Especial eleccions al Parlament

Han convidat a esmorzar mai a un boxejador en ple combat? És una experiència molt recomanable. Dimarts vaig tenir el plaer de viure-ho en directe. Edicions Primeraplan@, editora d'El Periódico, convidava al candidat d'ERC a presidir la Generalitat, o a conseller, Joan Puigcercós. Era a l'antic Hotel Ritz de Barcelona, l'hotel que al 1936 les masses abrandades feien xai rostit al hall. La flaire del xai va influir en el ressuscitat Manelic de la política catalana. Venia després d'insistir durant dos dies que Déu a Andalusia no fa fa la declaració de renda.

Fet l'escalfament, el director del rotatiu barceloní, Enric Hernàndez, va presentar al candidat com un "home de partit", a més d'altres virtuts encomiables. Puigcercós es va treure el barnús i va pujar al ring del faristol amb ganes de gresca.

El primer round va ser pel presentador a qui va titllar de "marrullero". Davant l'expectació popular va aclarir que només ho era jugant a bàsquet. Buff, respirava el seu cap de campanya.

El segon round va començar amb una reblada de clau de la seva teoria fiscal: el sud viu de la subvenció. Tercer round del combat. El periodista Juan Tapia, a qui algú li hauria de dir que canviés de perruquer o com a mínim el tint del cabell, va etzibar al candidat un discurset que el titllava de poc menys que etnicista. Tres saltironets i un directe amb l'esquerra: "Escolti, els catalans d'origen andalús també pateixen aquest greuge".

En el quart round el púgil va ser Xavier Bru de Sala. Un Bru de Sala inoportú li va recriminar la mansa resposta d'ERC al PSC pel seu canvi de rumb cap a l'espanyolisme. Puigcercós, va inclinar el cap com un brau a punt d'envestir la pobra víctima, per recordar-li el passat de l'escriptor a les files del PSAN. Sí, sí, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, aquells exnosequè que ara van amb en Laporta. Si el meu avi aixequés el cap! "Te'n recordes quan militaves al PSAN, oi?" va clamar amb un ganxo per la dreta.

El cinquè round va ser de tàctica i dirigit a l'etern polític Ernest Maragall. Al germaníssim li va deixar anar que "un conseller d'Educació ha de ser el primer dels mestres, dels professors, el primer docent, i aquest no ha estat el cas".

Boxa política que emula al consagrat Rocky Balboa, que aguanta els atacs i s'hi torna amb l'esperança de mantenir-se dempeus el proper 28 de novembre. Aquell dia poden passar dues coses: serà el darrer round d'un combat temporal o la fi del combat per sempre. Però, per en Rocky Puigcercós cal arribar pegant i guanyar encara que sigui per punts. A repartir hòsties que sinó el combat serà molt avorrit.