Especial eleccions al Parlament

per Sandra Arenas
Sandra Arenas | Actualitzat el 13/11/2010 a les 15:58h

Mas anhela el podi

El líder de CiU anuncia que dirigirà personalment la política esportiva si és president

Galeria de fotos (Adrià Costa)

Artur Mas ha mostrat les seves habilitats amb el ping pong. Foto: Adrià Costa

Exhibeix esportivitat però somia el podi. A la pista del gimnàs general de l'edifici de l'INEFC, un Artur Mas que es declara esportista "de tota la vida" ha intentat posar-se a la butxaca aquest migdia els representants de les federacions, dels clubs i els esportistes. Ho ha fet anunciant que si és el pròxim president de la Generalitat ell mateix tutelarà la política esportiva del govern, donant-hi així màxima importància en l'organigrama de l'executiu. Ha promès poca intervenció i molta col·laboració i ha apel·lat als valors del món de l'esport -esforç, cultura d'equip, superació, positivitat, etc-, que afirma que són els que marcaran el dia a dia del govern. Prioritzar l'esport, ha dit, ajuda a situar Catalunya al món.
 
Les competències en esport són actualment a mans de la vicepresidència, però en el cas espanyol, per exemple, és José Luis Rodríguez Zapatero qui se'n fa càrrec. "Si governo, vull fer el govern dels millors", ha reiterat Mas sense concretar noms. El candidat de CiU, que s'ha atrevit amb la petanca i el ping-pong però no amb el judo, ha situat com a objectius de la política esportiva la millora dels estàndards de salut dins la societat, la cohesió social, el creixement econòmic mitjançant la creació de llocs de treball i situar Catalunya al món. 

Entre els assistents hi havia esports d'elit com Enric Masip, Adam Raga, Melcior Mauri, Ferran Martínez, Xavier O'Callaghan, Marc Coma o Tomy N'kono. I cares conegudes del món de l'esport, com Daniel Sánchez Llibre, Josep M. Bartomeu o Jordi Casals, president de la Federació Catalana de Futbol. Precisament perquè hi havia el president de l'Espanyol, Mas ha formulat un desig per al cap de setmana del 28 de novembre: que dissabte guanyi l'Espanyol, que dilluns ho faci el Barça i que la seva pròpia victòria permeti "el triplet".

Referències a Internet

Artur Mas

COMENTARIS

+0
-1
i les seleccions catalanes que Mas?
Anònim, 13/11/2010 a les 21:13
amb les seleccions catalanes que faras? demanar la oficialitat i quan et diguin que NO, les disoldràs? Sr Mas, no enganyi més, o som INDEPENDENTS o no hi ha seleccions que valguin per res. és així de clar. Jo votaré independència, vostè no se que carai ens garanteix....
+3
-3
D'on traieu els calés???
Anònim, 13/11/2010 a les 19:26
Qui t'ajudarà, Mas, a portar els esports??? El Laporta, que per això li pagues la campanya? Colla de botiflers.

Jo votaré Reagrupament!!! Gent honesta que es guanya el vot un per un, amb els seus associats que avancen les quotes per poder comprar les lones que pengem nosaltres mateixos. No tenim cap empresa que ho faci per nosaltres, perquè no la podem pagar!

D'on treu CIU els 3 milions 250 mil euros que diu que es gastarà en la campanya? No ho diran, no.

Quina vergonya de país, la gent sense feina i ells gastant el que no tenen.
+1
-0
Ópera bufa
Eduardo González Palomar, 13/11/2010 a les 17:54
Desde las instituciones públicas en Catalunya quienes mueven los hilos, vaya, los peces gordos, llevan largo tiempo -30 años- tratando de extender el monótono escenario de su farsa al ancho panorama exterior; esto es, Catalunya en su conjunto e incluso, en la apoteosis de la representación - por qué no-, lo que en el argot de esta peculiar compañía se ha dado en llamar, “Els Països Catalans”. Para tan indescriptible tarea, no han dudado en incrementar progresivamente la “troupe” de funcionarios y altos cargos de confianza con toda índole de operarios hasta límites insostenibles. Algunos, cual avanzadillas de inconfesables ensoñaciones propias de toda obra nacionalista, como representantes lanzados por esos mundos de dios para sentar plaza en futuras y exitosas giras allende las estreñidas fronteras que la Historia se encaprichó en determinarles. Para tan arriesgada puesta en escena, quién mejor que alzapuertas salido de la propia familia de los primeros actores del reparto. Para garantizar que la empresa perdurase en cartelera, apenas tuvieron que vencer escrúpulos al dotarse de una prensa fiel y agradecida muy dada al buen vivir al amparo de abundantes anuncios institucionales a toda plana bien remunerados, cuando no de suculentas subvenciones públicas “periódicas” que por supuesto –no me sean, por favor, mal pensados- nada tienen que ver (en tan noble profesión es notorio que existe una extendida inclinación a trabajar por amor al Arte) con la publicación de artículos de fondo, editoriales, columnas, reseñas y otras bagatelas por el estilo. Añadido a lo anterior, para mayor y mejor penetración en lo grueso del patio de butacas de los cuatro cuadrantes provinciales, cierto día, un anónimo seguidor de la causa tuvo la cardinal idea de introducir estratégicamente entre el público asistente al graderío y en el patio de butacas lo que se conoce por “sociedad civil” y un sin fin de plataformas privadas archisubvencionadas para mejor contagiar a patalear, aplaudir o silbar según el lance requiera, vaya, lo que cualquier desalmado, como quien esto escribe, calificaría como los más eficientes apuntadores convertidos en correa de trasmisión de la voluntad política de los mayores empresarios de la Magnánima Institución Pública. Como enlace final, lo que hace que todo quede aparentemente “anudado (no sea que alguien se ofenda si escribo atado) y bien anudado” tuvo su preludio en esta ópera bufa el mismo día del ensayo general antes del gran estreno ante el respetable pueblo llano donde la sacrosanta Dirección del sector acordó una suerte de parodia a modo de Ley Electoral donde todos los votos no tenían la facultad de sumar lo mismo; es decir, la función más representada podía ser la menos galardonada, todo dependía del cuadrante donde se ubicasen el componente del Gran Jurado. De tal manera que, un solo voto (el del coro) podría neutralizar a cuatro (el de figurinistas, maquilladores, porteros y encargadas de guardarropas) de la provincia con menos partidarios de la obra nacionalista oficial. Sin embargo, tanta “perfección” difícil será que dure cien años en este orbe tan inclinado a reverenciar a la musa “Moda” y más pronto que tarde… bueno ya saben ustedes… ¡córcholis! (es lo más fuerte que jamás escuché decir a la beata prima –Pilar- de mi difunto papá), no será un servidor quien lo deje caer, pero las “malas lenguas” de un tiempo a esta parte aseguran que cierto guión hiperrealista, interpretado por una compañía de amateurs que se da en llamar Ciutadans (pisó el escenario del teatro Tivolium hace unos años y que recientemente se ha representado en el Romeum con gran júbilo) el 28 de noviembre en la Gran Gala aspira a colgarse algún laurel. Ah, por cierto, si les preguntan, a mí ni me conocen, que tengo entendido que los que cortan el bacalao en las altas instancias gastan malas pulgas y yo lo último que busco son problemas.
+3
-1
Per què feu desapareixer tant d'aviat aquesta notícia?
Carles Sentís, 13/11/2010 a les 16:56

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: