Montserrat Nebrera (Barcelona, 1961) és una jurista, intel·ligent i amb ganes de guerra. Es presenta com a cap de llista d'Alternativa de Govern, un partit liberal “anti aquest sistema”. Demana una reforma de cap a peus de la gestió pública, defensa la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya i es defineix com una “peregrina en terra d'infidels, una saxona en terra llatina”. Es pregunta “per què només els independentistes plantegen la consulta?”. Fem l'entrevista després d'acabar les seves classes de Dret, “la política és temporal, jo tinc una altra feina”.

- A la vista dels seus postulats vostè és una autèntica antisistema...

Anti aquest sistema, diria jo. Perquè aquest sistema m'agrada poc. Sospitava que era dolent quan vaig entrar-hi i després em vaig quedar curta. Crec que es pot millorar molt tocant poques peces

- I quines són aquestes peces?

Fonamentalment dues. Una té a veure amb el sistema  polític, - canviar la llei electoral - però sobretot eliminar les subvencions als partits polítics que fan absolutament injustes les comtesses electorals. Jo pago les campanyes electorals dels partits parlamentaris i jo m'haig de pagar les meves. Això és manca d'igualtat d'oportunitats, i un liberal això no ho pot permetre.

La segona és desmantellar la part política i no tècnica de l'administració, això tothom ho promet, i cap dels que hi són i dels que volen entrar s'ho poden permetre perquè col·loquen les persones que poden mantenir el seu negoci. Mentre la política sigui el negoci de les persones que s'hi dediquen és molt difícil de canviar. Per tant, cal que un partit anti aquest sistema, amb gent que es guanya la vida entri i desmanegui aquesta altra peça és complicat, però les peces per fer-ho són senzilles. Hi ha un munt d'administracions a Catalunya que fan insostenible per a la gent productiva el seu sosteniment; i no parlem a nivell econòmic: estem parlant de la irracionalitat de la duplicitat i de determinar quina és la seva funció i que la faci amb solitud i lleialtat.

-A la vista d'aquest atac a l'statu quo, és peregrina en terra d'infidels?

Sí, exactament. A més l'adversari és molt plural, aplega totes les ideologies perquè no hi són i intenta il·lusionar persones que mostren fàstic per aquest sistema. Quan em pregunten a quin partit puc robar, de les persones que ja tenen decidit el seu vot, dic sempre que poca. Perquè hi ha molta gent que aquestes coses no l'importen. Hi ha molt abstencionista que pensa la política és un negoci. Nosaltres estem per oferir una manera de pensar diferent amb propostes polítiques concretes. No som un partit frívol que només vol entrar al Parlament a fer quatre crits. Volem proposar polítiques concretes i liberals de veritat; un partit que li agradaria que el panorama fos més honest. Jo m'he afartat de veure gent que menteix i que no pateix cap responsabilitat per les mentides: el president Montilla diu una cosa aquí i una altra allà.

- Això és ser saxó en terra llatina...

Sí. El sistema saxó és el sistema que més m'agrada, i té una part d'exemplaritat, gent acostumada a saber que la llibertat té un preu, i costós, que ens pot portar al fracàs i a la derrota. Per tant que lidera molt, malgrat els problemes que tinguin, però capaços d'entomar solucions "sagnants", com deia Churchill. El sistema és garantir ser lliures amb la llibertat d'arriscar, malgrat que el sistema se m'emporti pel davant. M'agrada sobretot la provisionalitat dels seus líders màxims, encara que formin part d'una elit, però els veus passar, els únics que queden són els funcionaris de la Casa Blanca. El sentit del sistema és la provisionalitat, la temporalitat del poder, així com el seu sistema electoral.

-Una de les propostes més incendiàries és treure el sou als alcaldes?

De fet, a tots els alcaldes i regidors de tots els ajuntaments. Jo entenc que un alcalde de Barcelona o Madrid tinguin una compensació per la seva plena dedicació. Ara, tenir regidors, com vaig veure al partit on estava, que es dediquin tot el mandat a treballar pel partit, no. No hem de pagar amb els nostres diners la campanya electoral dels partits a través dels ajuntaments. Cap regidor o alcalde ha de cobrar, han de tenir la seva feina i les decisions tècniques les prenguin les persones tècniques que hi ha als ajuntaments. I per altra banda, reivindicar els consells comarcals, la seva figura, la idea del macromunicipi a l'estil britànic, que optimitzen els recursos perquè les polítiques públiques tinguin millor gestió amb menys recursos.

- Parlant de polítiques públiques, aquest serà un dels eixos d'aquesta campanya, l'agenda social. Quins punts té Alternativa de Govern en aquesta agenda?

La primera és tenir diners, cosa que cap partit dels que es presenta prometent ous durs per a tothom pot garantir perquè no tenen diners per fer-ho (s'han de tornar els diners dels bons- somriu) i el que queda per desmantellar de l'administració. Falten diners per aplicar polítiques socials però tenint present els diners que es poden recuperar del macroespoli (ja parlarem d'altres espolis) que fan les administracions públiques a Catalunya és evident i científic: 25milions es poden estalviar dels 40.000 del pressupost de la Generalitat. S'han d'invertir el política educativa, infraestructures i comunicacions i en un sistema sostenible en l'àmbit educatiu i sanitari (impulsar el tiquet sanitari). El quart eix és reactivar el crèdit a la petita empresa.

