-728x90.gif)
La importància de dir-se ERC
“Ja sé que odies ser lletja, però algú ha de fer que els altres siguin guapos”
Pollastre a Vaca
Vaca & Pollo, TV sèrie (1997)
La política no és pas més complicada que la vida i la vida respon als principis de la biologia: no hi ha matèria sense forma. I això ho sabien en Carod, en Puigcercós i un bon grapat més quan van comprar les sigles d'ERC responent a la crida de nacionalisme o independentisme d'esquerres a finals del segle passat – sí, segle passat; la història és així de dura-.
La dinàmica era bona, magnífica: posada al dia de l'independentisme, bany de democràcia moderna, i una fresca insolència que despertava la curiositat d'aquells que n'estaven fins allò que no sona del pacte de la gana, el pacte de la pau amb Espanya del 1978. Quan l'electorat va decidir convertir l'independentisme en alguna cosa més que un irreductible grup parlamentari al Parlament, els dirigents d'Esquerra no havien llegit Burke. Aquest teòric del conservadorisme brandava que no cal canviar allò que ja funciona. Ai la filosofia...
L'estratègia era precisa però el pes de la ideologia pràctica va guanyar la partida. L'aplicació del principi “no arribarem cap a la independència des de l'oposició” - apotegma intel·ligent i cert- no era vàlid per la circumstància. A la independència no s'hi arriba des de l'oposició sempre i quan tinguis majoria per governar, seria l'apotegma sencer i coherent.
Sia com sia es va estimar més anar a la tàctica que a l'estratègia i els fruits no han estat els esperats. Ja se sap, les decisions en política més que sovint tenen costos i no s'obtenen beneficis. Potser ERC ha estat un boc expiatori – aquells bocs que enviaven a morir al desert amb els pecats escrits per a ser expiats en el cadàver de la pròpia bèstia- quan la culpa potser ha estat de tots. Tant se val, en el temps de la immediatesa, els darrers set anys, més que història són prehistòria.
Les sigles d'ERC tenen un fons de comerç, un feed-back, una ànima que no permeten pensar en el futur de Catalunya sense elles. Algú s'imagina la Catalunya del futur sense ERC? És difícil. Viu potser un moment nebulós, sense estratègia, i un rumb difícil, però queda la marca. Esquerra no pot continuar essent un místic cristià que està i no està alhora, presència i essència harmònica. Serà hora de tornar a la insolència agosarada? Serà hora de tornar als contorns imprecisos de la política bel·ligerant? Serà l'hora de fer de crossa i taba pels temes nacionals al partit que governi? No ho sabem, això ho decidiran els ciutadans el 28 de novembre.
En tot cas, ser d'esquerres però independentista implica una doble obligació: lluitar per la llibertat d'un poble i per la igualtat social. Però per la igualtat hi ha altres que hi lluiten i ho fan millor, per la independència només ho fan aquells que diuen defensar-la. I qualsevol patriotisme és social, sinó no seria patriotisme.
Si els resultats d'ERC són com apunten les enquestes, es poden fer els tres passos de Saül Alinsky. Primer: buscar un mur de les contemplacions i autocompadir-se. Segon: embogir i alimentar les files dels espanyolistes. I tercer: aprendre la lliçó, tornar a casa, organitzar-se com una base de poder, i en la següent oportunitat avisar que només hi haurà un missatge. Algú haurà de ser el lleig. I algú amb nom, amb sigles, s'ho pot permetre. És la importància de dir-se ERC.
COMENTARIS
+0
-0
Gràcies.
+0
-0
+3
-0
Quan en Carod va ser substituït per una ordre de Zapatero, i la posterior expulsió de Carretero per dir que Zapatero és un mentider compulsiu, van ser la demostració que l'experiment havía fracassat i s'havia de posar fi a l'intent.
Per si això no fos suficient amb tota aquesta història, Maragall va ser també destituït al seu torn per Zapatero, el seu " amic ".
QUE L'HAGIN MANTINGUT EN EL CARREC durant quatre interminables anys explica l'enfonsament electoral d'ERC i que l'independentisme, que el 2004 va arribar fins als de 635.000 seguidors.
