Especial eleccions al Parlament

Galeria de fotos (A. Costa)

Josep Maria Vila d'Abadal, al despatx de l'alcaldia de Vic. Foto: Adrià Costa

Josep Maria Vila d'Abadal (Barcelona, 1954) és un polític directe. Ha protagonitzat decisions molt polèmiques que afecten al debat de la immigració i no té dubtes a l'hora d'assumir una orientació sobiranista que el partit de Duran i Lleida acostuma a defugir

- Aquesta campanya electoral tanca un cicle històric?

- "Cada campanya es diuen coses d'aquestes. Els cicles històrics són més llargs. Aquí encara estem reconstruint un estat democràtic i això comporta pujades i baixades i moltes tensions. L'Estat espanyol quedarà reconstruït quan contingui diversos estats independents dins d'una confederació, que és el que ha de ser. Espanya no pot ser un estat únic".

- Doncs això no lliga amb la sentència del Tribunal Constitucional.

- "Sí, però què ha passat? Res. El Quico Homs diu que "ara, el dret a decidir i la sobirania econòmica per a Catalunya" i això és molt important, perquè és una passa més. Però no hem trencat res, estem evolucionant, amb dificultats, cap a una confederació. O almenys això és el que desitjo".

- Però aquest camí el fa el catalanisme, no pas Espanya.

- "Espanya està provocant que anem cap a aquí. Si a Espanya no hi hagués reacció contra el catalanisme ens costaria molt més. Ara cada cop hi ha més gent que abandona la vella idea del catalanisme que deia que havíem d'anar a Espanya a dir-los com havien de governar per a què les coses anessin bé. Aquesta actitud, que porta cent vint anys, s'està abandonant, per sort. La reacció lògica és que hem d'anar a buscar un estat per governar-nos nosaltres mateixos. Hem de decidir quines són les cessions que fem a un president de la República espanyola o fins i tot un rei com el que tenim ara".

- Això és decidir?

- "Sí. Primer cal tenir els diners i després decidir, és una evolució".

- Potser sí, però el Memorial de Greuges, que es va fer arribar a Alfons XII el 1885, ja era això, i el debat segueix plantejat en els mateixos termes.

- "Som lents, però tossuts".

- Fins a quin punt el catalanisme popular s'ha tornat majoritàriament independentista?

- "No sé si majoritàriament. Però sí que és cert que les nostres empreses comencen a exportar a Europa i a tot el món i això dóna més llibertat d'acció. El capital català -no tot- depen menys d'Espanya i, quan es modifica això, comença a evolucionar la percepció de les classes mitjanes en el sentit de poder autogovernar-se de forma independent, i això sí que és un canvi important. Els anys trenta els industrials depenien tots d'Espanya al cent per cent, però ara no, ara comença a haver-hi la possibilitat de no dependre tant".

- Un antecessor seu a l'alcaldia de Vic, Ramon Montanyà, va dir una frase que va fer fortuna: "Vic és la capital de la Catalunya catalana". Ara, després de les consultes i el rècord del famós lip dub, cal modificar l'axioma?

- "Claríssimament, ara Vic és la capital de la Catalunya independentista. Vic té un caràcter especial, entre d'altres raons perquè la burgesia pròpia mai no ha abandonat la ciutat. La gent de Vic són molt de Vic i també molt catalans, forma part del caràcter de la ciutat".

- Les enquestes, de forma unànime, indiquen un pròxim Govern sota la presidència d'Artur Mas. Quines han de ser, al seu parer, les prioritats d'aquest Govern en el sentit nacional?

- "Artur Mas ho explica molt bé. Hi ha molta gent aquí que té una relació emocional amb altres indrets de l'Estat i hem de ser molt curosos amb aquesta qüestió. De moment, hem d'anar cap a on la societat, majoritàriament, ens indica. I en aquest moment això es tradueix en què el país sigui econòmicament independent. I d'això se'n diu concert econòmic: agència tributària pròpia, recaptació d'impostos i, després, solidaritat amb Espanya. Cal canviar la LOFCA en aquest sentit. I això s'aconsegueix amb un Govern molt fort aquí, jo diria que amb majoria absoluta de CiU, i també en ser molt més necessaris a Madrid que no pas ara. El següent pas és, quan la societat estigui més cohesionada, fer un pas endavant per decidir cap a l'Estat català".

- Mas se sol referir a un "Govern dels millors" i suggereix una entrada en la governació de persones externes als partits.

- "I jo ho aplaudeixo".

- Això podria trencar les quotes tradicionals entre Unió i Convergència?

- "No hi ha d'haver conflicte. Duran i Mas es posaran d'acord fàcilment i, de fet, si és el cas, Unió també pot aportar independents, com s'ha fet en alguna altra ocasió".

- Cal replantejar les relacions entre Unió i Convergència en aquesta nova etapa?

- "Les coses han canviat. Artur Mas no és Jordi Pujol i jo desitjo que els dos partits s'entenguin definitivament, mantenint la seva personalitat i que es busqui una nova fórmula per al futur a llarg termini. A CiU hem de buscar una fórmula definitiva d'organització política única".

- La federació està superada, doncs?

- "La federació no ha anat bé".

- Sí, però durant aquests anys d'oposició no s'ha avançat en aquest sentit.

- "És més fàcil fer-ho des del poder".

- Canviant de qüestió, vostè ha tingut una posició molt criticada pel que fa a la gestió social de la immigració, fins i tot des d'alguns sectors de CiU.

- "La immigració s'ha d'integrar, però amb el compromís que ells vulguin ser catalans. Ells venen aquí en condicions dramàtiques, i se'ls ha de tractar com Déu mana. I han de tenir els mateixos drets que la resta dels ciutadans, però també han d'assumir el compromís de treballar a Catalunya i de ser catalans. No poden portar-se la seva societat aquí, ni tampoc la seva forma de viure. Poden enriquir la nostra cultura amb la seva forma de ser, però no han de modificar la societat".

- Vosté fóra partidari de crear una conselleria d'Immigració?

- "No".

- A d'altres llocs hi és.

- "Però no funciona. Calen polítiques transversals".

- Si jo li pregunto si li agradaria ser conseller, vostè em pot contestar alguna cosa diferent a "jo estic a disposició del partit"?

- "Jo no estic a disposició del partit, sinó del país. El partit és un vehicle, només".

- Doncs a disposició del país.

- "Ja sé que surto a les travesses, però estic molt bé d'alcalde de Vic i com a diputat. Ara bé, si se'm reclama i em diuen que puc treballar com a conseller d'Agricultura, doncs se'n pot parlar. Però no a qualsevol preu. Jo sóc una persona compromesa ideològicament i amb una manera pròpia de pensar i de ser".