Especial eleccions al Parlament

Artur Mas en l'entrevista de Nació Digital i El Singular Digital Foto: Tià Torras

El líder de CiU, Artur Mas, no amaga la “sensació” que està més a prop que mai de ser president de la Generalitat, després de dos intents fallits. No obstant, mostra prudència i, com ha repetit en els últims mesos, defensa que el país necessita un govern fort per “aixecar Catalunya”. També adverteix que, si governa, podrà arribar a acords amb Zapatero, però “amb el cap fred” i “sense amor”. El candidat de la federació nacionalista va participar ahir en el cicle d’entrevistes per a les eleccions del 28 de novembre que organitzen conjuntament Nació Digital i El Singular Digital. Els directors de les dues capçaleres, Salvador Cot i Rafael de Ribot, respectivament, van comandar l'entrevista acompanyats de l’editor de Nació Digital, Miquel Macià, i dels periodistes Marçal Sintes i Toni Aira.

- Després de dos intens fallits per ser president de la Generalitat, té la percepció que ara està més a prop que mai d’aconseguir la fita?

Existeix aquesta sensació, però no la certesa ni la seguretat. Les ganes de canvi ajuden  i el tripartit ja ha disposat de dues oportunitats. CiU ha fet els deures correctament i ens hem situat en bona posició en l’esprint final de les eleccions.

- En l’espot electoral assegura que els set anys a l’oposició “han tingut un sentit”. De què han servit?

Permeten tocar de peus a terra. Estàs allunyat de tots els honors i la parafernàlia. Et trobes pràcticament despullat. Pots escoltar, adreçar-te a la gent i trepitjar el país, sense l’obligació de resoldre els problemes del dia a dia. És una molt bona escola per formar-se. No obstant, lamentes no tenir instruments per canviar les coses.

- Des de fa temps, totes les enquestes vaticinen que guanyaran les eleccions. A partir d’aquest pronòstic, com afronten la campanya?

El registre emocional de Catalunya està immers en el desànim, la frustració, el desconcert i el rebuig a la política. Podíem posar més carn a la graella per accentuar aquests elements negatius. Però hem apostat per un estil constructiu, en positiu, amb propostes, evitant la polèmica amb els adversaris i sense menystenir ningú. És la millor opció per nosaltres, però també per l’estat d’ànim del país.

- Els socis del tripartit ja no defensen aquesta fórmula de govern. Què en pensa?
   
Veuen que ha estat un pacte contra natura. Van fer un executiu per ocupar i repartir-se el poder, sense compartir un projecte. La gestió del dia a dia ha destapat els interessos divergents de cada partit. A més, el president Montilla, com a responsable de relligar tot això, no tenia l’autoritat d’haver guanyat les eleccions.

- Si existeixen coalicions “contra natura”, quina aliança no farien mai?

Ara mateix, si puc, no faré cap pacte estable amb ningú. Un executiu amb diferents formacions serà dèbil, no gaire millor que el tripartit. Cal un govern fort format per un sol partit, però que pugui arribar a acords puntuals al Parlament.

- En tot cas, tenen alguna preferència?

Tots les formacions tenen algun inconvenient. Al PP, se li veu massa el llautó en la seva hostilitat contra Catalunya. Esquerra pateix una manca de fiabilitat perquè no té una autèntica cultura de govern i el PSC defensa a Madrid els interessos del PSOE.

- Però si no aconsegueixen la majoria absoluta, necessitaran suports.

Insisteixo, ara tinc la necessitat d’advertir del perill d’un govern dèbil, encara que sigui de CiU. Després de les eleccions, ja ens ajustarem a la tria que hagin fet els catalans. No obstant, també cal avisar que amb un executiu fort, Catalunya no se’n sortirà. La situació actual requereix un esforç col·lectiu, de tots els catalans.

- Afirma que amb un govern de les mateixes característiques del tripartit, vostè no ho faria gaire millor. Compadeix al president de la Generalitat, José Montilla?

No és una absolució. És el principal responsable d’aquesta coalició. No ho ha tingut fàcil. Però podia haver renunciat a aquesta fórmula, si hagués mirat pel país en detriment dels  seus interessos. Montilla ha estat un president pla. També tinc altres adjectius a la ment, però, com he dit, estem fent una campanya constructiva i en positiu.

- Tots els sondejos apunten que guanyaran, però han identificat de quin partit extreuen vots?

Detectem que la principal transferència d’electors serà del PSC. De fet, les nostres dades coincideixen a grosso modo amb les publicades fins ara. Primer, apunten que anem per davant clarament i, en segon lloc, constaten que dins el tripartit punxen majoritàriament els socialistes i ERC. El PP i Ciutadans es mantenen. Joan Laporta podria entrar al Parlament, però depèn de la participació.

