Especial eleccions al Parlament

La Política en Catalunya requiere tal higienización que pongo en duda que un concienzudo barrido, un enjabonado persistente y un abundante baldeo sean suficientes para disipar el tedio, la resignación y la desconfianza que provoca en el grueso de la ciudadanía. No obstante, a la mayoría de representantes políticos no los hallará por ello llorando a moco tendido sino en disputas pueriles e insustanciales cuando no en magníficas y orquestadas maniobras de distracción para mejor entretener a la opinión pública mientras medran al amparo que les ofrece el Poder. Con la pertinaz crisis económica planeando sobre la mayoría de las familias que residen en esta comunidad, desde cierta formación política (por remarcar el último pretexto para traer a colación un tema que, de todos es sabido, es recurrente desde cualquier postulado ideológico) se han permitido deslizar, a los que somos naturales del lugar, que la actual legislación sobre la financiación de partidos obliga a bordear no sé qué líneas legales para mejor sufragar los gastos que la desacreditada actividad trae aparejada (explicado de este modo incluso despiertan cierta conmiseración, ¿verdad?). Sin embargo, obvian irrespetuosamente que el deseo generalizado del contribuyente es restringir significativamente las ingentes partidas presupuestarias destinadas para tal menester (a quien guste presentar alguna duda sobre lo extendido de la pretensión se le aplaca el prurito invitándole a hacer un referéndum –consulta popular tan anhelada para otros menesteres menos demandados-). Por consiguiente, desde el poder gubernativo, o en su defecto desde el que lo ostentó sucumbiendo a semejantes debilidades, no vacilarán un solo instante en desautorizar sistemáticamente, sin sonrojo alguno, al osado que se manifieste en contra de este perverso orden de cosas establecido desde arriba, con dislates semejantes al “estamos hablando de cantidades insignificantes” (¡más insignificante es la revalorización anual de la pensión de mi querida mamá y…!). Tras el primer golpe defensivo, pasa a ser ineludible contraatacar taimadamente, justo en ese preciso instante en el que reina cierta mezcla de desconcierto e indignación en quien se ha convertido ya en declarado adversario, y lo hacen tratando de seducir al “pesado”. Tienen por costumbre esbozar una almibarada sonrisa al tiempo que espetan un “convénzase, buen hombre, esto que para usted es un gran handicap para el óptimo gobierno de nuestro maltrecho erario público, en realidad, no pasa de ser el chocolate del loro”. Pero si llegado a tan indeseado extremo, el “inoportuno” ciudadano de turno es, además de tozudo, tan corto de entendederas que no capta que nada tiene que hacer ante quienes atienden las apremiantes necesidades del pueblo llano como los que oyen llover, pues, ¡ay madre!, además de retirarles el vocativo de “buen hombre” en menos que canta un gallo, son muy capaces de jurar y perjurar, por lo más sagrado, que susodicho individuo es, ni más ni menos, que el hijo de la mismísima Demagogia.

Catalunya es troba en una cruïlla històrica i té plantejats dos greus problemes: 1) la crisi econòmica i 2) el qüestionament de la seva identitat, llengua i cultura arran de la sentència del TC i l'ofensiva de C's, PP i la Justícia espanyola.

Davant aquesta situació límit, tot l'autonomisme polític (de CiU a PSC passant per ICV) està condemnat al fracàs.

a) CiU i Mas no podran "aixecar el país" com prometen. Actualment, la Generalitat té un deute de més de 40.000 milions d'euros. Ha calgut rebaixar el sou als funcionaris i, fins i tot així, hi dificultats per cobrar en alguns sectors. No es poden fer polítiques que afavoreixin l'empresa sense recaptar els nostres impostos. No podem invertir en infraestructures. Econòmicament, Catalunya està condemnada dins l'autonomisme. En segon lloc, Mas assistirà impassible al desmantellament de l'obra de normalització lingüística i cultural de Pujol: la llengua catalana no té cabuda a la Constitució sinó és com una llengua de segona. A la llarga, si Catalunya no pot aplicar polítiques de protecció i promoció del català, això és un procés de substitució lingüística. L'autonomisme ens condemna.

