Deia Josep Pallach que de la independència no se'n parla, però es treballa. Si mirem el panorama electoral de Catalunya, ara sembla que se'n parli més que no pas s'hi treballi, i si s'hi treballa, s'aplica amb exageració la divisió del treball.

Segons la darrera enquesta del CEO gairebé un de cada quatre ciutadans de Catalunya reconeix que vol la independitzar-se d'Espanya. Per transformar aquesta voluntat en vot hi ha un bon estoc de partits per triar. Aquest és un manual per no perdre's en el garbuix de les sigles que formen un veritable “scrabble”, el joc de paraules que s'entortolliguen i es divideixen. La Busca i la Biga medieval elevada a la màxima expressió. Si els espanyols s'ho miren, deuen estar tranquils: divideix i guanyaràs.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Partit històric i actualment membre del govern de la Generalitat. Liderat per Joan Puigcercós, torna a posar l'accent en l'independentisme després d'uns anys en què hauria primat més les polítiques socials que no pas les sobiranistes. Inclou l'objectiu de la independència als seus estatuts l'any 1987.

Reagrupament Independentista. Configurat a partir de l'escissió d'un corrent d'opinió d'ERC. Neix com una associació cultural que té per objectius aprofundir sobre l'independentisme, proclamant-a unilateralment des del Parlament, i la regeneració política. De tendència liberal, està liderada per Joan Carretero, un metge, històric alcalde de Puigcerdà i exconseller de Governació de la Generalitat.

Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) Creada el passat mes de juliol com una candidatura de crida a la unitat. Liderada per l'expresident del F.C Barcelona, Joan Laporta; Alfons López Tena, jurista i exmilitant de CDC, i Uriel Bertran, exdiputat d'ERC al Parlament que alhora era el líder del corrent crític d'Esquerra batejat com “Esquerra Independentista”. La base ideològica de la formació és assolir la independència a través d'una declaració unilateral del Parlament i la regeneració democràtica. Dos objectius plenament compartits per Reagrupament. Furga en l'electorat i els activistes de les consultes sobiranistes.

Suma Independència-Coalició per la independència (SI). No es defineix com a partit sinó com un corrent que busca la “constitució d’un moviment unitari per la creació d’una alternativa electoral independentista per tal d’assolir un Estat català independent”. Està format pel Bloc Sobiranista Català, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Els Verds-Alternativa Verda, Força Catalunya, Partit Republicà de Catalunya, i Suma Independència. Farcit de noms històrics com Joan Blanch; Enric Canela, exmilitant de CDC, o mossèn Josep Dalmau i els signants del manifest de 12 d'abril, amb Moisès Broggi, Badia i Margarit i Heribert Barrera al capdavant. Bon exemple de scrabble de l'independentisme.

Crida per la Terra des de la unitat popular. Formació ecologista i independentista, amb tocs fonamentalistes, nascuda el passat 11 de juliol i formada, entre d'altres, per membres de les CUP que en la darrera assemblea van apostar per presentar-se a les eleccions i van quedar en minoria. La formació ha emès un comunicat que afirma que "no tanca les portes a cap possible opció" de coalició electoral "amb tots els partits independentistes situats dins de la Conferència Nacional del Sobiranisme (ara SÍ), o a Solidaritat Catalana". Pertanyen a l'autoanomenada "esquerra cooperativista".

Força Catalunya. Partit polític nascut fa un mes com a braç polític de Catalunya Acció. Liderat per Santiago Espot, incombustible independentista que sempre s'ha bellugat pel seu compte en el món sobiranista. De tendència liberal, els seus fonaments ideològics s'acosten més al “Tea party” dels EUA que no als partits d'estil europeu. Té una incipient força mediàtica i a la xarxa.

El Partit Republicà Català. Registrat des de 1917, és un partit d'ideologia de principis de segle XX, condemnat a l'extraparlamentarisme des de la seva recuperació programàtica ara fa dues conteses electorals. Són pocs militants però força actius. Ideològicament fregaria una dreta de classes mitjanes. Integrat a la unitat de Suma Independència.

Bloc Sobiranista Català. Articulat com un moviment transversal a l'abril de 2009, és el partit que buscaria ser la referència dels autònoms sobiranistes a la vista del seu contingut programàtic. La seva divisa: “Ara és hora segadors, ara és hora d'estar alerta”. Lligat culturalment a l'Ateneu Sobiranista Català. Altament tradicionals. Integrat a Suma Independència.

Estat Català. Partit polític independentista de caràcter històricament insurreccional. Fundat el 18 de juliol del 1922, al local del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria), que li dóna una pàtina de classes treballadores i menestrals. El valor afegit d'aquest partit és la importància que concedeix a l'organització i pensament políticomitar. Uns elements no gaire arrelats als actuals partits independentistes.

Unitat Nacional Catalana. Partit referenciat en el concepte d'estat català que va idear Francesc Macià. Tradicionalistes i sense una clara ideologia de política de partit. El seu programa només defineix el camí del independència. No dóna suport a una candidatura unitària.

Candidatures d'Unitat Popular (CUP). No concorren com a tals a les eleccions al Parlament. Nascudes després de la crisi de l'independentisme d'esquerres dels anys 90 del segle passat, recullen l'esperit de la mítica Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI). Posteriorment s'integren militants del PSAN, Endavant, Maulets, Cajei i MDT. L'any 2000 assoleixen reorganitzar-se i centrar esforços en l'àmbit municipal. Independentistes d'esquerra radical amb tocs neocarlins d'ambientalisme, tradició i urbanisme. Tenen una incipient força en Ajuntaments com Vic, Berga, Manresa o Vilafranca del Penedès.

Democràcia Catalana. Partit organitzat i liderat per Joan Laporta. D'ideologia liberal té com a paradigma la creació d'un estat català independent. Integrat a Solidaritat Catalana per la Independència.