Joan Puigcercós (Ripoll, 1966), és president i candidat d'ERC a les properes eleccions al Parlament. Ens rep al seu despatx del Parlament el darrer ple de la legislatura. Analitza la relació amb els socis, el món de l'independentisme, i una campanya electoral que, de moment, té visos de ser dura amb un tots contra un.  La seva proposta de referèndum el porta cap a l'utilitarisme: “Un referèndum és útil fins i tot per a aquells que volen una altra relació amb Espanya”. Està convençut que Montilla ja no té discurs per encaixar Catalunya amb Espanya.

- Ara tothom, i de cop, és independentista?

Tant de bo fos això. Hi ha dos independentismes: l'un, definit per Ferran Requejo, és el substancial, els que ho som tota la vida. Malgrat que Espanya es tornés generosa i ens ho donés tot, com el concert econòmic o les eleccions, continuaríem essent independentistes. L'altre, és l'estratègic, emocional. Els dos coincideixen en aquests moments, però el nucli dur és el substancial.

- Aquest dimarts el conseller Nadal començava presentar l'obra de govern i rebia crítiques a la poca humilitat i d'haver fet moltes polítiques però sense política, Montilla ha estat lleial?

El ciutadans aprovaran les polítiques del Govern. No repassaré la llista però si dos casos d'exemple: la llengua i les dones. En el primer cas, el liberalisme del depèn de vostè del pujolisme per conservar la llengua s'ha acabat, el govern fa lleis -com el cinema o el codi de consum – que obliguen; no li passem la responsabilitat de la gent si no que hi ha canvi. Dos la política de dones que ha canviat diametralment.

Ara, el que no es valora bé és que hem arribat al final el conflicte amb Espanya. El PSC s'ha cregut i es continua creient l'Espanya federal, i el PSC sap que no es pot enganyar a la gent ni a si mateix. El que estem veient aquests dies amb el president Montilla és la incapacitat de generar un altre discurs, perquè no la té, no el té, ni té capacitat per fer-ho. En aquests moments o s'és independentista o s'accepta que Catalunya quedarà lligada de mans a les decisions arbitràries de Madrid. Aquesta és la desorientació de Montilla,  de CiU -que no pot dir que és independentista- i d'ICV proposa referèndum “multiopció”. L'autonomisme no pot fer un discurs. El darrer exemple: Zapatero va venir diumenge aquí prometent recuperar continguts i encara no ens n'hem sortit ni amb les beques.

- Però no em negarà que per les declaracions del president Montilla sembla que la feina de set anys d'estratègia d'ERC no ha quallat?

No hi estic d'acord, les lleis estan sobre la taula. Miri que diu C's i PP i ho podem veure més clar. Ara que el president Montilla s'ha posat nerviós per l'augment de l'independentisme... Que els partits autonomistes estaran cada cop amb més escac, més a la defensiva no en tingui cap dubte. Ni el mateix PSC es creu el federalisme, i això és campanya. El pas està fet, ens hem vist al mirall i sabem que Madrid només vol robar-nos, i davant d'això, Montilla no sap com refer el discurs.

- Vostè presentava un vídeo de campanya aquesta setmana sobre el cas Palau i CiU. És el Confidencial.cat a l'inrevés?

 No, el vídeo vol evidenciar dues coses. Primera que Esquerra no es lamenta sinó que actua: normalitza les donacions anònimes -una mena de mecanisme de blanqueig de capitals; dos, crea l'Oficina Antifrau; i tres, fa públics els sous dels alts càrrecs.
L'altra vessant és la funció de reclam del vídeo per explicar tres propostes: llei d'accés dels ciutadans a la informació; no pagar ajudes i tenir les compres de Govern centralitzades en un òrgan.
Tot això amb un objectiu, evitar la corrupció que  debilita el projecte nacional de país. Jo vull els partits catalans lliures. Ara, si uns depenen del PSOE, els altres d'interessos privats...

- Perdoni, em dirà ara que el PSC no té interessos privats?

