconsegueixi la majoria absoluta i que el tripartit es repeteixi. En contrapartida, ERC s'erigeix com l'opció independentista tradicional i d'esquerres com a punt electoral fort.
És per tot això que sense descuidar l'opció d'ERC, aquells qui s'estimin més aquesta opció, en aquestes eleccions també cal considerar aquestes dues noves formacions a l'hora de decidir el vot. ERC aposta per fer un referèndum d'autodeterminació i SI i RCat per fer una declaració d'independència gràcies a una majoria parlamentària. Sigui com sigui, el païs es troba en un moment molt feble i l’abstenció o el vot als partits tradicionals regionalistes representa la rendició i afavoreix que tot segueixi exactament igual que fins ara.
Finalment cal dir que és evident que amb la independència no n’hi ha prou. Actualment patim un dèficit democràtic important que fomenta l’aparició de casos de corrupció com ara els afers Millet i Pretòria. En aquest sentit, aquestes noves opcions independentistes promouen la regeneració democràtica: mandats limitats (que els nostres representants no puguin romandre massa temps al poder), llistes obertes (la possibilitat de triar candidats de diferents partits) i democràcia directa (evitar l’enfortiment de la cúpula dels partits donant vot lliure als diputats en moltes qüestions). En resum, volem posar Catalunya al nivell dels estats més democràtics del món.
La independència i la regeneració democràtica són més a prop que mai i el teu vot és crucial. Cada vot serà una nova il.lusió, un nou impuls cap als nostres somnis. No restis a casa, no votis opcions autonomistes o regionalistes! Somiem amb la llibertat com mai no ho hem fet perquè és ben possible! Ho tenim tot per construir. En el passat molta gent provinent de la resta d’Espanya van vindre a Catalunya perquè van creure que era una terra d’oportunitats. Des d’aleshores, tots plegats hem aconseguit grans fites. Catalunya va poder sortir del franquisme i gràcies a la mà d’obra i a l’empenta de tothom vam obrir al món una Barcelona i una Catalunya modernes i pròsperes. Ara tenim una nova oportunitat. Amb la nostra riquesa, amb la nostra diversitat, podem tornar a triomfar junts com a poble.
Somiem amb la llibertat com no ho hem fet abans perquè ara és possible més que mai. El dia 28 vota Catalunya, vota llibertat,
VOTA INDEPENDÈNCIA! Vota Solidaritat Catalana, vota Reagrupament Independentista, vota Esquerra Republicana.
Passa-ho!!*!!