L'any 1936, quan el cop d'estat militar va desembocar en la Guerra Civil, Francesc Pararols tenia 17 anys i es va allistar a les files de l'exèrcit republicà. Va combatre a diversos fronts però un dia, mentre emprenien la retirada prop d'Osera, van patir un bombardeig de l'aviació italiana. "Dos companys van morir", ha explicat Pararols que diu que llavors va decidir fer-se aviador republicà per "venjar" la mort dels dos amics. Ell va ser un dels aviadors republicans però n'hi va haver més. També hi havia camps d'aviació repartits arreu del país. El més important al nord: el de Celrà. Un projecte busca recuperar aquest espai i construir un centre d'interpretació que expliqui el paper de l'aviació.

El projecte consisteix en senyalitzar el camp d'aviació de Celrà, il·luminar alguns elements com el polvorí i, paral·lelament, construir un centre d'interpretació a la població. Aquest espai, que en el projecte ocupa 120 metres quadrats al complex de l'antiga fàbrica Pagans, ha de servir per entendre quin paper va jugar el camp d'aviació de Celrà durant el conflicte armat i, també, posar-ho en relació amb la resta de camps d'aviació republicans que hi havia repartits per les comarques gironines i arreu de Catalunya.

El camp d'aviació de Celrà va ser el que va acollir els avions més grans de la flota aèria de l'exèrcit republicà. A més, com que té les vies del tren a prop, també es va convertir en un dels llocs de muntatge dels avions que rebien peça a peça a través dels ferrocarrils. Això va ser una conseqüència del bloqueig que patia l'exèrcit republicà per part d'alemanys i italians que va obligar a fer arribar els avions desmuntats perquè no podien sobrevolar Europa sense risc a ser atacats.

La construcció del camp d'aviació va començar a finals del 1936, i va ser operatiu per al govern republicà des del primer trimestre del 1937 fins al febrer del 1939. La seva funció inicial era la vigilància de la costa gironina, si bé posteriorment es va convertir en la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca que sortien de Celrà cap a l'objectiu del front d'Aragó. També va servir com a escola de vols nocturns i de reentrenament de pilots. Durant la guerra va ser objecte de deu bombardejos.

Per a una fase posterior del projecte quedarà l'elaboració d'un programa didàctic que entrellaci aquest espai de recuperació de la memòria històrica amb la resta que hi ha al país. Llavors, el camp d'aviació de Celrà, previ conveni entre Govern i ajuntament, quedarà inclòs en la Xarxa d'Espais de la Memòria.