Uns operaris retiren les restes de ferralla d'un cotxe accidentat a l'Eix Transversal. Foto: Adrià Costa

L’Eix Transversal va néixer coix. La que havia de ser la gran infraestructura del període del peix al cove de CiU es va quedar amb un tres i no-res. Els catalans tornàvem a tenir una carretera de fireta, amb dos carrils i un tercer addicional en alguns punts. Una mena de broma de mal gust, més si ho comparem amb les amples autovies solitàries que creuen les esplanades d’altres comunitats autònomes com Andalusia.

La C-25 és la carretera que vehicula tot el trànsit de gairebé mig Espanya (tota la part central) cap a una gran part de països europeus com França, Suïssa, Itàlia o Alemanya. O sia, la majoria d’aquests vehicles que van o venen de  Madrid, Saragossa o fins i tot Sevilla, quan arriben a Lleida, enfilen la C-25 fins a Girona. La via redueix així considerablement el trànsit que fins a llavors havia d’optar per la B-30 i l’àrea metropolitana.

El resultat era fàcil de preveure: col•lapse total en quatre dies. Una saturació que va més enllà i  que s’ha agreujat per l’orografia del terreny i les condicions meteorològiques, sobretot en el tram entre Manresa i Girona, amb fortes pujades i baixades, boires i glaçades puntuals. L’elevat trànsit de camions hi ha posat la resta. Per esbrinar les conseqüències de tot plegat tampoc  calien grans dosis d’imaginació: l’Eix Transversal s’ha convertit en un cul de sac amb un índex de sinistralitat dels més elevats de Catalunya. Els accidents mortals estan a l’ordre del dia. I el tram d’Osona és un dels més afectats.

Les obres, al ralentí

Però, qui és el culpable de totes aquestes morts a la C-25? El primer dit inquisidor acusa l’Administració. La gran solució de l’Eix passa per reconduir un error històric i enllestir el  desdoblament.  Quatre carrils que han trigat i encara triguen massa en arribar. Els problemes de liquiditat han complicat el finançament de l’obra i la crisi econòmica ha fet alentir les decisions des de la Generalitat. Però no hi ha volta de full i calen mesures urgents per activar el tan desitjat desdoblament que, de bons segur, farà caure en picat el nombre d’accidents.

Més culpables.  Alguns dels lectors del nostre diari, en els fòrums i comentaris dels darrers dies, han carregat contra els camions, que solen ser actors tràgics dels accidents més violents de la C-25. S’hauria de restringir el trànsit de vehicles pesats, tal com es fa al túnel de Bracons? ¿O potser en fem un gra massa i hauríem de deixar de criminalitzar un sector que, tot plegat, només mira de rendibilitzar el seu negoci? Un transportista el que busca és només utilitzar el camí més curt entre dos punts, per estalviar costos, ja siguin de gasoil, pneumàtics o peatges d’autopista. I alhora reduir la contaminació, no ho oblidem.

En una carretera amb trams tan perillosos com l'Eix Transversal, en ocasions els propis conductors tampoc hi ajuden massa. Les causes de l’accidentalitat a l’Eix són diverses. La majoria de casos, però, fan referència a una distracció o infracció del conductor, o a una velocitat inadequada (o sia, una vulneració flagrant dels senyals i les normes de trànsit). A això hi podríem afegir algunes senyalitzacions temeràries incoherents. Per exemple, en alguns punts continua una línia discontínua, quan a totes llums hauria de ser contínua.

El darrer implicat en tot aquest entrellat de culpabilitats són els Mossos d’Esquadra. És eficaç l’actuació de la policia autonòmica a l’Eix Transversal? Caldria que prenguessin noves mesures?

Els controls dels Mossos i la reducció d’accidents mortals

Amb l’objectiu final de reduir els accidents a la C-25, en aquests moments, els Mossos d’Esquadra de la Catalunya Central tenen dispositius periòdics en actiu al llarg de tot l’any. Les actuacions es basen en els controls de dos tipus. Primer, controls de velocitat generalitzats, amb radars mòbils i fixes. En ocasions esporàdiques, també s’utilitza l’helicòpter per enregistrar infraccions. El segon control té caràcter específic i s’adreça als camions i els autocars. En aquests casos es comproven les càrregues i els excessos de pes, en el vehicles pesats, i el nombre de viatgers, en els autobusos. També es controla el tacògraf, que marca els temps de conducció dels xofers.

Segons els Mossos d’Esquadra, aquestes actuacions han permès reduir la sinistralitat de manera força eficaç. Els números els hi donen la raó. De fet, el nombre de morts a les carreteres catalanes no ha deixat de baixar des de fa 10 anys. També a Osona.

Així, a l’Eix Transversal, en el tram entre Muntanyola i Espinelves (km 165 i 202), entre l’1 de gener i el 31 d’agost d’aquest any, hi ha hagut vuit accidents greus, amb el resultat de dos morts i sis ferits lleus. En el mateix període de l’any passat, en el mateix tram, també hi van haver vuit accidents, però els morts van augmentar fins a tres. Hi van haver dos ferits greus i vuit de lleus.

- Anar al Fòrum sobre el desdoblament de l’Eix Transversal
- Notícies publicades de l’Eix Transversal