Arenys de Munt, 13 de setembre de 2009, primera consulta sobiranista sobre la independència de Catalunya. L'espoleta que va disparar una munició que ha fet diana en l'entremaliada política catalana. Una anàlisi acurada dels programes electorals de CiU, ERC, ICV i PSC per les eleccions del 2006 acredita que cap d'aquestes formacions ni en parlava de la possibilitat d'un referèndum. Només referències més que genèriques a “l'alliberament nacional” i “horitzó nacional”  amb propostes més concretes de “gestió”. Ara, totes les formacions, amb més o menys passió i amb més o menys prioritat plantegen la possibilitat de celebrar un referèndum per mirar de trobar l'encaix entre Catalunya i Espanya.

CiU, ni el dret a decidir

“ Tenim l’ambició d’ocupar un lloc propi , com a país, com a economia i com a cultura, en un món globalitzat. Quan els proteccionismes ja són impossibles, això demana tenir una visió universal, ser capaços de competir i definir el nostre propi paper, esdevenir un referent. Catalunya un sol poble”. Aquesta és la referència més genèrica a la qüestió nacional de les 190 planes del programa electoral de CiU que ni cita el dret a decidir.

Entremig de propostes de pesca, conciliació laboral i infraestructures una proposta molt Vicenç Vives: “ La voluntat de ser la casa comuna del catalanisme ens fa treballar per la consolidació de la personalitat nacional de Catalunya, per la seva consciència col·lectiva i pel progrés i el servei als seus ciutadans”.

PSC, “L'èxit indiscutible de la nova concepció d'Espanya”

El PSC es va presentar a les eleccions nacionals de 2006 amb un programa de 374 folis especialment còmic. La qüestió nacional es transforma en qüestió federal i ni s'ensuma un referèndum com el proposat aquesta setmana per l'expresident Pasqual Maragall.  Ans al contrari, el programa electoral titlla “d'èxit indiscutible de la nova concepció d’Espanya, que va significar el desenvolupament de les comunitats autònomes, és el que millor justifica que s’aprofundeixi en la direcció d’una Espanya federal, com la millor garantia d’una unitat compatible amb la llibertat de cadascú”.

El PSC però insistia en el federalisme i carregava les tintes contra el nacionalisme: “ Gràcies al nou Estatut les regles del joc institucional entre Espanya i Catalunya han canviat de manera significativa i estable , malgrat l’oposició del PP que voldria tornar enrere, i malgrat també els que viuen de dir sempre que no n’hi ha prou i prefereixen escampar de manera permanent el sentiment d’una Catalunya sotmesa abans que aprofitar, amb realisme i eficàcia, les oportunitats que per a Catalunya representa el seu nou marc institucional i la nova realitat d’un Govern espanyol que té la voluntat de caminar cap al federalisme”. Sense comentaris.

ERC, res de referèndum i molta gestió

“Per això, ens comprometem, també, més enllà de les propostes que conté el nostre Programa. Ens comprometem a continuar treballant, a les institucions de l’Estat i de la Unió Europea, pel reconeixement efectiu de la nostra realitat nacional. Per aconseguir, en aquest període històric, la constitució política d’un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de debò. Per assolir el dret a decidir lliurement, com a nació, el nostre futur”. Aquesta era la línia general d'ERC contemplada en el full de ruta electoral. Cap menció a cap referèndum i sí molta palla sobre la “política de gestió”. “Esquerra es compromet a l’aplicació rigorosa i al desplegament màxim de l’Estatut”. Aquesta és la frase que resumia el programa electoral d'ERC concretat en la qüestió nacional, la resta des de polítiques de gais a polítiques culturals.

ICV: Radicalitat democràtica i participació ciutadana

Dels 379 fulls del programa electoral dels ecosocialistes no es desprèn ni fent filigranes interpretatives que el seu capítol dedicat a la “ Radicalitat democràtica i participació ciutadana ” la possibilitat de celebrar un referèndum sobre el model d'Estat.
Per ICV, els referèndums han de servir per donar “resposta a problemes com la immigració, els conflictes mediambientals, la política educativa” . De qüestió nacional, res.