Dissortadament els ciutadans ens hem convertit en clients. Un bon amic meu ho explica amb molta facilitat: ho volem tot bé, ràpid i bo, com l'eslògan d'una cadena d'entrepans amb segell català. Això ha pervertit el sistema de debat ideològic en un joc d'ofertes i demandes perillós que abusa de la publicitat enganyosa. Cap oferta electoral passaria un examen de primer de Dret, fet que provoca esgarrifances per la seva inconsciència, desídia i mala llet.

Molts veuen en el federalisme i altres en la independència la butxaca màgica del Doraemon; la butxaca del gat còsmic d'on sortia tot allò imaginable i desitjat. Tot és dogma, tot problema té solució amb una altra opció. Els polítics i els seus filòsofs no venen veritat, sinó conceptes; han matat Plató. La política ha perdut poder explicatiu i força de convicció.

Balanç de la pèrdua: crits de mort al musulmà en un míting; García Albiol enyorant els “guetos”; Zapatero afirmant-se com el català més seriós del tot; Rajoy parlant d'una llengua que ni entén; i els altres afirmant que amb la independència els cecs hi veuran. Quina feina se'ls gira, als historiadors!