Especial eleccions al Parlament

per Joan Guirado
Joan Guirado | Actualitzat el 12/11/2010 a les 16:53h

Ciutadans: ni vegueries, ni consells comarcals

Albert Rivera recepta austeritat per a l'administració

El candidat de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat que "proposarem suprimir els consells comarcals i abolir les vegueries, que no serveixen per res". Rivera considera que "en plena crisi econòmica, la paraula clau ha de ser austeritat", una mesura que, segons Rivera, "no s'ha aplicat a la Generalitat".

El candidat de Ciutadans també ha criticat que "tot just avui, primer dia de campanya, s'hagin nomenat càrrecs de confiança a la Generalitat". En aquest sentit, Albert Rivera considera que "el Govern que hem tingut s'ha dedicat a construir governs" al seu si, i ha alertat que ja és hora "d'acabar amb la bombolla política". Albert Rivera, que ha recordat que el tripartit "ha pujat els càrrecs de confiança en un 35%", ha demanat que es crei "una taula de preus pels sous d'alcaldes i regidors" per tal de que no tothom es pugui aplicar la retribució que li convé.

Respecte a la immigració, Albert Rivera creu que "uns no volen parlar -en referència al tripartit- i d'altres com el PP volen assenyalar en funció de la raça d'una persona". Per Rivera, el millor aliat de la xenofòbia "serà qui no vulgui parlar del tema immigració". El candidat més jove a les eleccions al Parlament ha demanat a tots els partits que "deixem de crear titulars i treballem per a la immigració".

La gestió lingüística, "un fracàs"

Albert Rivera ha opinat que "la gestió de política lingüística ha estat un fracàs". El candidat de Ciutadans ha dit que "obligar i multar no serveix per res" i ha afegit que "el catalàno ha de ser una llengua oficialista si no d'ús social".

