Emili Valdero (Barcelona,1965), és Doctor en Ciències Econòmiques i  diplomat en Estadística. Exerceix de professor titular d'Universitat.  Durant dos anys (2006-2008) va ser  Secretari de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, càrrec del que va dimitir per discrepàncies amb la política d’ERC al Govern de la Generalitat. Després es va afegir a Reagrupament d'on va marxar per divergències alhora d'organització interna amb de l'associació de Joan Carretero. Ara és l'hiperactiu cap de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència i número 6 de la llista per Barcelona de la formació. D'enèrgica paraula i vehement en arguments, Valdero mostra “respecte pels adversaris” està convençut que abans del 2020 Catalunya serà un estat. “I serà llavors quan podrem parlar d'ideologies” sentencia Valdero.

Satisfet per les primàries?

Molt, ens havíem fixat com objectiu superar les tres mil persones i així va ser. La gràcia està en haver assolit la xifra en poc més de tres setmanes de preparatius i en ple mes d'agost.

SI és un moviment de base segons expliquen, però vostè havia militat, i amb càrrec, tant a ERC com Reagrupament, quina és la diferència ara?

La diferència estreba en què als altres llocs hi havia unes estructures de poder molt jerarquitzades i concentrades, amb poc espai per la participació i  sense possibilitat de dur a terme un debat polític real. A SI intentem fer un moviment ciutadà per la independència, popular i de base, on tothom se'n senti part i se'n senti important.

Per això hem aplicat el sistema de primàries, que en els propers temps millorarem. Si tenim diputats sotmetrem a votació, via on-line, qualsevol qüestió que es tracti al Parlament que no estigui relacionada amb els punts fonamentals del nostre Manifest electoral, que són la independència i la regeneració democràtica, i el resultat d'aquesta votació serà el que faran els nostres diputats.  La gent que participa en el moviment també ha de participar en les decisions del parlament.

Sometent democràtic 2.0?

Sí i sobretot un control democràtic dels dirigents per part de la base. És una manera de protegir-nos dels enemics que té la independència,  que intentaran desprestigiar i atacar, perquè és obvi que els humans ens poden equivocar, tenir por i dubtes, i només si ha controls des de la base anirem pel bon camí i els moviment no es desviarà dels seus objectius.

És així com SI respon a les crítiques tipus “si vostès només parlen d'independència  no tenen ideologia”?

No és veritat. La independència no deixa de ser un instrument pel qual els catalans arribin a gestionar els seus recursos i incrementar el seu benestar. Nosaltres apostem per la regeneració democràtica, - a SI  tothom és guanya la vida en la seva esfera privada-, cal anar per les llistes obertes, endurir el règim d’ incompatibilitats, més control dels informes del Govern, i de les dietes i les despeses personals dels polítics, que se sàpiga el sou agregat que tenen,...Per tant això de la ideologia és un esquer dels unionistes per afeblir el moviment independentista.

I què vol dir ideologia? Molts aspectes de la meva ideologia no són àmbits de debats de Catalunya, perquè ara per ara no és la seva competència: model energètic, la reforma laboral i del sistema financer, la pujada de l'IVA...per tant cadascú te la seva ideologia, però la veritat és que el Parlament té un àmbit competencial tan minso que no dóna joc a la ideologia.

Per exemple: la llei de dependència, amb la qual hi estic absolutament a favor, ha fracassat perquè no hi ha diners. Per això em dóna la sensació que entre la manca de recursos i de competències estem discutint des de Catalunya sobre si hi ha vida a Mart i ens separem artificialment... Per tant per poder discutir sobre ideologia primer cal un estat. Els catalans ens hauríem d'aglutinar per tenir un estat propi, i amb qualitat democràtica. Un cop assolit això convocar unes eleccions generals i que tothom triï la seva opció. Ara tenim un Parlament de fireta i de parvulari i per tant no ens hem de posar barreres, i allò que sigui tècnic, ho posarem a votació entre els adscrits

El 28N afavoreix la data?

I tant, estàvem, preparats pel 24 d'octubre, i ara tindrem més temps per explicar el nostre projecte.
Això no treu que Montilla ha estirat l'agonia del Tripartit...

No es queixin perquè Montilla articula la campanya de manera identitària : o Espanya sí o no

Sí, Espanya no garanteix en absolut la supervivència de Catalunya. La sentència del Tribunal Constitucional va ser un exemple i la gent va sortir al carrer a dir el que vol. Però el discurs de Montilla és equivocat: no hi haurà fractura social. Catalunya és una societat avançada plural i de gran maduresa democràtica, per tant, si ha independència no passaria res com ha passat en altres estats democràtics

Però la diferència estaria en què els altres casos l'estat mare si que es creia això de la democràcia i Espanya veig difícil que ho entengui...

No crec que la població espanyola d'aquí siguin ximples ('tontos') útils que puguin ser manipulats, molta gent amb arrels espanyoles se sent molt catalana i quan va veure als seus familiars s'adonen dels greuges econòmics de l'espoli fiscal. La por o el fantasma dels Balcans està molt lluny, som al segle XXI , Espanya està integrada a la UE i a  l'OTAN...  A més si fes alguna cosa així, les accions del Banc Santander i del BBVA caurien en picat a les Borses mundials. Estic convençut que ningú voldrà agafar riscos, i els mercats i els poders econòmics actuaran de manera responsable per defensar els seus propis interessos. No em fa cap por.