Aquestes propostes les ofereix tothom, però l'únic que diu d'on traurà els diners és Alternativa de Govern: el desmantellament de molta administració pública, aquelles que són polítiques que se'n vagin cap a casa! Això no ho pot dir ningú que tingui servituds polítiques i els que hi ha, fins i tot, els últims que han entrat, en tenen. A banda d'aquest eixos, la part sentimental és que tenim un deute amb les vídues d'aquest país, que ara ho diu tothom i jo porto molts anys defensant-'ho. L'administració  ha de tenir cura dels més febles, avui dia, la família és una gran ONG, i com a tals hem de ser capaços de treballar perquè la família sigui la via de les polítiques  públiques.

-Així que admet, o almenys o sembla, que Catalunya pateix un espoli?

Jo crec que falta transparència en les dades, això atia un debat improductiu per a Catalunya. Els territoris paguen diners, s'ha de saber quans entren i quants diners surten.  El pecat capital de l'administració pública és la manca de transparència que genera debats paral·lels. És molt senzill entendre que Catalunya rep menys del que dona, això no ho pot negar ningú. Això s'ha de canviar? No, s'ha de racionalitzar, dins a Espanya o dins la Unió Europea, si som un estat independent. Haurem de pagar si som rics per un principi de solidaritat i de redistribució territorial, però sempre limitada per criteri quantitatiu - perquè no em prenguin el pèl- i per un altre criteri: ningú passa comptes de perquè sempre paguen els mateixos, fet que genera endèmies-.

Jo reconec que hi ha un desnivell i que en aquest desnivell sortim perdent, i segons com sigui aquest desnivell és injust. A més cal afegir que si sempre paguen els mateixos, alguna cosa s'ha fet malament. Això comportarà que la gent agafarà consciència i no voldrà que li prenguin més el pèl, i voldrà marxar.  Abans que aquesta consciència sigui majoritària hauríem de racionalitzar i no continuar pagant una festa immoral.

-Abans de parlar d'agenda nacional cal fer neteja?

Exactament. Abans de parlar d'independència nacional i política cal parlar d'independència de criteri, és a dir que tothom jugui amb les mateixes oportunitats. Quan juguem tots amb una mà a l'esquena llavors parlarem.  Jo sóc una antisistema documentada i informada i he estat a dins, i li asseguro que els actuals partits estan en el límit entre la manca de vergonya i la delinqüència: no diré que són delinqüents, però estant fregant en molts casos la delinqüència

- Les enquestes ja pregunten per vostès. Imagini que el dia 28 assoleix un escó: a quin donaria suport abans, Mas o Montilla?

A qui sigui capaç d'eliminar les subvencions als partits i impulsar una nova llei electoral. Un sistema alemany, de representació del territori i dels ciutadans. I eliminar aquells que porten al Parlament tota la vida com si fos una professió, i de professió no en té res, que ho paguem tots. Això ho pensa molta gent, sobretot el que no vota.

-Així que la seva xarxa de pesca la llença als abstencionistes?

Sí, als abstencionistes militants, com jo ho vaig ser fins el 2006. Aquesta gent descontenta s'ha d'articular i jo puc aprofitar la dimensió mediàtica, que gràcies al sistema - curiosament, ara es deuen estirar els cabells perquè de tant al tant al sistema se li cola un mussol- ara puc oferir.

-Donaria suport al concert?

És un ham electoral però és un error com l'Estatut. Jo el que no entenc és com persones responsables utilitzen hams de campanya que els posen en un jardí, poden guanyar les eleccions però poden perdre el futur. Jurídicament no és possible, o cal recordar la sentència de l'Estatut? I tampoc és viable políticament, perquè, primer no ho van demanar,  però és inviable per Espanya que una part de fonamental de l'economia vagi per lliure. El sistema trontollaria, un pot demanar la Lluna però ha de saber en quin context. Si seguim les regles del joc ens tirarem contra la paret. És un joc diabòlic, tornem a enfrontar institucions de l'estat... sembla que no n'aprenguin. M'alarma que ho digui la gent que ha de governar, si això és el bon govern, no sé quin serà el mal govern! Han de ser responsables, demanen responsabilitat a la gent i anem frescos...

-I un referèndum?

Si fóssim valents, celebrar un referèndum per la independència de Catalunya és coherent. Jo crec que segons quines fossin les normes hauria de ser acceptat i beneït per tothom. És més, per què només el demanen els independentistes? Quina por pot generar preguntar a la gent? Amb debat, amb informació? Per què no? Per què els que tenen més a perdre - els independentistes el demanen- i el neguen els que tenen les de guanyar? Per la potencialitat de la pregunta? Sí ja existeix aquesta potencialitat! És un moment històric molt diferent als anys 30, si la gent decideix o vol marxar, marxa i punt. Per tant, demanem responsabilitat i fem-lo, jo donaria suport al referèndum perquè sóc liberal, ara bé, ells no estaríem amb mi si els demano fer la llei electoral.

- I què votaria?

Jo votaria segurament que no. Però s'ha de saber perquè hi ha una pregunta oberta: on volem està al segle XXI? Potser volem estar a l'Europa de les ciutats o a l'arc mediterrani, cal veure que tenim en comú o no, els governants no poden decidir que volem els ciutadans a cop de llei. És un tema important, jo vull saber que vol la gent i amb joc net.

- Escolti si li digués que vostè és una barreja entre Adam Smith i Isaaiah Berlin...

Somriu. Home mira... A mi m'agrada molt també Chesterton o Burke, el pare d'"allò que funciona no ho canviïs". Però Berlin és especial, una certa manera d'entendre el món que jo comparteixo, l'individu per l'individu,  les societats no es poden fer si no és a través dels individus.

-Moltes gràcies i molta sort

De res. Encantada.