COMENTARIS

+
0

-
0
El "pepero" de les 8:50Anònim, 22/11/2010 a les 13:29
Els de CiU volen continuar xuclant de la META amb la FARSA del sobiranisme i del concert econòmic.....i no en tenen RES de sobiranistes.
Respecte al PSC, després que el Constitucional volatilitzi l’Estatut, tenen vostès una mina d’or en la MISÈRIA de l’Espanya federal. És una idea absolutament buida per fer veure que tenen una meta quan en realitat L'AUTÈNTICA META és viure en la més absoluta tranquil-litat.

+
0

-
0
Per en Barca novaAnònim, 22/11/2010 a les 13:08
Ja ho veieu en MAS és independentista,si cal, pel sector de votants "independentistes" de CiU(els que no volen acceptar que no és independentista......),El senyor Mas, també és del dret a decidir (pels votants que són ambigus com ell o que dubten.....)El senyor Mas, també,quan ho considera necessari, deixa de ser independentista.....( pels votants fatxes de CiU & Unió.....) Els del PSC, al menys, reconeixen ser una sucursal del PSOE i un partit d'àmbit i sentiment espanyol.

+
0

-
0
Al tantu que va de cantuEl Miquelet, 22/11/2010 a les 12:23
Llençar i llançar són sinònims. El que convé molt a Nació Digital és distingir els verbs transitius/transitius. És una autèntica vergonya que un mitjà on el vostre faci aquestes errades.

+
0

-
0
Al tantu que va de cantuEl Miquelet, 22/11/2010 a les 12:20
Llençar i llançar són sinònims. El que convé molt a Nació Digital és distingir els verbs transitius/transitius. És una autèntica vergonya que un mitjà on el vostre faci aquestes errades.

+
1

-
0
Al tantu que va de cantuEl Miquelet, 22/11/2010 a les 12:18
Llençar i llançar són sinònims. El que convé molt a Nació Digital és distingir els verbs transitius/transitius. És una autèntica vergonya que un mitjà on el vostre faci aquestes errades.

+
0

-
0
apreneu catalàAnònim, 22/11/2010 a les 10:58
I quan serà que els de Nació Digital aprendreu català? CiU llança una opa, perquè de llençar, només es llencen les deixalles.

+
0

-
1
8.28Bon vent i barca nova, 22/11/2010 a les 08:50
Si et sembla seran patrimoni únic dels quatre matats de Reagrupament. Quines ganes que arribi dilluns perquè tots els sommiatruites deixin d'enganyar, entorpir, i fer creure el que no és. Deixeu-vos de tonteries, el metget cap al CAP, i la resta a pencar, que s'han de pagar factures i fer pujar el país. Però això a vosaltres us importa una merda, segur que la majoria viviu del sistema que tant critiqueu sense donar "pal a l'aigua". Quina merda de catalans que voleu l'enfrontament amb la resta de la població que no pensa com vosaltres. Sort que ni sou, ni sereu res de res.

+
2

-
1
Estelades?Anònim, 22/11/2010 a les 08:28
Ara els unionistes de CiU fan servir l'estelada? Si seguim així d'aquí quatre dies estarà tan desprestigiada que fins i tot la faran servir els de C. Si no són independentistes -que no ho són- no haurien de fer servir aquesta bandera. O és que a ells també els va bé la mentida per intentar enganxar el vot d'algú que estigui despistat?
Si volem independència votem independència, votem Reagrupament.

