Catalunya serà capital econòmica o d'innovació, però també ho és en els "lloguers negres". Així es desprèn dels càlculs dels tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA) que estimen que gairebé dos de cada tres arrendaments d'habitatges localitzats a Catalunya són lloguers submergits que escapen al control del Fisc.

En l'actualitat es calcula que hi ha 312.781 lloguers no declarats a tot el país, el que representa el 59,1% del total del parc d'habitatges llogats, segons la IV edició del "Informe sobre els Lloguers Submergits a Espanya" realitzat per aquest col·lectiu.

Aquesta xifra està per sobre de la mitjana espanyola, on més de la meitat dels arrendaments d'habitatges són lloguers "negres", concretament un 55,4%.

L'informe de Gestha-elaborat a partir de l'encreuament de les últimes dades disponibles de l'Agència Tributària i del Ministeri d'Habitatge-revela que el Pla de prevenció del frau es va estancar el 2008 sense resultats "més o menys acceptables", ja que si bé es van comptabilitzar 26.456 nous declarants d'habitatges llogats a Catalunya, el nombre d'arrendaments submergits es va incrementar en 24.615 en comparació amb l'any anterior.

Gestha atribueix aquestes dades al retard de dos anys en l'aprovació de la Llei de prevenció del frau fiscal i la demora de dos anys més perquè entri en vigor. Aquesta norma recull com a "mesura estrella" l'obligació des 2010 per part de les companyies elèctriques de facilitar els consums dels immobles, així com la identificació dels titulars del contracte de subministrament, la referència cadastral i la seva localització, per tal de poder "fitxar" aquells habitatges que, estant aparentment desocupats, amaguen realment un lloguer submergit. 
 
Unes rendes ocultes de més de 850 milions d'euros anuals 
 
D'altra banda, l'estudi dels Tècnics xifra en 115.600.000 d'euros l'augment de les rendes submergides derivades de l'arrendament d'habitatge a Catalunya, fins als 855.600.000 anuals, calculades amb les reduccions aplicables (excloent d'aquest còmput els lloguers relacionats amb garatges, locals, solars, oficines i altres immobles diferents dels destinats a ús com a habitatge) que no s'han portat a la base imposable de l'IRPF.

En opinió dels Tècnics d'Hisenda, el fet que el frau per lloguer d'habitatges no s'aturi indica que l'Agència Tributària no és efectiva per la lluita contra el frau, sobretot tenint present que els lloguers han aflorat per dos motius. D'una banda, pels 135.081 inquilins catalans que han utilitzat per primera vegada el 2008 la nova deducció del 10,05% per lloguer d'habitatge habitual (en tenir una base imposable inferior a 24.020 euros anuals) i, de l'altra, pels propietaris que es van beneficiar de la reducció del 100% de les rendes percebudes sense pagament d'impostos.

D'acord amb aquestes dades, la causa que el frau augmentés pot respondre, segons Gestha, a la decisió d'alguns ciutadans de submergir les rendes dels seus lloguers en presentar la seva declaració de la Renda el juny de 2009, en un moment "econòmicament molt delicat "marcat per la recessió, la caiguda de l'ocupació i les dificultats financeres que en general travessaven les famílies catalanes.

Segons el secretari general de Gestha, José María Molinedo, "els propietaris d'habitatges llogats són principalment persones que van canviar d'habitatge i lloguen l'antic per pagar la hipoteca del seu habitatge nou o gent gran que complementen la seva pensió amb un lloguer. Darrere d'aquestes persones no hi ha grans firmes d'assessoria. Si l'Agència Tributària estatal no és capaç d'eradicar un frau tan senzill de descobrir, com va a lluitar contra el frau de les grans fortunes, de les societats instrumentals i dels paradisos fiscals?".

Mesures més efectives per combatre el frau fiscal

L'informe dels Tècnics d'Hisenda considera "prioritari" que els esforços de l'Agència Tributària a curt i mitjà termini se centrin en la posada en marxa mesures més eficaces que les adoptades fins ara, per tal de combatre el frau immobiliari i el blanqueig de capitals.