El líder de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, va participar ahir en el cicle d’entrevistes als candidats a la presidència de la Generalitat que organitzen el Singular Digital i Nació Digital. L’expresident del Barça va assegurar que la seva proposta política és “la millor opció” per “tibar la corda cap a l’Estat propi”. Laporta va assenyalar que CiU ha abandonat aquest postulat i, a parer seu, Esquerra ha desistit. En una sala de l’Ateneu Barcelonès, els directors de les dues capçaleres, Rafael de Ribot i Salvador Cot, respectivament, van estar acompanyats per Mònica Sabata, Natàlia Molero, Xevi Tedó i Quico Sallés.

- Com evoluciona la precampanya?
Les sensacions són bones. És un període molt intens, però ens ho estem passant bé. Estem centrant els esforços en divulgar la necessitat de proclamar unilateralment la independència i tenim la percepció que el nostre missatge és ben rebut pels ciutadans.

- No obstant, la nova junta del Barça presentarà una demanda contra la seva gestió al capdavant del club.
Alguns grups mediàtics, polítics i econòmics volen perjudicar la proposta política que encapçalo perquè saben que suposa un veritable ruptura de la situació actual. A més, aquests interessos han coincidit amb l’odi i el sentiment de revenja dels actuals gestors del Barça. Són unes maniobres immorals i indecents, però els hi sortirà malament.

- Creu que involuntàriament li estan fent campanya a favor?
Pot generar un efecte boomerang. He contribuït a fer el millor Barça de la història. És incontestable i els ciutadans són conscients que tot plegat és fals i desproporcionat. És evident que la directiva de Sandro Rosell actua amb afany de revenja i ressentiment. La seva funció hauria de ser intentar millorar la tasca feta fins ara. 

- Pot concretar qui són aquests grups mediàtics i polítics?
He vist moviments impropis de CiU i Esquerra, però també del Grupo Godó. Han entrat en joc diversos interessos partidistes, barrejat amb persones que tampoc participen de la meva proposta política i, a més, tenen cert temor que em pugui tornar a plantejar tenir responsabilitats al Barça o, en un futur, ocupi un càrrec en una altra institució del país.

- Deixa oberta la possibilitat de tornar a presentar-se a la presidència del Barça?
No ho tinc previst. Ara assumeixo un repte polític prou important com per dedicar-hi tots els esforços. Però, com a barcelonista, tinc dret a opinar sobre les qüestions del club.

- Davant les diverses opcions independentistes que concorren a les eleccions, per què el ciutadà partidari de l’Estat propi hauria de votar Solidaritat?
Volem un canvi autèntic i treballarem perquè Catalunya sigui un Estat dins la Unió Europea. El projecte està liderat per persones preparades, amb les idees clares, el coratge suficient per assumir reptes d’aquesta importància i, sobretot, amb estima al país. Estic molt orgullós d’haver fet aquest pas.

- Els independentistes poden entendre que no presentin una candidatura conjunta amb Reagrupament?
Estem treballant perquè comprenguin la decisió. El votant favorable a l’Estat propi tindrà dues opcions i davant d’aquest dilema haurà d’escollir la proposta que, a parer seu, transmeti més confiança i demostri tenir més força per fer viable la declaració unilateral d’independència al Parlament.

- Quines són diferències amb la formació liderada per Joan Carretero?
Ideològicament som pràcticament coincidents. No obstant, en la configuració de les llistes hem seguit criteris distints. Em va proposar encapçalar la seva proposta amb unes llistes que ja estaven tancades per la cúpula del partit. Però preferia construir un partit des dels fonaments, de baix cap a dalt, amb unes primàries per confeccionar les llistes. Vaig convidar-los a formar-ne part, però van rebutjar la invitació. És respectable i si els dos partits tenim representació a la Cambra, farem polítiques conjuntes.

- Podrien compartir grup parlamentari?
Vull evitar especulacions i tindrem la resposta la nit del 28 de novembre. Tot i això, estic convençut que les formacions independentistes treballarem plegades.

- Parla de dues candidatures independentistes. Obvia Esquerra?
Podríem dir dues i mitja. Molts militants d’ERC i CiU són independentistes i molts d’ells ens votaran. Són conscients que ara cal tibar la corda cap a l’Estat propi i som la millor opció. La direcció convergent ha abandonat aquest postulat i els republicans han desistit. Mereixen un gran vot de càstig.

- Quin suport espera tenir Solidaritat?
Estem molt animats i convençuts que tindrem una forta representació parlamentària, però encara és massa aviat. Estem generant il·lusió, la proposta és clara i autèntica. No obstant, no vull fixar un sostre perquè ens desviaria de la feina que toca fer ara.

- Si entren a la Cambra i no formen part del Govern, quina estil d’oposició faran?
Seguirem divulgant els avantatges d’un Estat propi i posarem en evidència l’autonomisme, que ens porta a un empobriment nacional, democràtic i econòmic. No alimentarem la gran mentida que sosté que disposem de competències i recursos per desenvolupar una acció política. Sense poder, no podem prendre decisions. 

- I en els àmbits on Catalunya té poder de decisió i finançament per gestionar?
Dubto que pugui ser així amb el dèficit fiscal. A més, amb l’actual situació econòmica, els recursos que aportarà Estat espanyol cada vegada seran menors. Però en aquest supòsit, tenim el compromís de fer polítiques de progrés pel país i els seus ciutadans.

- Donaria suport al concert econòmic que planteja CiU?
És inviable política i econòmicament. No farem el joc a propostes que generen grans expectatives per després provocar grans frustracions. No treballarem amb cap partit que no accepti el compromís de declarar la independència durant la pròxima legislatura.

- Si l’escenari electoral és similar al 2006 i els dos candidats amb possibilitats de ser president són Artur Mas i José Montilla, seran equidistants?
Mantindrem una actitud responsable i conseqüent per no contribuir a tenir un Parlament de fireta sense cap poder. Insisteixo, només ens plantejarem aquesta qüestió si són formacions paritidàries de proclamar Catalunya com  a Estat propi.

- Algunes veus diuen que si vostè només és diputat, tindrà poc protagonisme i possiblement abandonarà el Parlament abans d’hora. Què en pensa?
Si no tenim majoria suficient per governar i sóc parlamentari, assumiré les meves responsabilitats de diputat, seguiré explicant els avantatges de ser un Estat propi i posaré en evidència l’autonomisme. Volem dotar la Cambra de contingut polític i dinamisme. Procuparé trencar amb la política tradicional i els polítics acomodats al Parlament.

- Solidaritat és un partit novell i fundat en poc temps. Té el temor de patir problemes de cohesió interna d’aquí a un temps?
Estem conduït el projecte força bé, davant les limitacions de ser una formació extraparlamentària. Fem una gran tasca a la xarxa i, en només tres mesos, guanyem els partits tradicionals en aquesta cursa. Això vol dir que la nostra proposta genera interès i espero que els ciutadans ens donin suport.