Especial eleccions al Parlament

Galeria de fotos (Laia Solanellas)

Reus. Capital del Baix Camp, bressol del número dos de Joan Puigcercós, per les eleccions de 28 de novembre, Ernest Benach. Aquest ha estat l'escenari escollit aquesta nit per ERC per donar el tret de sortida a la campanya electoral al Parlament de Catalunya. El decorat de l'acte, presidit per dos daus amb sorpresa, i pel líder del partit, Joan Puigcercós, flanquejat de la plana major dels republicans, ha servit per marcar la flaire de la campanya. Davant de 300 persones, Puigcercós ha plantejat les sis cares de la seva campanya: referèndum, concert, creació d'un sistema financer català, preus justos al sector primari i polítiques socials. Però l'artilleria pesada d'ERC va més enllà d'aquests objectius, i té un caràcter molt més prosaic: exorcitzar el fantasma d'un panorama electoral amb el PP de tercer protagonista.

El mercat electoral no està per orgues i la competència sorgida per altres partits independentistes com Reagrupament o Solidaritat Catalana per la Independència s'ha de neutralitzar. Aquest és el mapa de guerra amb que treballen els estrategues de campanya i no se n'amaguen. "Cada vot independentista que no sigui per ERC és regalar la tercera plaça del Parlament al PP, aquest és el debat" ha clamat Puigcercós. Aquest és l'objectiu: exorcitzar el "dimoni" del PP per apel·lar al vot útil independentista. I l'objectiu convertit en xifres, -ja se sap que l'aritmètica és democràcia-, és mantenir-se com a tercera força política a Catalunya, sigui quin sigui el resultat. Tant és així que cap dels membres del sanedrí republicà gosa dir cap xifra. "Serà injust obtenir menys de 21 diputats, però seria dolent no repetir el tercer lloc amb escons al Parlament" no es cansa de repetir Xavier Vendrell, home totalment absorbit en el comandament general de la tropa de campanya. Marcar de prop un hipotètic govern de CiU és per Esquerra la nansa per amorosir el mal averany de les enquestes.

Joan Ridao, a càrrec que la companyia d'enginyers de la infanteria republicana, ha aprofitat els pocs minuts prestats pel timing dels directes televisius, per ensenyar les altres dents d'atac. Ho ha fet amb una invectiva dirigida al fortí demoscòpic de CiU: "Som el partit de Companys i Macià no el partit dels companys de Macià... Alavedra". L'escàndol del cas Pretòria i del Cas Palau també entraran en campanya sense que el candidat premi el gatell. Només alguna llicència com avisar als adversaris que “li agrada el teatre, i en aquestes eleccions els hi fotrem pel davant i pel darrera” (en referència a la coneguda peça teatral). Els papers s'han repartit la primera nit del final d'una llarguíssima campanya electoral.

Per Puigcercós "la història de Catalunya la escriuran els catalans no el Constitucional, ni el PP ni el PSOE". Els dos daus que acompanyaven al cap de files independentista a l'escenari han estat la plàstica del discurs. Descoberts de la funda que els cobrien, ha aparegut un de color blau, el del PP. I un altre de color groc, el d'ERC. En una cara del blau: l'Estatut retallat; en l'altra cara del groc: referèndum per la independència de Catalunya. La conclusió, doncs, reblada. Comença la campanya, comença l'exorcisme del dimoni del PP: "cada català que es quedi a casa és un vot pel Partit Popular". Hi ha guerra, hi ha enemics i encara hi ha esperança. Ja ho deia Einstein, Déu juga als daus, o no.