Si el manresà d'adopció Íñigo López de Recalde -més conegut en els ambients de comunió i rosari com Sant Ignasi de Loiola- aixequés el cap quedaria bocabadat amb Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa. El fundador de la gran multinacional dels jesuïtes admiraria que els seus vots de pobresa, oració, i penitència es mantinguin vius canviant el paradigma: feng-shui, ecointegrisme de farigola i globalofòbia és l'Exercici Espiritual diari de l'amanida amb carn crua de la política catalana.

Un perjudicial credo que per culpa d'algun desaprensiu que no va estar el cas, dirigeix ara la policia i les situacions d'emergència. Demanen participació del poble i carreguen contra les consultes. I si algun dels seus amb càrrec clama contra l'ocupació espanyola, el placatge del politburó és un autèntic Gulag de penitència. El comunisme no va en bicicleta, i en època de vaques magres, encara menys. On s'és vist que els representants del poble treballador beguin Meca Cola? Jo no sé vostès, però no he vist mai cap obrer ingerint aquest tipus de beuratge alternatiu.

Han escoltat mai una portaveu que tenen amb cognom de “pastelito”? Sembla un producte prefabricat del Corte Inglés per tenir un ecologista denominació d'origen de Nostra Senyora Santa Àrea Metropolitana de Barcelona a casa. Una barreja de boy-scout i publicista, amanida amb un accent xava que treu de polleguera als bons minyons de Sant Boi del Lluçanès.

Ara bé, s'ha de reconèixer que són honestos. Com a mínim han tret de la seva plàstica estètica la falç i el martell. Potser com que són eines els feien basarda. Són els nous jesuïtes. Però com deia el gran Pessoa, la diferència entre els comunistes i els jesuïtes és que com a mínim els de Sant Ignasi tenen excusa. I si no entenem l'era verda, recordin les paraules de la granota Gustau: “Què difícil és ser verd!”