+
0

-
2
LA EXPERIENCIA DEL GOBIERNO CiUNo CiU, 22/11/2010 a les 01:23
CiU cuando gobernó lo hizo en términos muy parecidos a lo que fue la democracia cristiana italiana, la cual se estableció a base de unas redes clientelares a lo largo del territorio italiano, con unos comportamientos caciquiles que reflejaban una corrupción generalizada. CiU no es la democracia cristiana italiana, pero tiene algunos elementos comunes con ella. Ni que decir tiene que grandes sectores de tal partido son ajenos a prácticas corruptas, y la mayoría de su electorado conservador estaba, y continúa estando, motivado por razones ideológicas afines al ideario nacionalista conservador catalán, meritorio de ser debatido y estar presente en la sociedad catalana. Pero el equipo dirigente de CiU, sin embargo, sí que ha estado imbuido en una cultura clientelar que incluyó, frecuentemente, casos de corrupción. CiU, ha utilizado la bandera catalana –la patria catalana, la definían- para fines financieros partidistas y personales. La acusación de Pasqual Maragall, Presidente del Primer Tripartito, a la dirección de CiU, entonces liderada por Artur Mas, de que la Generalitat convergente había exigido el pago de un 4% a sus proveedores privados para fines del partido, estaba basada en un hecho real. El único error es que la tajada, en realidad, fue en muchas ocasiones incluso mayor. El caso Palau de la Música (instrumentalizado por CiU) muestra el grado de corrupción al que se llegó en la financiación de aquel partido y sus fundaciones. Y el caso ADIGSA, en el que está involucrado el nº 2 de Artur Mas, el consejero Felip Puig, es otro caso de los muchos que se conocen en Catalunya. El que fue Consejero de Economía del gobierno CiU, Macià Alavedra, y el vicesecretario general de Presidencia de la Generalitat, Lluis Prenafeta, ambos estrechos colaboradores de Jordi Pujol en los gobiernos CiU fueron detenidos en otra operación anti-corrupción (para beneficio personal) que se desarrolla en Barcelona, dirigida hasta hace poco por el Juez Baltasar Garzón, predeciblemente un juez muy impopular en círculos de CiU. Y el padre del candidato Artur Mas, Artur Mas Barnet, es uno de los defraudadores fiscales descubiertos en la operación Jade Limusina del Fiscal Anticorrupción que investiga una fuga de capitales (2 millones de euros en el caso de este señor) a través del Banco LGT de Liechtenstein.
Por otra parte, Unión Democrática es la rama política de la Iglesia catalana, una iglesia profundamente conservadora, aunque no reaccionaria como lo es la Iglesia española. Durán i Lleida, hostilmente anti-tripartito ha acusado al gobierno catalán de ignorar las familias, ocultando que tal gobierno ha dedicado cuatro veces más recursos (transferencias públicas y servicios públicos) a las familias en Catalunya que el gobierno CiU en un periodo de tiempo comparable (últimos ocho años de su mandato). La falta de rigor en las declaraciones de la dirección de CiU sólo queda sobrepasada por las de Alicia Sánchez Camacho, candidata del PP de Catalunya cuyo catastrofismo es su carácter definitorio (la última intervención electoral del tal candidata ha sido hacer un videojuego en el que se eliminan (¿asesinan?) a los inmigrantes ilegales y a los independentistas).
Las críticas de Durán i Lleida al Tripartito reflejan una falta de comodidad por parte de la Iglesia catalana hacia la redefinición de la unidad llamada familia por parte del tripartito, expandiendo para incluir otras familias además de la familia tradicional. Unión Democrática parece considerar familia sólo la versión que incluye al hombre en el trabajo, la mujer en casa, cuidando de los niños y de los ancianos. La inauguración de la Basílica de la Sagrada Familia por el Papa reflejó la visión de la familia que tiene la Iglesia catalana. La única vez que aparecieron mujeres en las solemnidades religiosas fue cuando cuatro monjas aparecieron para lavar el suelo y limpiar la mesa donde aparecería más tarde el hombre pontífice. Esta Iglesia está ahora indignada y junto con los fundamentalistas nacionalistas (estimulados por el comportamiento del Tribunal Constitucional y las siempre presentes voces jacobinas en el panorama español) están muy movilizados, causa del pronóstico favorable a CiU en las encuestas.
El electorado de izquierdas, sin embargo, está muy desmovilizado, resultado primordialmente de las políticas de austeridad desarrolladas por el gobierno Zapatero, enormemente impopulares, y que afectan en su desánimo, primordialmente al PSC, pero también a ERC e ICV-EUiA, pues al gobernar conjuntamente en coalición, les afecta también, por mucho que sus políticas económicas, fiscales y sociales sean diferentes. El equipo económico del gobierno PSOE está dañando al tripartito, y de no cambiar, afectará muy negativamente a la totalidad del socialismo español.
Subrayar esto, que es evidente, no implica que el tripartito no cometiera errores, y uno de los mayores fue el no cambiar los medios públicos TV3 y Catalunya Ràdio, permitiendo la promoción de la conocido costra nacionalista y neoliberal continuadora del pujolismo anterior. Y ello fue primordialmente debido a la influencia de ERC (y su alianza con CiU en el consejo rector de tales medios) y que significó un gran error, pues en su ansia (legítima) de promocionar el independentismo, mantuvo a aquellos equipos heredados de la época anterior, que reprodujeron la versión conservadora neoliberal que ha beneficiado a CiU. Este ha sido uno de sus mayores errores, pues la dimensión social –el mayor éxito del tripartito- apenas ha sido visible mediáticamente. Pero el mayor problema negativo desmovilizador ha sido la crisis y la respuesta errónea a la crisis llevada a cabo por el gobierno Zapatero. El PSC debería haberse distanciado de tales políticas.
Por otra parte, PP y CiU fueron los mayores responsables de las políticas que incubaron la crisis en Catalunya y en España (tales como la reducción de impuestos), continuadas algunas de ellas por el gobierno PSOE. La sustitución del tripartito por uno hegemonizado por CiU y más tarde por PP-CiU en España, representará el ataque frontal más acentuado que habrá visto el estado del bienestar catalán y español. Su propio pasado (la experiencia del gobierno CiU y PP) y las propuestas que han hecho (bajar impuestos y reducir el gasto público, así como desregular todavía más el mercado del trabajo) son las medidas que llevarán a una situación que dañará todavía más a las clases populares de Catalunya y de España.

