El conseller Jordi Ausàs ha afirmat avui al migdia que a la reunió del Govern celebrada aquest dimarts no han parlat del pacte entre Montilla i el PSOE pel nomenament d'Eliseo Aja com “quota catalana” del Tribunal Constitucional.
 
Preguntat per les clares divergències que havia mostrat el secretari general d'ERC, Joan Ridao, a l'acord d'escollir el nom d'un dels impulsors del Foro Babel com a representant català al TC, Ausàs ha contestat que els “partits s'expressen d'una manera i al Govern d'una altra”.  Cal recordar que Ridao “lamentava” ahir la decisió de Montilla.

El conseller d'Administracions Públiques s'ha tret les puces de sobre i no ha volgut entrar a valorar la idoneïtat del candidat ni tampoc el fet que el tripartit hagi arribat a un pacte amb el PSOE al marge de l'acord arribat al Parlament entre CiU,PSC, ERC i ICV, que proposava Antoni Rovira i Encarna Roca.

Només la part socialista del Govern es vanta d'haver pactat un nom de sensibilitat catalana, el d'Eliseo Aja (Santander, 1946), catedràtic de Dret Constitucional per la Universitat de Barcelona i president del Consell de Garanties estatutàries. El futur nomenament del jurista ha estat possible mercès a l'acord entre el Govern i el PSOE. Amb aquesta quota, doncs, segons el PSC, Catalunya no perdria presència i tindria alguna cosa a dir en les decisions de l'Alt Tribunal.

Fundador del Foro Babel

Aja no és un personatge qualsevol. Segons ha pogut saber Nació Digital, aquest catedràtic es va implicar en el moviment fundacional del Foro Babel, que es va destacar els anys 90 per la seva oposició a la llei de política lingüística impulsada per Jordi Pujol.

Es preveu que Eliseo Aja s'incorpori al Constitucional un cop l'alt tribunal s'hagi pronunciat sobre el recurs contra l'Estatut del Defensor del Poble, que tot apunta que retallarà encara més un text ja de per ell mateix desvirtuat, i que després de mil i una mutilacions res no té a veure amb l'aprovat pel Parlament i pel poble de Catalunya en referèndum. Aja, a més de participar en l'acte fundacional del Foro Babel, també pot ser considerat un dels cervells inspiradors de l'ideari autonomista socialista.