No, no, aquí no se salva ningú, la sociovergència arriba acords quan ha d'emparar grans interessos, la comissió Palau és l'exemple...

- Li recordo que l'únic imputat pel cas Palau és de l'òrbita socialista, García Bragado

Sí, però en el finançament irregular de CiU el jutge encara no ha entrat, cosa estranya! Abans escoltava a les tertúlies matinals que les comissions no servien de res i ara, això no ho diu ningú.

- La setmana passada corria la brama d'una plataforma de noms de l'esquerra independentista que donaria suport a ERC de cara a les eleccions, què ha passat ha nascut o no aquesta plataforma?

Bé, hi ha una part del mon de l'independentisme d'esquerres que veuen ERC com un instrument úti. N'estem parlant, però encara no ha quallat. Hi ha una mirada de gent que no havia militat mai, fins i tot, no ens havia votat mai, però que entén que a més de la independència cal un model país i de societat, no fos cas que si tant parlem de l'estat perdem la nació pel camí. Seria gent que busca un missatge d'independentisme més complex donat que la resposta i la proposta no pot ser simple, necessita un missatge a vegades simple, -perquè és més agraït i entenedor-, però cal assumir la complexitat de la societat, per això aquest acostament que encara no s'ha tancat.

- Hagués estat més fàcil governar sense Iniciativa?

ICV té un problema: té gent molt bona però li falta mirada rural i té un excés de mirada urbana. El món rural no s'inventa divendres al vespre i s'acaba diumenge al vespre i sovint un té la sensació que  determinats discursos es fan des d'un despatx de Barcelona i divendres al vespre s'agafa un 4x4, i després es poden fer els discursos que es vulguin sobre transport públic però al realitat és una altra. Miri no pot ser que amb la tradició ecologista d'Unió de Pagesos, sigui la pagesia d'aquest país qui més problemes té amb el departament de Medi Ambient.

- Referèndum la propera legislatura?

Sí, ho veig així. ICV ha passat de reformar la constitució a fer un referèndum multiopció. CiU a vuit anys vista i hem polaritzat el PSC. En cas contrari, que ens diguin democràticament el que hem de fer; quina opció queda. Els independentistes ja sabem què hem de fer: si hi ha 68 diputats es declara la independència i punt. Però abans hi ha democràcia, i Espanya es nega a la democràcia -sigui amb l'Estatut o els toros- i això  només es combat amb més democràcia. Al final es demostrarà que la via estatutària no és creïble i hem de saber que només depenem de nosaltres. S'ha acabat mirar Madrid pel retrovisor. Jo vull guanyar el referèndum, però aquesta opció del referèndum és útil, fins i tot, per aquells que voldrien una altra relació amb Espanya.

- Hem d'aspirar al canvi de legalitat, però també s'hauria de canviar l'establishment polític que ha fracassat i com a prova del fracàs hi ha l'Estatut

Sí. A la política calen canvis, però a la societat també, i en els dirigents econòmics i sindicals. Aquests canvis  és l'avantsala de la independència. És el canvi que necessitem.

- Des de l'oposició no s'arriba a la independència?

Probablement, però no es pot estar al Govern a qualsevol preu. Si es pogués conformar un Govern que fes el procés independentista... som-hi!;  Però si s'ha de fer una coalició amb uns que es neguen a fer un pas endavant... Per tant, cal continuar fent palanca des del Govern o l'oposició

- Intentarà convèncer Carod perquè faci campanya?

Jo li respecto la decisió. ERC ha de fer un esforç cada dia de reconèixer l'aportació, què ha fet i què fa al país. Li respecto la seva opció personal.

- Farà vaga el 29?

Sí, i tant. Hi ha una raó catalana per anar a la vaga, que els sindicats no expliquen. Madrid només protegeix els que han viscut de l'Estat, i no els autònoms, pimes catalanes ni la gran indústria catalana. Per això Catalunya ha d'anar a la vaga.