Rocío Martínez-Sampere (Barcelona,1974), és diputada al Parlament pel PSC. Responsable d'economia del grup parlamentari ha tingut un fort protagonisme durant tota la legislatura. Llicènciada en Econòmiques, va treballar a la City de Londres abans d'entrar en la realpolitik. Segons Llibert Ferri és un “nou valor del PSC , jove, preparada, documentada i solvent”. Afegiríem que reconeix que defensa les coses amb convicció, malgrat que a vegades, no ho faci amb satisfacció. Creu en el federalisme i no en la independència, però està disposada a debatre-ho.

- Diputada, aquesta legislatura ha tingut un protagonisme important, en ser portaveu d'afers econòmics al Parlament. Satisfeta del balanç tripartit en matèria econòmica i del suport parlamentari dels seus socis en aquesta matèria?

Ha estat una legislatura, la meva primera,  molt intensa, i més  amb aquesta crisi econòmica sense precedents que estem patint. He après molt tant personalment com polític, i amb Antoni Castells de conseller... ha estat molt fàcil donar suport a les seves propostes des del grup parlamentari. Pel que fa als socis, ERC i ICV, hi ha matisacions i negociacions, és obvi. Hi ha molts punts de vista. Però, en  general tothom ha entès que calia cohesió en matèria econòmica, cosa que CiU no ha fet. Hi han hagut decisions difícils i complicades, que  he pogut  defensar  amb més o menys satisfacció, però sí amb convicció, sobretot en qüestions que exigien sacrificis a tothom.

- Com interpreta la marxa del conseller Castells?

És un actiu molt important pel PSC, i estic segura que ho continuarà essent, encara que no sigui com a diputat o com a conseller.

- L'entrada del ministre de Treball, Celestino Corbacho, com l'interpreta?

És positiva. El PSC té un ventall de gent preparada i amb experiència. Alcalde, president de la Diputació i al front d'un ministeri, el de Treball, molt complexe en temps de crisi. És un actiu important que ajuda a visualitzar la representació de Catalunya.

- De cara les eleccions, agenda social o agenda nacional?

Pel PSC són dues cares de la mateixa moneda. El lema de Montilla era el “catalanisme social”, i pels socialistes catalans una sense una, l'altra no existira. El catalanisme del PSC és diferent al de la resta de partits. Té  una visió federal i progressista, i aquest dos eixos no es poden separar, han d'anar sempre units. L'Estatut que defensem és el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya i és, alhora, l'instrument de poder per desenvolupar i gestionar polítiques per a que els ciutadans tinguin un futur millor.

- Si arribés el “concert econòmic” vostès s'hi oposarien? O dit d'una altra manera, quina posició  mantindrien?

Crec que hem d'assolir amb els anys que els rendiments del sistema de finançament donin els mateixos resultats, o siguin equivalents, que els del “concert econòmic”. Però no defenso el “concert econòmic” com un concepte, sóc federalista crec que hi ha d'haver una solidaritat i Catalunya no pot ser l'excepció. Ara bé, ha de ser una solidaritat justa. Això s'ha corregit amb el nou sistema de finançament negociat per Castells, i és el mecanisme que ha de servir per aconseguir els mateixos rèdits, que es compleixin uns mínims d'igualtat, però sense que si pagués més et quedis per sota la mitjana. El concert trencaria la concepció de l'estat federal que defenso jo i el PSC.

- Com veu l'efervescència independentista?

És un fenomen nou: l'independentisme no nacionalista; vol la independència per motius diferents als que la volien en generacions anteriors. A mi em sembla bé si algú m'explica quin és el projecte... Però m'agradaria veure què faríem: 'Molt bé demà Catalunya és independent, i a l'endemà què fem?' No entenc que la independència serveixi per no explicar quin projecte de país tens. Com deia Josep Tarradellas, els pobles depenen d'ells mateixos. L'autoexigència del què faries tu amb la independència és absolutament necessària, caldria que fossin projectes més sòlids. Si entréssim en un debat a fons es veuria que la independència és un viatge sense rumb, i el més preocupant, trencaria al convivència, hi hauria fractura social i Catalunya no podria treure tot el seu potencial.

- Però davant la magnitud de la tragèdia, la crisi sense precedents que vostè deia, si el sostre competencial del Parlament  fos més ampli no podríem sortir-nos-en sols?

Miri sigui com sigui, si Catalunya fos independent seria interdependent. L'economia ho és tot, l'economia catalana és interdependent amb Espanya, Europa i el món. Ens financem en els mercats internacionals i en un món complex, i aquesta interdependència amb la independència  dificultaria l'economia catalana, perquè quin camí aniríem cap Europa? I al món?  Malgrat tots aquests dubtes estaria disposada a parlar-ne però, en tot cas, malgrat la independència seríem interdependents.

- Amb les mesures contra el dèficit no s'han quedat curts?

Reduir el dèficit com a dogma no es pot entendre. El Govern ha de ser un agent per reactivar l'economia.

- Aquest era el discurs de fa sis mesos

I ho ha de continuar sent, però en períodes de dificultat,com la crisi del deute que va patir europa el mes de Maig s’ha de fer compatible l’acció del go vern per refer l'economia i ajudar els més febles amb la reducció del dèficit que imposen les regles del joc. Hem hagut de fer una reducció més dràstica  i ràpida de la que haguessim volgut? Sí. Però era un imperatiu per evitar la catastrofe. 

- Estem a les portes d'una vaga general que li diria als sindicats?

Amb tot el respecte del món: a la vida per avançar i per preservar el què és essencial  es necessita reformar.

- Contundent, però per alguns es massa (la reforma laboral) i per altres massa poc?

Quan algú diu que t'has quedat curt i altres que t'has passat de frenada anem pel bon camí. Les patronals demanaran més i els sindicats menys, però el govern ha de ser sensat i rigorós i més en un moment de crisi. Per mantenir tot allò important el que tenim, justament hem de reformar-ho. .

- Això implica retallar l'estat del benestar?

No, implica reformar l'estat del benestar per preservar-lo. Si vols em poso provocadora, si parlem de copagament sanitari

- Ara en diuen cofinançament

Exacte, però si s'ha de fer per mantenir una sanitat universal i de qualitat, per què no es pot debatre? Si vols mantenir allò assolit has de canviar el sistema, sense que els principis d'universalitat i qualitat es perdin.

- Abans estat del benestar que...

...l'Estat del confort.

- El 2006 anava la disset per Barcelona, anirà amunt a les llistes?

L'ordre no el sé, ni tampoc m'importa. Em veig preparada per afrontar quatre anys més. La federació de Barcelona m'ha proposat, l'ordre on vagi... ja es decidirà. Si aniré més amunt? Tothom diu que sí, però m'importa més el paper que puc jugar que el lloc de la llista

- Continuarà en matèria econòmica?

Suposo,  però també m'apassiona l'educació i tot allò referent a les polítiques públiques.

Posaria els diners en una de les caixes fusionades?

De fet, els hi tinc.