Josep Sort creu que l'independentisme viu un moment Zen. Foto: Gemma Aguilera

 L'any 2009 va ser un any clau per a Catalunya, perquè “es van posar les bases del procés d'independència amb un seguit d'esdeveniments clau, entre els quals les consultes sobiranistes als municipis i el naixement de Reagrupament”. Així ho assegura Josep Sort (Barcelona, 1964) en el llibre El moment zen, la independència des de la xarxa 2009, un recull dels posts d'aquest professor i investigador de la Universitat Ramon Llull en el seu blog http://josepsort.blogspot.com , que a més, milita en l'independentisme social i polític des de la dècada dels vuitanta. El llibre ha estat presentat a Prada i el pròleg és a càrrec d'Agustí Barrera.

Per a Josep Sort, Catalunya pot tenir un moment zen de l'independentisme, és a dir, un moment de canvi radical per prendre decisions reflexionades i tranquil·les, sense estirabots, “si s'aconsegueix la unitat i tenim prou força per aconseguir decidir, o com a mínim, influir políticament en el rumb del país, deixant de banda la política de carxofa, de declaracions i contradeclaracions buides de contingut”.

La unitat a què es refereix l'autor del llibre té múltiples possibilitats, si bé cal un mínim d'unitat entre les formacions que es mostren partidàries de la declaració unilateral d'independència des del Parlament: “hi ha sectors d'ERC i de CiU, les seves bases, que empenyen aquestes formacions cap a a aquesta postura, i tenim Reagrupament, Solidaritat Catalana i Suma Independència. Doncs d'aquests tres darrers grups, com a mínim hi hauria d'haver unitat entre dos”, sentencia Sort. En tot cas, veu “difícil” que CiU i ERC s'acostin a aquest plantejament unitari.

Per a Josep Sort, el procés que cal seguir per a assolir la independència passa, abans que per fer una consulta sobiranista, per declarar al Parlament de Catalunya la independència. “Primer cal tenir 68 diputats disposats a fer-ho, aquesta és la primera batalla, i després ja prepararíem un referèndum. Però ara, amb la legislació espanyola actual, l'únic referèndum possible és el de les eleccions catalanes, que els ciutadans votin com si es tractés d'un referèndum”, sentencia l'autor.
Diu Sort que ara es pot viure un moment zen per a l'independentisme. Però al seu entendre ja se'n va viure un altre quan “Joan Carretero va deixar ERC, i amb serenor i tranquil·litat, va començar a parlar-se de Reagrupament i del camí relfexionat cap a l'Estat català”.