"Catalunya, en números globals, surt ben parada de la retallada d'infraestructures, però les obres suspeses són estratègiques". Així defensava el passat 27 de juliol el conseller d'Obres Públiques,Joaquim Nadal, la proposta del govern espanyol d'aturar obres a Catalunya per reduir el dèficit públic.

Segons els números de Nadal a Catalunya hi ha "5.500 milions d'euros en marxa i 182 contractes d'obra nova en curs". "La màxima inversió en obra pública que s'hagi produït mai al país" proclamava amb cert optimisme. Per tant si un "5% són objecte de rescissió i entre 20 i 25 obres que es podrien alentir en graus diversos", segons Nadal, no cal estirar-se els cabells. Aquesta era la conclusió del conseller responsable de l'obra pública a Catalunya.

Les obres afectades per la retallada són: dos trams de l'A14 i el tram de la variant Valls-Montblanc de l'A27 i l'A2 al seu pas per Girona.

El 8 d'agost, el mateix conseller anunciava que intuïa per telèfon - per una trucada al secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlan- que aquestes obres serien relicitades.

El 12 d'agost, vicepresidenta econòmica  espanyola, Elena Salgado,  assegurava que recuperar algunes de les obres que havia anul·lat Foment suposaria una quantitat poc significativa i no provocaria un augment en el dèficit públic. Immediatament, el titular de Foment, José Blanco, va gosar puntualitzar que les "obres importants" es reprendran. Així doncs, alguns trams de l'A-2 catalana serien indultats.

Al dia següent un altre capítol. El conseller Nadal es mostrava escèptic respecte a la recuperació d'obra pública de l'Estat. "Ho vull veure, ho vull tocar", recitava el conseller.  "Si hi ha un anunci del Butlletí Oficial de l'Estat que torna a licitar allò que ha estat rescindit o si hi ha màquines treballant, per exemple, a la variant de l'Aldea, em quedaré molt tranquil i diré que ha sigut veritat allò que se'ns està dient aquests dies", reflexionava Nadal.

El darrer capítol té visos de comèdia. Ahir dimecres, José Blanco i Elena Salgado, compareixien de forma mancomunada per explicar que la col·locació de deute públic a bon preu permetia destinar 500 milions més  per rebaixar la retallada. Però, això sí, sense concretar res. El titular de la cartera d'obres públiques afirmava que la cinquantena de projectes que es beneficiaran d'aquesta revisió del pla de retallades del govern Zapatero apareixeran a l'annex d'inversions dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011. "Beneficiaran a totes les comunitats autònomes i Catalunya no en serà una excepció". Un joc de despropòsits que frega el deliri.

La famosa disposició addicional tercera de l'Estatut 

Un dels premis de l'Estatut que es va vendre com un gran objectiu fou la famosa Disposició Addicional Tercera . sobre les inversions en infraestructure:

 

1.La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives.
2.A aquest fi, s'ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.

I en aquesta aplicació no hi ha excusa, el mateix Tribunal Constitucional va avalar en la sentència la inversió de l'Estat a Catalunya pel seu dèficit en infraestructures. Cara dura com el ciment.