La mainada valenciana reclamant poder estudiar amb la seva llengua. Foto: Escola Valenciana

El nou curs escolar al País Valencià va començar aquest dijous amb un increment del 2,1% dels alumnes de les línies en català -denominades oficialment programes d'ensenyament bilingüe-. Tanmateix, tal i com ha denunciat Escola Valenciana , l'actual oferta no pot satisfer la demanda d'uns pares i mares que en molts casos es veuen obligats a matricular els seus fills a línies en castellà.

D'aquesta manera hi haurà 220.000 alumnes d'un total de 764.000 (un 28%) que cursaran els seus estudis obligatoris en català. És la conseqüència d'aplicar un sistema de línies per llengua i que, tal i com recorda Escola Valenciana, provoca afeblir encara més la llengua pròpia. En aquest sentit el seu president, Diego Gómez, considera imprescindible “un model únic d'ensenyament plurilingüe que no diferenciï entre zones valencianoparlants i castellanoparlants”. Mentrestant, la conselleria d'Educació encapçalada per Alejandro Font de Mora opta per “experiments” -en paraules de Diego Gómez- com les d'ensenyar el 80% de les assignatures en anglès en sis escoles.

El 60% dels alumnes andorrans als sistemes educatius espanyol i francès
Un altre territori dels Països Catalans amb més d'una línia educativa és Andorra. En aquest cas però conviuen fins a tres sistemes escolars independents -l'andorrà, l'espanyol i el francès- malgrat disposar d'un estat propi.

Seguint la tendència dels darrers anys l'escola nacional andorrana ha crescut un 5% i ja són un 39% els alumnes que hi estan matriculats. Tanmateix, el 61% restan es reparteixen a parts iguals entre les escoles espanyoles i franceses que enguany també han incrementat lleugerament les matriculacions després d'un 2009 a la baixa.

Val a dir que dins del sistema espanyol tres quartes parts dels alumnes estudien íntegrament en català en les escoles congregacionals que depenen del bisbat d'Urgell.

Amb la permanència dels tres sistemes educatius és ben difícil revertir una situació en la qual el català -cal recordar-ho, única llengua oficial- només és llengua d’ús comú per un 31% de la població i se situa en segon lloc a darrera del castellà (35,9%). Segons dades de 2004, el portuguès havia desplaçat el francès com a tercera llengua (14,7 a 8,7%). El percentatge d'ús del català puja fins al 47% en la transmissió intergeneracional.