Vostè és economista i coneix la importància dels mercats, vostè veu les elits econòmiques per la feina?

A dia d'avui i de manera objectiva, majoritàriament no. Algunes d'elles tenen negoci o tractes de favor amb la legislació espanyola que els permet regular preus i actuar en els seus mercats. Però la independència serà un moviment democràtic i popular, per tant les elits tenen poder però són pocs i el moviment independentista pot desbordar per la base.  Si la gent se sent protagonista estarà motivada, i d'altra banda, aquestes elits en el moment que vegin que la independència  no es podrà evitar, que és un procés irreversible, jugaran al nou context de mercat, perquè, al capdavall, el capitalisme és això.

Tornem al sometent democràtic?

Aquest és l'esperit de les consultes celebrades fins ara, tothom s'ha posat a treballar i han engrescar. Aquest ha de ser el model a seguir.

Parlem de models de partits, vostè que és cap de campanya quina diferència entre Reagrupament i SI?

Des del punt de vista dels objectius  polítics no n'hi ha cap. La diferència és de model d'organització. Reagrupament és una estructura de poder de decisió piramidal i unipersonal. Van fer només un procés de ratificacióper escollir les seves llistes: o votaves 135 noms sencers o estaves en contra i per presentar candidatura havies de presentar 135 noms i enfrontar-te amb la candidatura oficial.  Això genera dinàmiques de seguidisme i adulació del líder que empobreixen democràticament el moviment i anul·len el debat polític intern. Nosaltres hem establert un model en què tothom podia presentar-se, o bé en grups reduïts o bé individualment, cosa que fa que tothom se senti implicat i es mobilitzi fent actes i campanya. Per tant, la diferència no és d'objectius polítics, ni tampoc de la manera per arribar-hi, sinó en la concepció del model organitzatiu i en el grau de democràcia interna. El nostre és un model organitzatiu de tipus anglosaxó o escandinau, en canvi, el model de Reagrupament és de tipus llatinoamericà.

A més, hi ha algunes diferències tàctiques, Carretero ha dit que si ha d’escollir entre Montilla i Mas, votaria a favor de la investidura de Mas com a President de la Generalitat. En canvi, nosaltres, en la investidura, només votarem a favor  d’aquell que es comprometi a declarar unilateralment la independència, i per tant, si Mas no accepta iniciar un procés d’independència per a la propera legislatura 2010-2014, no el votarem.

Què li retreu a ERC?

A ERC li tinc un gran respecte, hi he militat durant 22 anys. Però penso que va arribar un punt en que la seva estratègia no era l'adequada . El segon tripartit ha estat un fracàs, i ERC no ho va rectificar per motius personals: molta gent col·locada al Govern i a les diputacions, moltes servituds econòmics del partit i dels seus dirigents, moltes hipoteques i préstecs que pagar,... Crec que patiran una gran pèrdua de vots i diputats. El retret que li faig a ERC és no haver sortit del segon tripartit, - no es pot anar amb un soci com el PSC-PSOE-, i acceptar el model de finançament que es va pactar, que manté l’espoli fiscal de Catalunya. A més, el referèndum que proposen no té viabilitat, ja que implica una reforma de la Constitució, cosa que és impossible. Nosaltres apostem per la declaració unilateral d’independència. No serà fàcil, patirem un conflicte internacional i diplomàtic... però el referèndum ha se ser el punt i final, no l’inici del procés. S'equivoquen en l'estratègia, a més, estic convençut de que si els diputats d’ERC fessin majoria amb els del PSC i Iniciativa, repetiren el tripartit.

Però anem a la realpolitik, vostès necessitarien 68 diputats i malgrat la síndrome Macià que sempre ataca el catalanisme, quin termini hi posa?

Això no passarà ara, no hi haurà majoria aquesta legislatura per iniciar el procés d’independència. Nosaltres volem desembarcar al Parlament, tenir presència i que ningú ens pugui silenciar i, durant els propers quatre anys créixer i consolidar el missatge i l’organització, que cada cop hi hagi més gent convençuda de que el millor per a Catalunya és l'estat propi.

Jo crec que la legislatura de la independència serà la del 2014-2018. Ara vindran 4 anys de govern CiU, i el seu peix al cove versió 2.0, contribuirà a fer veure a molts catalans que l'autonomisme no ens aporta res i que l’únic camí és la independència. CiU portarà un gran desengany a molta gent de bona fe que ara els votarà per fer fora al Tripartit,  perquè estic segur de que no convocarà cap referèndum  pel concert econòmic i no aconseguiran cap transferència rellevant per part de l’Estat, com per exemple, la gestió de l’aeroport del Prat . Això portarà més desencís a la societat catalana, i llavors, tindrem la nostra oportunitat. La independència és possible en dues o tres legislatures com a màxim, no a curt termini. Jo crec que la independència és produirà abans de l’any 2020.