Històricament les eleccions al Parlament de Catalunya no han estat mai un bon aparador per a l'extrema dreta. Les formacions que se situen a la dreta del PP sempre sempre han tingut un paper testimonial i només en els primers comicis després del restabliment de la democràcia, l'any 1980, van aconseguir uns resultats meritoris com a conseqüència de l'herència franquista.

Aquell any el partit falangista liderat per Blas Piñar, Fuerza Nueva, va sumar 27.807 vots en el que ha estat fins ara el millor resultat obtingut mai per l'extrema dreta a Catalunya. La Falange Española de las JONS, amb 6637 sufragis, i el Partido Nacional Independiente, que va obtenir el suport de gairebé 4.500 ciutadans posaven de manifest que la democràcia encara acollia nostàlgics de l'àntic règim. La nostàlgia va durar poc. A les següents eleccions ja no es va presentar cap candidatura de caire feixista i Alianza Popular es va començar a fer amb el suport del votant més espanyolista. L'extrema dreta iniciava una llarga travessia cap al desert.

Des de les primeres eleccions al Parlament, només dues formacions han sobrepassat els quatre mil vots: les Juntas Españolas, hereves de les tesis de Piñar, l'any 1988, i la Plataforma per Catalunya (PxC), el 2003. Ara, però, l'escenari ha canviat de manera radical i Catalunya pot deixar de ser dels pocs països d'Europa on l'extrema dreta no té representació al més alt nivell. Després de no presentar-se a les darreres eleccions catalanes per centrar-se en les municipals, la PxC aborda el salt al Parlament amb unes bones perspectives electorals.

Anglada, exmilitant de Fuerza Nueva, ha sabut adaptar el discurs feixista als temps actuals amb la immigració com a buc expiatori amb uns resultats notables a les municipals de 2007, situant-se com a segona força a Vic. La crisi econòmica no ha fet altra cosa que alimentar les seves tesis populistes. Davant d'aquest escenari, Democracia Nacional i Alternativa Española, que es van presentar en coalició a les passades eleccions sota el nom d'Adelante Cataluña, han decidit no presentar candidatura.

Tot i ser la plataforma electoral de caire xenòfob que va obtenir més vots (2735), els seus membres han optat per deixar via lliure a la formació dirigida per Anglada amb l'objectiu de no dividir el vot de la ultradreta i possibilitar així la seva entrada a la cambra catalana. Cap de les dues formacions reclama explícitament el vot per a la PxC, però bona part dels seus membres, segons reconeixen les seves direccions, acudiran a les urnes amb la papereta d'Anglada “per pragmatisme més que per convicció”.

Els recels provenen d'una actitud massa tèbia en la qüestió nacional. Només l'MSR (Moviment Social Republicà), que va obtenir un miler de vots el 2006, disputarà el vot més xenòfob i antislàmic a la PxC, a banda és clar de l'escissió de la PxC, el Partit per Catalunya, liderat pel regidor de Cervera Mateu Figuerola, que li pot restar vots a la demarcació de Lleida.

També la Falange Española de las JONS ha tornat a presentar candidatura sota el lema Més Espanya, més treball, però amb una ideologia més conservadora que xenòfoba. Més enllà dels pocs centenars de vots que puguin aconseguir aquestes tres formacions, l'extrema dreta ha depositat les seves esperances en la PxC. Lluny queden projectes de partits feixistes que naixien i despareixen com el d'Españoles Bajo el Separatismo, que el 2003 va obtenir 603 vots. L'extrema dreta té davant seu l'oportunitat de fer-se visible, de sortir de l'armari de l'ostracisme.