L'independentisme no ha crecut GRÀCIES a ERC, sinó MALGRAT erc.......Que és molt diferent, oi?
Les coses clares i al seu lloc.ERC té el que s'ha guanyat a pols, una altre cosa és, que no ho volguin reconèixer
+1
-0
+1
-0
+0
-1
Per exemple un botó, fa tres mesos enrera en laporta deia que el proper mes de Gener podiem ser independents ara ja comença a parlar que d'aquí a 4 anys i d'aquí a 4 anys parlarà per d'aqui a 4 més i així anar fent fins que perdi influència i carisma, cosa que esquerrra no perdrà portem molts anys sent qui a fet pujar i avançar aquest país i continuarem fent-ho, des de la honestedat, amb les mans netes i sense cap tipus de lligam, per què som gent valenta
+0
-1
Per exemple un botó, fa tres mesos enrera en laporta deia que el proper mes de Gener podiem ser independents ara ja comença a parlar que d'aquí a 4 anys i d'aquí a 4 anys parlarà per d'aqui a 4 més i així anar fent fins que perdi influència i carisma, cosa que esquerrra no perdrà portem molts anys sent qui a fet pujar i avançar aquest país i continuarem fent-ho, des de la honestedat, amb les mans netes i sense cap tipus de lligam, per què som gent valenta
+1
-0
+3
-1
+2
-2
Ens cal, un nou partit esquerrà, independentista, valent, treballador,sense divisme personal, i sobre tot HONRAT amb el electorar, i que no camvii de camisa.
+10
-0
Intueixo també, pel nombre de recolzaments dels teus missatges,o bé que tens tots els seguidors de Ventdelplà xalant amb les teves etzegaiades, o que tens més nicks que disfresses en Mortadelo...el preocupant seria que hi hagi molta gent més que sigui tan "sopes" com tu mateix, la qual cosa tampoc sembla descartable en absolut, ja que tots els reagrupats solidaris que apareixeu per aquí amb "pallisses" de venedor d'enciclopèdia, sembleu tallats pel mateix patró. Esteu programats per repetir i repetir el mateix. Que pesats!! Aprèn del veritable Monràs fictici, que era bastant més llarg. PD Amb prou feina, arribareu a mig escó ;)
+3
-2
Jo votaré ERC, perquè torna a ser ERC i, sobretot, i em sap greu, perquè serà la única força independentista al Parlament.
Després reclamo que tots els independentistes, com als 90 entrin a ERC i aconseguim el 2014 ser la principal força al Parlament
+3
-4
+2
-2
+4
-4
+14
-9
+3
-1
Aquesta estratègia de posar només en valor l'eix independentista i apartar-se del problemes del dia a dia, compartida per Sallés amb els de la caverna mediàtica i algun pollastre català es defensa a gust a l'hora de criticar ERC, pels darrers resultats. Però una altra cosa és quan aquesta estratègia no només és un arma crítica sinó que competeix a l'arena, com és ara el cas, i les enquestes de moment diuen que aquesta estratègia és perdedora des de bon principi, que no aconsegueix el que precisament criticava a ERC, els resultats.
I si no fos que l'altra estratègia independetista, la "bona", la de independènia o res disposés d'una persona famosa, en Laporta, aquesta no es faria visible enlloc. Però el famós, en Laporta, es farà visible i aquest... serà un gran èxit i una garantia per a l'independentisme? Relativament, ja que de la mateixa manera que tenir un famós i basar-te en ell et proporciona un grapat de vots important, per les seves simpaties, et frena en una cursa de fons perquè el mateix famós té moltes antipaties i limitacions. I per tant, un sostre petit.
Continua llegint l'Alinsky, Sallés, i si pot ser alguna cosa més, i continua amb l'infantilisme perquè d'aquesta manera ja ho tens tot fet, mai tindràs responsabilitat i així la culpa sempre serà dels altres (del CNI, d'en Madí...).
Vegeu més noticies
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
