- Galeria de fotos

Àngel Colom, a la seu nacional de Convergència Democràtica del carrer Còrsega. Foto: Adrià Costa

Àngel Colom (Rupit i Pruit, 1951) té una llarga carrera política al seu darrere. Ha estat fundador de la Crida, secretari general d'ERC, representant de la Generalitat al Marroc i, ara, responsable de l'àrea d'Immigració de CiU. El seu nom és una de les marques del sobiranisme convergent, però fa temps que s'ha especialitzat en eixamplar el catalanisme dins la nova immigració. I, com sempre, parla clar.

-Vostè que hi entén. Per què l'independentisme català esclata periòdicament en petits fragments que, fonamentalment, es dediquen a barallar-se entre ells?
-"Jo penso que tinc alguna cosa a veure amb la consolidació de l'únic partit independentista que era l'ERC de quan jo era secretari general. Posteriorment, el partit ha mantingut el discurs, però l'estratègia ha canviat profundament. Ara, durant aquests últims vint anys, s'ha ampliat molt la base sociològica de l'independentisme i aquesta opció és cada vegada més creïble. Aleshores, què apareix? Doncs una sèrie de persones que volen liderar aquest projecte. Tothom vol passar al davant i és quan esclata. Dit això, jo no penso criticar cap d'aquestes persones".

-Per què un independentista ha de votar CiU?
-"Perquè és el projecte més gran. I es tracta d'una formació política que ja ha apostat per l'estat propi, per una Catalunya sobirana".

-Però hi haurà com a mínim tres paperetes de partits explícitament independentistes. No és una pirueta ideològica estranya per a un independentista optar per unes sigles que no es corresponen a aquesta definició?
-"La via més curta cap a la independència és Convergència, sense cap mena de dubte. Pot semblar la més llarga, però és la més curta perquè és la que hi porta. A més, sense Convergència no hi pot haver independència. Així que crec que, en aquestes pròximes eleccions, els ciutadans han de fer confiança a l'Artur Mas. Jo, com a persona que tota la vida he lluitat per a què Catalunya tingui un estat propi, deixaria Convergència si no cregués que això és així".

-El canvi de rumb, que diu Artur Mas...
-"Sí. Però, dit això, Convergència, que és la força major i el motor, segurament també necessita d'altres formacions que volen la independència i que es poden anar comprometent amb un full de ruta que ens hi acosti. Les noves formacions independentistes, tant si entren al Parlament com si no, empenyen en aquest sentit. Pel que fa a ERC, ha fet una giragonsa estranya, però també pot reconduir la seva estratègia".

-I com ho sap, Artur Mas, si el país està o no està madur?
-"En primer lloc, hem d'aconseguir que el jovent s'impliqui més en el procés perquè, ara, una gran majoria n'estan molt al marge. A més, encara hi ha una bona part de la població de Catalunya que se sent molt espanyola i que veu el procés independentista com a bel·ligerant i antiespanyol. Els hem de fer veure que el procés independentista no va contra ells, sinó a favor. En tercer lloc, hi ha un 17 per cent de la població que, primer, ha de descobrir Catalunya i, després, ha de participar. La gent que ha vingut nova a Catalunya els últims temps, d'aquí a cinc o deu anys, votarà. I ha de votar que sí. La maduresa és superar aquests tres condicionants".

-Segons aquesta percepció, el procés de consultes sobiranistes seria del tot prematur...
-"Jo penso que hem avançat prou en consciència com per poder pensar que ara sí que comença el moment de la veritat. Però aquesta hora de la veritat no es farà en dos dies. Això és el que a mi em sorprèn de tot el procés de consultes i d'altres sectors de l'independentisme que es pensen que això arribarà ja, al gener. Això és enganyar la gent i CiU no ho farà".

-En teoria, segons Reagrupament o Solidaritat, només calen 68 diputats per proclamar la independència.
-"És una via en la qual jo hi crec i, de fet, el 1992 ja la proposava des d'ERC. Però després hi ha d'haver un plebiscit i s'ha de guanyar".

-Vostè, en tant que president de l'àrea d'Immigració de CDC, deu estar en contacte diari amb aquest sector de la societat. Per quina raó el gruix d'aquestes persones han d'optar per la catalanitat quan aquest país els ofereix poca cosa més que atur?
-"Això els passa a ells i a tots nosaltres".

-Però, segons les estadístiques, ells pateixen més l'atur.
-"Sí, el doble. Però el fet de ser catalans els obre la possibilitat de reeixir socialment. Jo he anat trobant que molta d'aquesta gent tenen clar que estan a Catalunya i que si aquest país va bé, ells aniran bé".

-No deu ser fàcil competir amb "la roja".
-"Aparentment, la "roja", en depèn de quins barris, va guanyar. Però, finalment, és futbol. I l'expoli fiscal és un fet de cada dia  que enten tothom. Com també saben que si parles català tindràs feines més qualificades. Des del catalanisme no és desitjable que hi hagi una societat dual, amb els nous d'una banda i els de sempre de l'altra".

-Potser és inevitable, passa a d'altres llocs d'Europa.
-"No, aquest seria el model socialista d'integració, paternalista i molt pensat en clau electoral. Els paguen les festes i que es mantinguin en els seus barris. Així ho van fer amb la immigració espanyola i així ens va".

-Ho ha parlat amb l'alcalde de Vic, tot això?
-"Jo estic convençut que l'alcalde de Vic, en sintonia amb tot aquest projecte, continuarà el que havien fet anteriors alcaldes. Jo faig un parèntesi amb aquest darrer mig any. Vull pensar que ha estat un mal temps per a tots plegats".

-Ha de rectificar, doncs?
-"El que hem de procurar és no atiar cap foc. Penso que anirem per aquí".

-Vostè coneix el Magreb. Quin és el model més eficaç de col·laboració i cooperació amb aquella zona? Serveixen d'alguna cosa les caravanes solidàries?
-"Jo em faig creus que encara a hores d'ara hi hagi gent que es plantegi fer caravanes d'aquest estil. Com em faig creus que hi hagi ciutadans catalans que, per les vacances de Setmana Santa, s'agafen vuit o deu jeeps supermoderns, els omplen de bolígrafs, de samarretes, de sabates, de llibretes i fan una espècie de rutes pels pobles de l'Atles central. Van donant els bolígrafs per les finestres com si passegessin per un zoològic. Jo això ho he vist quan vivia allà. Una vegada vaig aturar una d'aquestes caravanes i els vaig dir de tot. I encara van quedar sorpresos perquè es pensaven que estaven fent caritat. Aprofitar aquestes caravanes, amb tot l'espectacle, per fer turisme ho trobo absolutament escandalós. D'això se'n diu colonialisme".

-Segurament, no es pot negar una bona intenció de fons.
-"Potser no, però avui hi ha moltes maneres de fer cooperació. I si els nens no tenen bolis ni llibretes, aneu a veure l'alcalde del poble, aneu a veure el director de l'escola i recolliu els diners suficients per pagar el material de l'escola del curs vinent. Ho envieu als metres, que són bona gent que treballa amb els nens, i tindran llibretes i gomes. I ho tindran dignament. I no ho rebran d'un quatre per quatre -que de vegades i ha accidents- d'uns rics que volen tenir bona consciència. Els hauria de caure la cara de vergonya a la gent de l'alta societat d'esquerres de Barcelona, i a l'Ajuntament, de fer aquest espectacle. I, a sobre, els ciutadans hem hagut de pagar el que diuen que s'ha pagat".