b) El PSC és la garantia del retrocés. Montilla ha dut el país a la major crisi econòmica i política. Sense un Estat propi que gestioni els seus recursos no hi ha justícia social possible.

c) ERC ha estat sotmesa al dictat del PSC en les darreres legislatures. Els errors són innombrables. Manca lideratge, visió política, pedagogia a favor de la independència, en definitiva, falla l'estratègia. Com és possible que en la millor conjuntura històrica dels darrers 70 anys, quan l'independentisme creix exponencialment, quan hi ha una manifestació com la del 10-J, ERC no sigui no ja capaç de sumar vot nou, sinó que es desploma? Algun dia hauran de fer autocrítica.

d) SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA és un partit absolutament necessari en aquesta conjuntura. Recull l'esperit TRANSVERSAL de la manifestació del 10-J i parteix de plantejaments realistes. Aposta per una Declaració unilateral d'independència al Parlament, atès que és l'única via legal d'assolir l'objectiu. Només gestionant els nostres recursos econòmics és possible sortir de la crisi actual, generar riquesa i ajudar a empreses i treballadors. Un Estat propi és l'única manera d'aconseguir preservar la llengua i la cultura catalanes.

No en tingueu cap dubte: Solidaritat Catalana serà la gran sorpresa d'aquestes eleccions.

ENDAVANT SOLIDARITAT CATALANA!

Us podeu imaginar com seria Catalunya si no hi haguessin els xoriços que s'embutxaquen els milions d'euros que s'embutxaquen, els polítics amb els sous obscens que s'han fixat, els seus "enxufats" amb un fotimer de càrrecs amb els sous corresponents i l'estat espanyol que ens fot cada any 20.000 milions d'euros?. Si no fos per tota aquesta xacra, Catalunya, i amb ella els catalans que hi viuen, sería al nivell d'Holanda un dels paísos capdavanters d'Europa i que és al primer lloc del món per la millor Sanitat pública. Per això cal votar Rcat o SI

Acaba de postejar i al mateix minut ja té 3 recomenacions, hahahaha. Són com canalla!

Tots els que esteu d'acord amb la limitació de mandats, llegiu-vos el programa de Reagrupament, 2 mandats i cap a casa, que ha de correr l'aire!


http://reagrupament.cat/programa

El President Montilla és un "acapara-càrregs". I potser hauria estat millor no presentar-se ni en aquestes que estem esperant votar. El Psoe de Catalunya és com un ONG pels seus militants, per ocupar càrregs i més càrregs. Fixeu-se amb la Diputació de Barcelona on viuen, i molt be, molts càrregs, que ja havien perdut alcaldies, i altres posicions polítiques.
El mandat de 2 legislatures hauría de ser llei.

Por fin una decision de las que contribuyen a la democracia!! Limitacion de mandatos ya! Me parece muy bien el anuncio de Montilla sobre el tema. Todos tendrían que comprometer-se a lo mismo.

Em sembla molt raonable la decisió del President Montilla d’anunciar que és la última vegada que es presenta. Crec profundament en la limitació de mandats i en la regeneració democràtica. En aquest cas els socialistes es mereixen una felicitació.

Estoy convencido que Montilla volverá a ser presidente el próximo 28N! Su claridad es mayúscula y su sinceridad enorme. Cataluña necesita un presidente como Montilla, para que la derecha no destruya todos los derechos adquiridos en esta etapa y no se retroceda en ningun avance obtenido. Viva los socialistas!
http://www.presidentmontilla.cat/blog/manquen-9-dies
Faltan 9 días!

Vull mostrat tot el meu suport al President Montilla i dir que realment és el President que Catalunya es mereix. Té les idees clares i no amaga res. Ha dit que no es tornarà a presentar per què creu que són els anys que li calen per mantenir la Catalunya de progrés. Felicitats President! Jo, www.presidentmontilla.cat