+
2

-
3
El perquè de SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIAEndavant SOLIDARITAT, 21/11/2010 a les 17:51
Alfons López Tena argumenta per què cal votar SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA:
http://www.youtube.com/watch?v=ECQzs-oyXpk

+
1

-
8
Vot util per CiUAlbert Forcada, 21/11/2010 a les 16:27
Si volem una Catalunya digna i amb futur catalanista cal votar CiU. Així , sense lligams de partits castellans, podem anar cap a l´independencia quan sigui possible, amb força electoral propia.

+
3

-
4
SOLIDARITAT ENTRA AL PARLAMENT!Albert71, 21/11/2010 a les 16:18
Catalunya es troba en una cruïlla històrica i té plantejats dos greus problemes: la crisi econòmica i la nacional i cultural, amb el qüestionament de la llengua catalana arran de la sentència del TC i l'ofensiva de C's, PP i la Justícia espanyola.
Davant aquesta situació límit, tot l'autonomisme polític (de CiU a PSC passant per ICV) està condemnat al fracàs.
1) CiU i Mas no tenen marge de maniobra per "aixecar el país" com prometen. Actualment, la Generalitat té un deute de més de 40.000 milions d'euros i està hipotecada. Ha calgut rebaixar el sou als funcionaris. No es poden fer polítiques que afavoreixin l'empresa sense recaptar els nostres impostos i invertir-los al país. CiU posa la pastanaga del Concert econòmic sabent que és irrealitzable, atès que necessita l'aprovació de 2/3 del Congrés. Econòmicament, Catalunya està condemnada dins l'autonomisme. En segon lloc, Mas i CiU assistiran impassibles al desmantellament de l'obra de normalització lingüística i cultural de Pujol: la llengua catalana no té cabuda a la Constitució sinó és com una llengua subordinada i de segona categoria. A la llarga, si Catalunya no pot aplicar polítiques de protecció i promoció del català, el procés de substitució lingüística pot ser irrevocable. L'autonomisme ens condemna com a nació. La gestió de Mas, hipotecat econòmicament i esclau de la legislació espanyola serà, doncs, estèril.
2) El PSC és la garantia del retrocés. Montilla ha dut el país a la major crisi econòmica i política. Sense un Estat propi que gestioni els seus recursos econòmics no hi ha justícia social possible.
3) ERC ha estat sotmesa al dictat del PSC en les darreres legislatures. Els errors són nombrosos. Han estat corresponsables d'una mala gestió, no hi ha pedagogia a favor de la independència i falla l'estratègia. Com és possible que en la millor conjuntura històrica dels darrers 70 anys, quan l'independentisme creix exponencialment, quan hi ha una manifestació com la del 10-J, ERC no sigui no ja capaç de sumar vot nou, sinó que es desploma? Com es pretén liderar l'independentisme havent malbaratat tanta confiança? El referèndum d'independència que proposa ERC és inviable dins de la jurisdicció espanyola. ERC no té full de ruta.
4) SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA sorgeix com un partit absolutament necessari en aquesta conjuntura. Recull l'esperit TRANSVERSAL de la multitudinària manifestació del 10-J i parteix de plantejaments realistes. Aposta per una Declaració unilateral d'independència al Parlament, atès que és l'única via legal d'assolir un Estat propi. Només gestionant els nostres recursos econòmics és possible sortir de la crisi actual, generar riquesa i ajudar a empreses i treballadors. Un Estat propi és l'única manera d'aconseguir preservar la llengua i la cultura catalanes.
No ho dubtis: SOM MOLTS, DESENES DE MILERS DE PERSONES els qui farem el pas i sumarem el 28-N amb Solidaritat Catalana. Que ningú no ho dubti: SEREM AL PARLAMENT. SOLIDARITAT CATALANA farà pedagogia de la independència, buscarà formar una majoria social, i combatrà de forma intel·ligent al Parlament tot l'autonomisme.
ENDAVANT SOLIDARITAT CATALANA!!*!!