Problemes a València per escolaritzar en català

| 10/09/2010 a les 09:47h
Arxivat a: Societat, Escola Valenciana, educació, País Valencià, Andorra
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/09/2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La mainada valenciana reclamant poder estudiar amb la seva llengua. Foto: Escola Valenciana

El nou curs escolar al País Valencià va començar aquest dijous amb un increment del 2,1% dels alumnes de les línies en català -denominades oficialment programes d'ensenyament bilingüe-. Tanmateix, tal i com ha denunciat Escola Valenciana , l'actual oferta no pot satisfer la demanda d'uns pares i mares que en molts casos es veuen obligats a matricular els seus fills a línies en castellà.

D'aquesta manera hi haurà 220.000 alumnes d'un total de 764.000 (un 28%) que cursaran els seus estudis obligatoris en català. És la conseqüència d'aplicar un sistema de línies per llengua i que, tal i com recorda Escola Valenciana, provoca afeblir encara més la llengua pròpia. En aquest sentit el seu president, Diego Gómez, considera imprescindible “un model únic d'ensenyament plurilingüe que no diferenciï entre zones valencianoparlants i castellanoparlants”. Mentrestant, la conselleria d'Educació encapçalada per Alejandro Font de Mora opta per “experiments” -en paraules de Diego Gómez- com les d'ensenyar el 80% de les assignatures en anglès en sis escoles.

El 60% dels alumnes andorrans als sistemes educatius espanyol i francès
Un altre territori dels Països Catalans amb més d'una línia educativa és Andorra. En aquest cas però conviuen fins a tres sistemes escolars independents -l'andorrà, l'espanyol i el francès- malgrat disposar d'un estat propi.

Seguint la tendència dels darrers anys l'escola nacional andorrana ha crescut un 5% i ja són un 39% els alumnes que hi estan matriculats. Tanmateix, el 61% restan es reparteixen a parts iguals entre les escoles espanyoles i franceses que enguany també han incrementat lleugerament les matriculacions després d'un 2009 a la baixa.

Val a dir que dins del sistema espanyol tres quartes parts dels alumnes estudien íntegrament en català en les escoles congregacionals que depenen del bisbat d'Urgell.

Amb la permanència dels tres sistemes educatius és ben difícil revertir una situació en la qual el català -cal recordar-ho, única llengua oficial- només és llengua d’ús comú per un 31% de la població i se situa en segon lloc a darrera del castellà (35,9%). Segons dades de 2004, el portuguès havia desplaçat el francès com a tercera llengua (14,7 a 8,7%). El percentatge d'ús del català puja fins al 47% en la transmissió intergeneracional.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

lo que hay que oir
Anònim, 10/09/2010 a les 10:40
+0
-0
la generalitat discrimina al castellanohablante (la mayoria de catalanes lo somos) en catalunya y encima se hace repelente a los valencianos por su afan anexionista! vaya pasa como las reclamaciones a TVE para que respete la pluralidad linguistica (tiene varias franjas en català diarias) pero dónde estan las franjas en castellano en TV·3? fascismo catalanista tampoco gracias
A anónimo
Félix López Alarte, 10/09/2010 a les 10:46
+0
-0
Con todos mis respetos, dudo que Vd. sea catalán, sin ofender porque para Vd. sería un placer, más bien parece un español que se cree con derechos de dominación sobre el pueblo catalán. Con todos mis respetos o no entiende nada o está muy lejos de la realidad.
Quiero creer que es lo que menciono arriba y que es Vd. una buena persona.
PARA EL ANONIMO DE LAS 10.40
VENAN, 10/09/2010 a les 14:06
+0
-0
PRIMERO LO NORMAL ES IDENTIFICARSE DE ALGUNA MANERA
despres tambe m'agradaria veure la aportacio de catala que tenen la resta de cadenes de tv ya que si estan emeten a'
catalunya be ho tindrian que fer.
com sempre el tant per cent de castella y catala no esta equiparat en detriment sempre del nostre y autocton perque sempre s'oblida que fa mes de mil anys que en aquest reco´de
la peninsula iberica es pensa es parla y es viu en catala´.
y el que em bulgui oferir qelcom article ho ha de fer en el meu idioma.
tnt mateix que si vaig a madrid ho tinc que fer en castella.
per obligacio.si no no sere ates,y a sobre insultat,a l'en reves que aqui,que domina el castella´.y tot y estar a casa teva a callar
visca catalunya lliure
un consell neu aprenent que ya queda poc
la unió fa la força
Guerau, 10/09/2010 a les 14:09
+0
-0
El que és estrany es que el feixisme espanyol, no perseguesca encara més el català, Hem de recordar que l'essència pàtria d'Espanya és el seu odi a tot allò català, i els espanyols no són rucs saben perfectament que València i Balears són part de la nació catalana, encara que fomenten la divisió, per vèncer més còmodament. Els únics rucs som els catalans perquè no ens unim per vèncer més clarament als espanyols. no és el mateix 7.5 milions que 14 milions, tindríem més força contra Espanya.
l'odi com tret nacional castellà
Guerau, 10/09/2010 a les 23:52
+0
-0
l'essència dels castellans és el seu odi a tot allò català. els manté vius aquest odi

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils | ACN
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'arquebisbe de Barcelona presideix una missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats i subratlla que "hi ha molta reserva d'humanitat a la nostra terra" | Assisteixen els reis Felip VI i Letizia, Rajoy, Puigdemont, Colau, i el president i el primer ministre de Portugal
01/01/1970
La diputada cupaire Mireia Boya explica que la llei que ha de permetre el referèndum de l'1-O s'aprovarà en el ple previst pels dies 6 i 7, segons un acord amb Junts pel Sí
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista