Overbooking constitucional. Després de la polèmica sentència sobre l'Estatut de Catalunya emesa pel Tribunal Constitucional, el text podria rebre un tret de gràcia o ...sis. I és que a l'armari del número 6 del carrer Domenico Scarlatti, encara esperen resolució sis recursos d'inconstitucionalitat presentats contra l'Estatut de Catalunya pel defensor del poble i cinc comunitats: Múrcia, l'Aragó, les Balears, el País Valencià i la Rioja.  L'esperança optimista és que les sentències siguin dictades abans de l'any que ve. La Generalitat i el Parlament van demanar l'acumulació de recursos, però el vigia constitucional va desertimar-ho.

El recurs encobert del PSOE, el de "El defensor del Pueblo"

El 19 de setembre de 2006, el Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Múgica, va presentar un recurs contra 112 articles i quatre disposicions addicionals, que es centraven en set aspectes: drets i deures, llengua, competències, justícia, Síndic de Greuges, relacions bilaterals amb l' Estat i drets històrics i caràcter nacional. L'11 d'octubre del 2006 es va fer pública l'admissió a tràmit del recurs.

El recurs de Múrcia

El 25 de setembre el Govern de Múrcia va recórrer diversos aspectes de l'article 117 de l'Estatut, relatiu a l'aigua i les obres hidràuliques. Múrcia rebutja que s'atorguin a la Generalitat plens poders per fixar el cabal ecològic del riu Ebre que discorre per nou comunitats autònomes. El TC va admetre a tràmit el recurs el 24 d'octubre.

La Rioja: des de les Denominacions d'origen a l'aigua

L'11 d'octubre de 2006, el Govern de la Rioja va interposar un recurs contra dotze articles, set disposicions addicionals i una final, relacionats amb la gestió de l'aigua, denominacions d'origen supracomunitàries, sistema de finançament, i el principi de bilateralitat en les relacions Estat-Generalitat. El tribunal va admetre a tràmit el recurs el 24 d'octubre.

Aragó i l'arxiu de la Corona

El 19 d'octubre de 2006, el Govern d'Aragó, va formalitzar el plet per una disposició addicional, referent a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El Govern aragonès, única comunitat governada pel PSOE que ha recorregut el text català, entén que l'Arxiu de la Corona d'Aragó-ubicat a Barcelona-és un ens indivisible que ha de ser gestionat per les quatre comunitats implicades-Aragó, Balears, Catalunya i València-i el Govern central i que la regulació de l'estatut català modifica les competències de l'aragonès en aquesta matèria. El 14 de novembre el TC es va certificar l'admissió a tràmit del recurs.

El País Valencià: arxiu de la Corona i el finançament

La Generalitat Valenciana va decidir recórrer aspectes relatius a l'Arxiu de la Corona i els recursos hídrics, així com el model de finançament incorporat a l'Estatut. El govern valencià entenia que la norma estatutària "atempta" contra la solidaritat entre autonomies.

les Illes, per l'arxiu de la Corona

El 20 d'octubre de 2006, l'Executiu balear també va presentar el seu recurs per considerar que l'Estatut contravé la Constitució pel que fa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Denuncia que "s'apropia indegudament" d'aquest Arxiu sobre el qual els ciutadans de les illes tenen "uns drets històrics irrenunciables".

O tots moros o tots cristians

La sentència de l'Estatut ha marcat els límits del sostre autonòmica de manera acarnissada, i en principi, aquest fet no hauria de provocar un greuge comparatiu. Per aquest motiu, el vicepresident tercer del Govern i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, ja ha avisat que la sentència sobre l'Estatut condicionarà el desenvolupament dels altres estatuts de segona generació que tinguin articles similars als qüestionats malgrat no hagin estat recorreguts.