COMENTARIS

+3
-0
El Sr Rivera
Perdoneu, però algú ho havia de dir, 13/11/2010 a les 11:11
El Sr Rivera, portant tants anys vivint a la Garriga: és tan botifler i desagraït, que acabarà com el Sr Boadella i el Sr Vidal-Quadras: vivint fora de Catalunya, i guanyant-se la vida com a polític espanyol; perquè són dels que els hi agrada dir-la cada cop més grossa, en contra del que pensa la majoria del que pensa el nostre país.
Només li podem agrair una cosa al Sr Rivera: i és haver contribuit a fomentar encara més el creixemnet de l'independentisme al nostre país, i a que l'espanyolisme de "las nuevas generaciones" no li volguem donar ni el més mínim respir.
+2
-0
Els comentaris del Sr Palomar
Anònim Barcelona, 13/11/2010 a les 11:02
Els comentaris del Sr Palomar, me'ls he llegit un parell o tres de vegades, i us puc assegurar a tots els opinants que són un veritable "tostón", i tenen : "més m.... que en un colomar".
+2
-0
La incultura d'alguns espanyols
Anònim, 13/11/2010 a les 10:49
El Sr Gonzàlez no escriu en català perquè com la majoria d'espanyols tenen una incapacitat total al seu magí per parlar llengues diferents a la seva. Ja ho va dir el seu poeta Machado :"Desprecian cuanto ignoran" És tracta d'un problema greu d'incultura. Jo quan me´n trobo un d'aquests li engalto. "Escolti: Ës vostè només monolingüe a Catalunya quan prop del 90% parla almenys dues llengües?. I es posen vermells i es fan escàpols.
+2
-0
estalvi ja
Anònim, 13/11/2010 a les 10:32
No se interpetra bè el Sr. Rivera, esta dien que lo millor es la Independencia de Catalunya, ja que seria lo millor per l'austeritat doncs totes les administracions de l'estat espanyol ja no ferian falta per res. i el estalvia seria per els catalans de molts milions d'euros al dia.
+2
-1
Els immigrants espanyols cal que s'integrin
Anònim, 13/11/2010 a les 10:30
Sr Gonzáles. No en tinc cap dubte que si és veritat el que vostè i la caverna diu, a les properes eleccions el PP-Ciutadans assolirien la majoria absoluta. Però segons les enquestes això que vostè desitja no sembla massa probable. La raó és que hi ha molta gent agraïda, que ha vingut de fora fugint de la pobresa i la manca d'oportunitats i s'ha fet un futur aquí. I a més a més tothom li parla en la seva llengua, i només li diuen que és lògic que els seus fills coneguin el català i això ho accepta de tot cor. El problema és que al món sempre hi ha desagraïts i `vostè sembla ser-ne un d'ells.
També hauria de preocupar-se, si cerca la igualtat, que la llei electoral espanyola, no afavoreixi les províncies més espanyolistes, on el seu vot val 30 vegades més que els que s'emeten a les províncies de Barcelona o Madrid. la llei electoral catalana és, segons tots el experts una de les més igualitàries, sobre tot comparada amb la basca o l'espanyola
+2
-1
El Sr . Rivera és un desagraït
Anònim, 13/11/2010 a les 10:14
Aquest senyor és un impresentable. Es va gastar els diners, no seus per cert, per anar a Madrid en hores de feina, en comptes de pencar al seu lloc al Parlament, a lliurar una petició d'intervenció al Defensor del Pueblo per tal que lluiti contra el català, quan tothom sap que no cal fer això, ja que el Defensor del Pueblo, no necessita per intervenir que es lliurin les coses en el Registre de la Institució, ni tan sols necessita cartes certificades per acceptar una petició. Va anar a fer-se la fotografia i a gaudir de l'ambient madrileny, que sembla que tant li agrada. Potser al final enfastiguejat d'anar a contracorrent i de remodiment per ser tan botifler i desagraït a la seva terra, farà com el sr. Boadella i ocuparà algun càrrec public a la capital de l'imperi, ja que, no en tinc cap dubte, que algun polític espanyolista de la caverna el rescabalarà de tots els seus afanys i patiments i li agrairà la seva lluita contra el català
+4
-6
Yo votaré UPyD
Anònim, 12/11/2010 a les 22:30
Por prometer que no quede... tambien dijo que era un partido no-nacionalista y en las Europeas pactó con Unidad del Pueblo Salamantino y otros partidos nacionalistas Ultracatòlicos-derechistas y regionalistas... Este el Riviera actua para su beneficio. UPyD es el único partido no-nacionalista y constitucionalista que trabaja por una Cataluña y Una España fuertes, unidas, progresistas y democràticas.
+8
-2
ciudadanos pitjor que el PP
Anònim, 12/11/2010 a les 19:00
està clar que al Rivera tot el que identifiqui a Catalunya molesta i és una despesa : selecciones , ambaixades , vegueries ... En canvi de tots els cales que surten de Catalunya per que s'ho quedin a Madriz per subvencionar la tauromàquia , l'institut Cervantes , la casa Reial o la Roja , d'això no en diu res . En definitiva si fos per ell seriem una simple província castellana i els catalans com uns indígens als que ens haurien de fer reserves com als índis americans. L'únic vot contra aquesta gent és Rcat o SI.
+3
-9
Ópera bufa
Eduardo González Palomar, 12/11/2010 a les 18:59
Desde las instituciones públicas en Catalunya quienes mueven los hilos, vaya, los peces gordos, llevan largo tiempo -30 años- tratando de extender el monótono escenario de su farsa al ancho panorama exterior; esto es, Catalunya en su conjunto e incluso, en la apoteosis de la representación - por qué no-, lo que en el argot de esta peculiar compañía se ha dado en llamar, “Els Països Catalans”. Para tan indescriptible tarea, no han dudado en incrementar progresivamente la “troupe” de funcionarios y altos cargos de confianza con toda índole de operarios hasta límites insostenibles. Algunos, cual avanzadillas de inconfesables ensoñaciones propias de toda obra nacionalista, como representantes lanzados por esos mundos de dios para sentar plaza en futuras y exitosas giras allende las estreñidas fronteras que la Historia se encaprichó en determinarles. Para tan arriesgada puesta en escena, quién mejor que alzapuertas salido de la propia familia de los primeros actores del reparto. Para garantizar que la empresa perdurase en cartelera, apenas tuvieron que vencer escrúpulos al dotarse de una prensa fiel y agradecida muy dada al buen vivir al amparo de abundantes anuncios institucionales a toda plana bien remunerados, cuando no de suculentas subvenciones públicas “periódicas” que por supuesto –no me sean, por favor, mal pensados- nada tienen que ver (en tan noble profesión es notorio que existe una extendida inclinación a trabajar por amor al Arte) con la publicación de artículos de fondo, editoriales, columnas, reseñas y otras bagatelas por el estilo. Añadido a lo anterior, para mayor y mejor penetración en lo grueso del patio de butacas de los cuatro cuadrantes provinciales, cierto día, un anónimo seguidor de la causa tuvo la cardinal idea de introducir estratégicamente entre el público asistente al graderío y en el patio de butacas lo que se conoce por “sociedad civil” y un sin fin de plataformas privadas archisubvencionadas para mejor contagiar a patalear, aplaudir o silbar según el lance requiera, vaya, lo que cualquier desalmado, como quien esto escribe, calificaría como los más eficientes apuntadores convertidos en correa de trasmisión de la voluntad política de los mayores empresarios de la Magnánima Institución Pública. Como enlace final, lo que hace que todo quede aparentemente “anudado (no sea que alguien se ofenda si escribo atado) y bien anudado” tuvo su preludio en esta ópera bufa el mismo día del ensayo general antes del gran estreno ante el respetable pueblo llano donde la sacrosanta Dirección del sector acordó una suerte de parodia a modo de Ley Electoral donde todos los votos no tenían la facultad de sumar lo mismo; es decir, la función más representada podía ser la menos galardonada, todo dependía del cuadrante donde se ubicasen el componente del Gran Jurado. De tal manera que, un solo voto (el del coro) podría neutralizar a cuatro (el de figurinistas, maquilladores, porteros y encargadas de guardarropas) de la provincia con menos partidarios de la obra nacionalista oficial. Sin embargo, tanta “perfección” difícil será que dure cien años en este orbe tan inclinado a reverenciar a la musa “Moda” y más pronto que tarde… bueno ya saben ustedes… ¡córcholis! (es lo más fuerte que jamás escuché decir a la beata prima –Pilar- de mi difunto papá), no será un servidor quien lo deje caer, pero las “malas lenguas” de un tiempo a esta parte aseguran que cierto guión hiperrealista, interpretado por una compañía de amateurs que se da en llamar Ciutadans (pisó el escenario del teatro Tivolium hace unos años y que recientemente se ha representado en el Romeum con gran júbilo) el 28 de noviembre en la Gran Gala aspira a colgarse algún laurel. Ah, por cierto, si les preguntan, a mí ni me conocen, que tengo entendido que los que cortan el bacalao en las altas instancias gastan malas pulgas y yo lo último que busco son problemas.
+7
-3
Coloms
Perot, 12/11/2010 a les 18:03
I al Sr. Glez. Palomar, que molt bé que digui el que pensa, però que ens faci el favor d'escriure en català.
+5
-1
Consells comarcals
Perot, 12/11/2010 a les 18:01
Doncs per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb el Sr. Rivera: hi ha massa nivells d'administració a Catalunya.

