Julen Madariaga (Bilbao, 1932) fou un dels fundadors d'ETA l'any 1959. Empresonat durant tres anys (1989-1991) a l'estat francès per col·laboració amb banda armada, abandona ETA i s'incorpora a la vida política amb Herri Batasuna. L'any 2001 se suma a Aralar, que es postula clarament en contra de la violència.

Aquest diumenge, ETA va anunciar a través de la BBC i del diari GARA una suspensió de les "accions armades ofensives", i afegia que  "si el govern d'Espanya té voluntat, ETA està disposada, avui igual que ahir, per acordar els mínims democràtics necessaris per emprendre el procés democràtic". Com interpreta vostè aquesta comunicació?

D'aquest missatge se'n dedueix una gran prudència per part d'ETA en la utilització de la terminologia que convé. Però malgrat les imprecisions del text, hi ha una dada molt rellevant, el cessament del foc real.

Però no es parla, per exemple, de l'entrega de les armes, una qüestió que sempre obsessiona els governs.

No cal preocupar-se per això, les armes es poden entregar en qualsevol moment. L'important és que cessi l'activitat d'atac. Després ja aniran venint els altres passos.

Confia que ETA complirà amb aquest “cessament de les accions” de forma definitiva?

Encara no està garantit. En episodis de guerra revolucionària sempre s'exigeixen moltes coses al petit i cap ni una al gran, l'estat que tutela, que en el cas d'Euskadi i Catalunya és l'espanyol i el francès. S'exigeix al petit, en aquest cas una organització clandestina, perquè no es pot defensar adequadament, i en canvi a tothom se li oblida que a qui se li han de demanar més garanties és al gran, l'opressor.

Potser perquè l'Estat espanyol no pensa en una una negociació sinó una rendició.

Efectivament, l'Estat no veu que s'hagi de negociar res. Només exigeix i amenaça policialment tota una societat.

Al seu entendre, quines garanties hauria de donar l'Estat espanyol davant la postura anunciada per ETA?

Personalment, he estat molt dur amb ETA com a organització clandestina al País Basc, però si a ETA se li reclama l'alto el foc definitiu, l'única manera que la pau sigui justa i democràtica, obeint a un sentiment generalitzat de la població on està lluitant aquesta organització, és imprescindible que els estats espanyol i francès es retirin físicament del País Basc, començant per les forces militars i policials i acabant per l'administració. La seva presència en territori basc es tradueix en una opressió terriblement dura al carrer. Que no segueixin insistint que ETA deixi de matar, segrestar o cobrar l'impost revolucionari si als estats no se'ls exigeix absolutament res a canvi.

El fet que actualment a Euskadi governin dos partits espanyolistes, és una dificultat afegida per al procés de pau respecte a l'època del PNB?

És summament necessari que les forces polítiques basques que operen en territori basc arribin a una mínima entesa, siguin d'esquerres, de centre o de dretes. Certament, el PNB ha fet una tasca política  important, però ETA, en tant que organització clandestina de resistència, ha estat més important que el PNB a l'hora d'atacar l'enemic. Per descomptat, ni PSE ni PP no han fet cap pas per resoldre el conflicte polític.

Es refereix a una entesa entre l'esquerra abertzale, el PNB i el PSE i el PP? Sembla impossible.

Sense una entesa política entre totes les forces polítiques que operen en territori basc no veig possible una sortida. Tots els partits, de dretes, esquerres i centre, han d'estar completament a les ordres de la voluntat majoritària del poble basc.

El conflicte polític basc s'ha internacionalitzat des de fa temps. És la BBC qui difon els comunicats d'ETA a tot el món, és prou significatiu La clau de volta del procés es pot trobar, precisament, fora de les fronteres dels estats espanyol i francès?

És vital la mediació de testimonis imparcials internacionals que ens puguin ajudar a totes dues parts en conflicte a arribar a una entesa. Em donaria per satisfet que ens ajudés una comissió internacional que emanés de la UE, directament de la Comissió Europea o millor, del Parlament europeu, que seria encara més democràtic perquè els diputats han estat escollits directament pels ciutadans europeus. Cal un àrbitre en aquest combat desigual entre David i Goliat, que recordi a Goliat que ell és qui ha envaït el territori i ha d'abandonar-lo completament. Això ja s'ha produït a Irlanda, i si es trasllada el cas irlandès a Euskadi, tindrem força moral per a exigir-li a ETA que respongui també als seus compromisos.

Com a ex membre d'ETA, quina diagnosi fa de la situació del grup armat? L'organització està tan debilitada com pregona l'executiu espanyol?

ETA està debilitada, és cert. Però, per què? L'estat espanyol, i també el francès en menor mesura, vol vendre que els atacs continuats de totes les forces de seguretat han provocat la debilitació més absoluta d'ETA. Però la premissa és falsa. ETA està debilitada sobretot perquè una majoria social del poble basc que li donava suport fins fa uns quinze o vint anys, ja no existeix. Aquesta és la raó de la seva debilitat, ETA ja no pot dir, com deia abans, que si bé no tenia tot el suport polític, sí que se sentia recolzada per un important sector social i polític d'Euskadi.

Per què ha anat disminuint aquest suport a ETA?

ETA estava duent a terme una política sense consultar-la amb la majoria social que la recolzava. En la història del nostre poble, el dia abans d'un esdeveniment important políticament, ETA intervenia sense preguntar-li absolutament a ningú, segrestava o matava algú quan li venia de gust. I després d'aquestes accions, els resultats electorals remarcaven la pèrdua de suport dels partits favorables a la causa basca. Simultàniament, l'espanyolisme que representava les forces invasores al nostre país, pujava. Això ens indicava que l'actuació d'ETA estava dificultant enormement el procés d'entesa entre els bascos.

La unitat de les forces independentistes basques tampoc no ha existit mai.

És cert, i les accions d'ETA encara dificultaven més la necessària entesa.

La solució al conflicte polític és propera?

L'inici és bo. Hi ha aspectes poc clars, fins i tot foscos. No sabem si el cessament de les accions és definitiu o no, i tampoc no es parla de l'entrega d'armes, però jo crec que el pas més important, iniciar un procés així, ja s'ha donat.

Quin senyal espera ETA per a l'abandonament definitiu de la lluita armada?

Tothom vol que ETA faci un comunicat anunciant que deixa definitivament les armes. Però si faig un esforç d'empatia i em poso en la pell de molta gent que està lluitant en la clandestinitat, estic segur que ells fan aquesta reflexió: si nosaltres deixem les armes, quines garanties tenim que els estats espanyol i francès compliran la seva part? Doncs és veritat. Ara per ara no hi ha garanties.