Sr. Castells, Sra. Tura:
A la nova Catalunya independent també caldran socialistes, hi cabran totes les ideologies polítiques democràtiques, per descomptat. Si esteu descontents amb el vostre partit per servilisme al PSOE abandoneu-lo i creeu un nou partit socialista català que es pugui integrar a la gran aliança per la independència al costat de les formacions que ja han manifestat que s'hi adhereixen. Si vosaltres hi entressiu, i també ho fessin CiU i ERC i Iniciativa, la independència de Catalunya serà amb tota seguretat un fet incontestable. De fet heu demostrat ser uns socialistes competents i amb una fidelitat i voluntat de servei ferma cap aquest país nostre. Catalunya ens necessita a tots, també a vosaltres, per arribar a un futur millor en llibertat. Visca Catalunya Lliure!

Insisto a este Castells se le ha quedado un morro de chimpancé.

només el PSOE, hi ho han demostrat literalment i reiteradament. Han sacrificat Catalunya en totes les votacions sempre en bé del PSOE, i han oblidat els seus compromisos per un ministeri...mostra Chacón.

L'únic en què has de pensar és en la jubilació. Ja ho has donat tot al partit. Ara bé, a Catalunya, no li has donat res. Al contrari, l'has ensorrat tot el que has pogut, amb les teves classes deconomia de la senyoreta Pepis. Entre tu i el Serra (aquell que arrosega els collons per terra)no sabríeu gestionar els comptes ni d'una comunitat de veïns. Quins dos floreros!

La gent del PSC que estima Catalunya, hauria de treure de les golfes aquell PSC-Reagrupament, que malauradament la mort de Josep Pallach va estroncar fa 33 anys. Llavors començarem a anar be.

El Castells es un cadaver politic resentit. Ja ha fet tard amb els seus plantjaments de perdedor. Poca cosa a fer a la politica socialista . El seu orgull i malas maneras el perden.

Jo crec que aquests no n'han tingut mai cap de centralitat. Són espanyols es miri com es miri. Ara bé, en cas de perdre una hipotètica centralitat, millor "a poc a poc".

El PSC no ha perdut la centralitat, ha perdut dues coses molt més valuoses, benvolgut Sr. Castells; ha perdut el Nord i la "C" de Catalunya.

Soc socialista dins una Catalunya independent i ara per ara avantposo la voluntad d'estat independent a la del socialisme dins l'actual estat espanyol. Si haig de votar un partit o coalició sense programa electoral que té com a disposició primera, declarar la independència de Catalunya el primer dia després de les eleccions, ho votaré sense contemplacions. Després, ja ens organitzarem i situarem al capdavant a qui més ens convingui.

Ja n'hi ha prou de demanar almoines, de pidolar, de demanar perdó per les nostre reclamacions i aspiracions nacionals. Espanya no cedirà mai perquè Catalunya és massa rica i té massa poder com per afluixar corda.
Espanya no ha fet els deures sobre la plurinacionalitat del seu territori; s'ha ensenyat una sola historia, la que molt erroniament li ha interessat, i no les histories paral·leles de les diferents nacionalitats. No han ensenyat els idiomes que enriqueixen el païs. Així, s'ha perdut l'oportunitat de que tots els espanyols defenssessin a mort la seva riquesa humana i cultural i es veuen les diferències culturals com a càncers malignes, com a mals i no com a béns tot allò que no és púrament castellà.

Estic d'acord en que Mas perd les bones oportunitats per estar a l'alçada de les circumtàncies, però no ens enganyem Sr. Castells, en Mas és un polític ambiciós, molt ambiciós, com tots els polítics de carrera; té clares les seves prioritats, les quals intuïm no passen per pensar en Catalunya primer i en ell després. Si pot enfonzar l'oponent polític, ho fa. No és llei de vida, és llei política.