De fet, i aquí estic segur que el Sr. Rivera discreparia, l'única administració necessària -a part de la municipal- és la Generalitat. Sobren les províncies i sobra -especialment- l'Estat central.
+5
-2
ni-ni
Anònim, 12/11/2010 a les 17:37
Al ni-ni Rivera (deu tindre algun parentiu amb el Primo de Rivera?), li ha faltat dir que proposaran suprimir Catalunya sencera, puix no deixa de ser un dispendi innecessari. L'ultranacionalisme espanyol s'ha posat la careta amable de cara a les el·leccions.
+5
-8
Barre la nuera lo que ve la suegra
Eduardo González Palomar, 12/11/2010 a les 16:59
Aparentemente, ceder a la obstinada ambición de los que en este territorio pretextan defender el bien común, alertándonos de los estragos que nos acarrea el infame “déficit fiscal de Catalunya”, es una propensión natural en cualquier individuo. No obstante, respecto a lo anterior convendría no pasar por alto el porqué a estos interesados sujetos que dotan de capacidad para poseer déficit fiscal a un determinado territorio en España pasan por alto el mayor desequilibrio fiscal que existiría entre la provincia de Barcelona y las del resto de Catalunya o el aún superior que hallarían entre el barrio de Pedralbes (Barcelona) y el de La Mina (Sant Adrià de Besòs). En términos de irrefutable realidad podríamos hallar el máximo exponente en desproporción hacendística entre el individuo que de manera fehaciente más tributa y el que menos.
Bajo los efectos de un paroxismo patriotero muchos se erigen en la voz de Catalunya (¡vaya usted a saber si es por ello que a mis 43 años aún no he acertado a discernir si Catalunya habla con voz gutural o nasal?) desde tribunas mediáticas, simples asociaciones privadas (debidamente subvencionadas con dinero público) o instituciones gubernativas de rango menor. En el supuesto de que lo que pretendan fuere hacerlo en nombre de los catalanes, huelga decirles que somos de toda condición y pelaje. El “hecho diferencial” al que tanto gustan traer a colación desde el mundo soberanista a modo de extraordinario aglutinante catalanista se hace añicos con sólo darse un atracón de realidad a pie de calle y constatar lo mucho que nos aleja ideológicamente a unos de otros; la diversidad racial o lingüística de nuestros conciudadanos; el abismo que dista entre los que son creyentes religiosos y los que, como un servidor, se saben agnósticos por tolerancia y ateos por convicción y tantos otros hechos diferenciales “autóctonos” como el espacio, el tiempo y la capacidad de nuestras seseras nos permitiesen exponer. No obstante, todo lo expuesto anteriormente no debería ser obstáculo para que unos seres humanos fueren iguales en derechos y obligaciones en cualquier sociedad que como tal aspire a llamarse democrática.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: