El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, ha afirmat que Catalunya està "enfadada i indignada" per la retallada de l'Estatut per part del TC. I ha advertit José Luis Rodríguez Zapatero que la Generalitat no es conformarà amb traspassos després d'un "lent" desplegament.

En una entrevista a Europa Press recollida perElsingulardigital amb motiu aquest dilluns del quart aniversari de l'entrada en vigor de l'Estatut --el 9 d'agost del 2006--, Saura ha afirmat que si Zapatero assumeix, com ha dit, les conseqüències polítiques de la sentència, haurà de defensar de manera "no tàctica ni superficial" el model de l'Espanya federal i haurà de refer el que el tribunal ha estirat.

"Estic decebut amb el Govern perquè no ha fet ni una aposta clara per l'Estatut ni per un model federal", ha insistit, després d'assenyalar que ara mateix ningú sap quin model d'Estat vol Zapatero.

El conseller ha lamentat que davant de l'Espanya que es trenca del PP, Zapatero va començar parlant de l'Espanya plural el 2004, però ràpidament ho va oblidar, i ha criticat que en tot el procés estatutari no hi ha hagut cap ministre, amb l'excepció de Montilla, que parlés a favor de l'Estatut.

Sobre aquests quatre anys de desplegament estatutari, Saura té molt clar que Catalunya ha fet els deures, tot i que creu que des del punt de vista de l'Estat ja hi ha aspectes no tan positius. "Tot costa molt, tot va lent, i hi ha traspassos pendents, com beques o altres temes que no es desprenen de l'Estatut, com els aeroports".

L'administració central opera com si l'Estatut no existís

Segons la seva opinió, la principal "ombra" que planeja sobre l'Estatut la crea la pròpia administració central perquè opera com si no existís. "Crec que hi ha alts funcionaris que no s'ho han llegit i no han canviat res", ha suggerit. Per Saura, l'aspecte més negatiu d'aquest període és la falta d'interiorització per part dels ministeris que l'Estatut suposa una "redistribució del poder polític i econòmic".

Per aquest motiu, Saura ha lamentat que el Tribunal Constitucional enteli allò aconseguit i rebutja la idea d'aquells que treuen importància a la retallada del 5% dels articles. "No es pot mesurar la magnitud de la sentència quantitativament", ha recordat, després d'assegurar que el pitjor de la sentència és la no acceptació d'un encaix de Catalunya a Espanya.