Aquest dijous el conseller d'Interior, Joan Saura, aprovava a darrera hora el Codi Ètic dels Mossos d'Esquadra, -88 articles que busquen orientar des d'una perspectiva ètica els principis bàsics de l'actuació policial-. Paral·lelament el mateix dijous al vespre es presentava el llibre "Com és i a què s'enfronta la policia de Catalunya" (Ed. Duxelm) de l'analista de seguretat Guifré-Jofre Montoto. L'entrada en vigor aquest divendres d'aquest Codi Ètic ha provocat una airada polèmica entre sindicats policials i comandaments del cos de seguretat pública catalana. Una polèmica que es va respirar en l'ambient de la presentació del llibre atès que la llibreria Espai Proa de Barcelona era plena a vessar de responsables dels mossos. Un ambient que va generar la pregunta com hauria de ser la policia catalana. La resposta va quedar clara: una policia només és plenament possible exercint capacitats pròpies dels estats.

Segons Guifré - Jofre Montoto, que ha estat gairebé dos anys estudiant i compartint experiències amb diverses unitats del cos, la policia catalana és "petita, però perfectament homologable a les millors d'Europa". Això no treu, segons Montoto, que els més de 15.000 mossos d'Esquadra s'enfronten "a més de la delinqüència comuna a determinats interessos polítics". Miquel Sellarès, director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, insisteix que "una policia és el darrer esglaó de la societat que s'ha d'utilitzar quan tots els altres han fallat, i per tant, una policia no pot ser d'ICV, ni de CiU, ni del PSC".

  Segons Montoto, "l'experiència d'aquest temps m'ha servit per adonar-me que el cos està desmoralitzat i té poc reconeixement institucional". Un fet que contrasta amb la distinció que reben algunes de les unitats del cos a nivell internacional. Un exemple d'aquest fet és que el Grup Especial d'Intervenció (foto) ha creat un sistema propi d'entrada en domicilis que és utilitzat per la resta de grups d'intervenció policial d'Europa.

Però més enllà de les necessitats de respecte institucional del cos, segons Montoto s'hi afegeix que el desplegament territorial del mossos al 100% del territori català no ha implicat la retirada de la resta de cossos policials de l'Estat espanyol que han pogut replegar-se a posicions "eficients" amb el nou repartiment de funcions. Per Montoto això implica una doble problemàtica, compartir treball amb cossos policials que "més enllà dels Monegros no acaben d'entendre, no a nivell dels funcionaris concrets, sinó a nivell polític" i les traves per treballar amb la resta de policies del pla internacional.  Segons un dels analistes del CEEC, David Bajona, "l'intercanvi d'informació amb la Interpol i l'Europol es fa via indirecta amb Madrid, qui administra més que coordina la informació, fet que complica molt la feina".

Un comandament dels Mossos "off the record" detallava aquest dijous al vespre, a aquest diari que les estructures policials han de canvia. "La immigració i la globalització del crim obliga a la creació de cossos policials superiors coordinats amb policies 'petites' com la nostra però com també ho és la danesa o la sueca, l'enemic ara és comú" reblava el superior policial.

"La policia nacional catalana hauran de ser funcionaris al servei dels ciutadans i les institucions, no a la pàtria; el temps de 'todo por la patria' ja ha passat" sentencia Miquel Sellarès,  el primer director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat. Segons Montoto, "el nivell de compromís dels membres dels mossos és altíssim, condició que ha ajudat a superar èpoques d'això no toca; la policia que tenim avui a Catalunya és una novetat històrica, un repte superat amb escreix". Tenint present que el fonament de qualsevol estat és el monopoli de la força, Montoto conclou hàbilment: "Si som capaços de crear, gestionar i homologar amb els millors d'Europa un cos policial de  15.000 membres, hi ha quelcom que no puguem fer per nosaltres mateixos?".
  Un aixecament de cadàver per part de la policia científica. Foto: Marina López