- Amb les enquestes a favor, tem que el ciutadà més nacionalista opti per opcions independentistes per condicionar en aquest aspecte un possible govern de CiU?

Aquest joc portaria a un nou tripartit amb Montilla de president, que diu que independència és igual a decadència. És el negoci de Robert i les cabres. Qui vulgui un estat propi, que vigili que l’executiu sigui seriós i que el seu president no depengui de Madrid. Després, els altres potser tampoc el conduiran cap a l’autodeterminació, però almenys que ells mateixos no hi posin barreres innecessàries.

- La crisi és la principal preocupació dels ciutadans, però no és el centre de debat de la campanya. Per què?

Allà on vaig, explico que la nostra prioritat és l’economia i detallo com hem d’orientar un programa per aixecar Catalunya econòmicament. També hem fet propostes concretes que hauria d’afrontar el nou govern, però sembla avorrit. No és provocador i no genera titulars als mitjans de comunicació.

- Potser els catalans veuen impossible afrontar la problemàtica des de Catalunya...

Es pot ajudar. Però un govern sol, per fort que sigui, no aconseguirà remuntar la situació.  Un executiu pot crear un clima i unes condicions per afavorir que les empreses tornin a fer créixer l’economia. Només ho podrem fer entre tots. Així mateix, vinculat en l’àmbit econòmic i també en l’autogovern, proposem un nou pacte fiscal amb l’Estat.

- Han substuït les promeses pels “objectius de país”. Per què?

Per prudència i realisme. Capgirar la situació actual no només depèn del futur Govern. Requereix un esforç col·lectiu. Durant els primers mesos, el nou Executiu podrà fer més per conduir el país cap a un escenari de confiança col·lectiva, que no implantar mesures concretes. El marge de maniobra serà escàs amb els recursos que ara té la Generalitat.

- Pot concretar?

Podrà modificar el funcionament de l’administració perquè sigui més eficaç, eliminar traves i ajudar a la gent amb iniciativa, abans que prometre centenars de milions d’euros per fer programes. El primer escenari que haurà d’afrontar serà com pagar els deutes.

- El Consorci del Palau de la Música ha demanat la imputació dels dirigents de CDC Daniel Osàcar i Àngel Colom. Creu que hi haurà avenços abans dels comicis?

No està a les nostres mans. Contemplàvem des de fa temps que la resta de partits i organismes influïts pel tripartit ens posarien totes les pells de plàtan pel camí. Davant d’aquesta situació, vam dir que hi posaríem un somriure i així ho fem. Però, la justícia està al marge de tot això. Per tant, confio en el seu bon criteri.

- Condemna l’actitud de les altres formacions?

Són moviments a la desesperada. Formen part del seu joc quan es veuen al costat del precipici. En aquest cas, el Consorci està presidit pels socialistes i davant d’aquesta imputació l’Orfeó, que és l’entitat més afectada, se n’ha desmarcat. És curiós.

- Els catalans consideren que la presidència de la Generalitat s’ha de limitar a dos mandats, segons una enquesta de RAC-1. Ho comparteix?

Per dur a terme el meu projecte no és suficient, però jo hi puc contribuir durant 8 anys. És un període raonable, i estic a favor de la limitació, però no diré taxativament que aposto per dos mandats. Quan un president opta per dues legislatures, la segona es converteix en el mandat de la successió. El meu horitzó és aquest, però no em lligaré de mans i peus i deixaré aquest marge obert.

- Si governa, quina relació mantindrà amb el president de l’executiu estatal, José Luis Rodríguez Zapatero?

Com a mínim, coincidirem un any i mig. En exercici de la meva responsabilitat, no hi ha ànim de revenja respecte ningú. Però ho faré amb el cap fred. Podrem arribar acords, però sense amor i sense estima. Descarnadament. Catalunya s’ha d’acostumar anar a Madrid a defensar els seus interessos. Durant cent anys i amb un lirisme fantàstic, hem intentat reconvertir Espanya en un Estat plurinacional, però no hem aconseguit.  

- Pot especificar?

Malgrat l’esforç, no hem pogut canviar la seva mentalitat. Ara, hem de fer el nostre camí i, mentre convivim amb l’Estat, hem de defensar els nostres interessos a Madrid. Després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, l’aposta romàntica per canviar Espanya s’ha acabat.

- És el retorn al “peix al cove”?

No sé com s’hauria de dir perquè aquest concepte té connotacions negatives quan és aplicat pels catalans i, en canvi, és positiu quan ho fan els bascos. Si aconseguim un pacte fiscal similar al concert econòmic i en volen dir “peix al cove”, doncs serà així.