Un dels principals problemes de l'Europa actual, herència precisament de la Segona Guerra Mundial, és un complex d'inferioritat gal.lopant i col.lectiu que neix fruit del desig de no repetir atrocitats com les perpetrades pel règim nazi. Al mateix temps, però, sembla que en aquest procés ens hem oblidat que fou a Europa on es gestà la Il.lustració i totes les conseqüències socio-polítiques, culturals i ideològiques que se'n derivaren: els ideals de democràcia, tolerància, igualtat, etc.

Posteriorment comencen a arribar les primeres onades d'immigrants, que es troben amb aquest escenari i, en conseqüència, amb poc encoratjament per a adaptar-se a la cultura autòctona d'aquí, ja que el que s'afavoreix és el multiculturalisme, la diversitat, etc., amb l'argument relativista que cap cultura és intrínsicament superior a una altra i que, per tant, tothom té dret a viure com li sembli en qualsevol societat. Això, lluny de promoure mestissatges culturals, diversitat i tolerància, el que provoca és guettoïtzació, divisió i desconfiança.

A aquests problemes s'ha d'afegir el factor addicional que la immigració musulmana, en concret, prové de societats teocràtiques i ancorades a l'Edat Mitjana, i que es tracta, ja de per sí, d'una cultura intolerant amb tota la resta, creient-se com es creu en possessió de la veritat absoluta (vegi's si no el que passa arreu del món on els musulmans es veuen obligats a "conviure" amb altres cultures). Com que no s'han vist en la necessitat d'adaptar-se, ens hem trobat amb el "cavall de Troia" a dins de casa.

La invasió islàmica no és una possibilitat: és, per desgràcia, una realitat manifesta: hi ha ciutats europees, tals com Birmingham, Aarhus, Marsella, Rotterdam, La Haia,... en què la població musulmana ja supera el 20%, i van per la tercera generació. Com podria ser d'una altra manera si el promig de natalitat de les dones musulmanes se situa entorn dels 3 fills (la majoria que conec jo, personalment, en tenen 6 o 7!!), i el de les dones europees, en 1?? A més, per empitjorar la situació, s'ha comprovat mitjançant estudis independents que els joves musulmans, lluny d'adaptar-se al seu entorn, s'hi mostren cada cop més contraris, i no pas tant per la seva suposada situació econòmica desafavorida, ja que aquest és un fenomen que afecta a totes les classes socials (sí, hi ha immigrants a les classes mitjanes també).

En el fons, tots sabem el que pot passar: en un parell o tres de generacions, la minoria musulmana haurà deixat de ser tal minoria, i els seus descendents, ciutadans europeus de ple dret, aniran impulsant gradualment, gairebé sense que ens n'adonem, polítiques més en consonància amb el tarannà islàmic. De fet, això ja està passant actualment: als menjadors escolars, on no es serveix porc als alumnes musulmans; a algunes piscines públiques franceses, on hi ha hores només per a les dones musulmanes; a la Gran Bretanya, on els missatgers en moto paquistanesos fa 30 anys que estan eximits de portar el casc reglamentari perquè no es volen treure el turbant; a Birmingham, on el Consell Escolar ha abolit les vacances de Nadal i Setmana Santa i n'ha substituït la denominació per "Hivern" i "Primavera" respectivament per tal de no ofendre els musulmans,... podria continuar una bona estona.

En el fons, els europeus sabem que, si volem mantenir la nostra "identitat" tal i com sempre l'hem conegut, haurem de plantar cara, i ens fa por la barbàrie a la que ens pot sotmetre aquest col.lectiu perquè, no ens enganyem, l'Islam moderat és una mentida tan gran com el multiculturalisme enriquidor. Davant aquesta por, ens construïm un imaginari per tal d'autoconvèncer-nos que la immigració en general és necessària per a mantenir el nostre sistema de pensions (quan tots sabem que contribueixen molt poc i en treuen molt); o bé que la multiculturalitat ens enriqueix, quan en realitat contribueix a disgregar i a desintegrar.